Plomes de col·leccionista

Avui és senzill localitzar i adquirir estilogràfiques de la mítica marca Super T en fòrums de brocanters i mercats d’antiquaris. Poden costar de 30 a 120 euros, depenent del model i el seu estat de conservació. En el seu moment també es feien pagar: valien més de 200 pessetes, tot un petit capritx per l’època. Gairebé mig segle després de tancar la fàbrica, aquestes plomes dissenyades i construïdes a Torelló han esdevingut objectes de culte per a col·leccionistes de dins i fora del país, mentre el seu record es va esllanguint entre el gran públic. En un poble amb tradició en els sectors del tèxtil i, sobretot, de la torneria, un emprenedor torellonenc esdevindrà tot un visionari a principis dels anys 40, en la immediata postguerra, obrint un filó industrial “únic a Osona”, remarca l’historiador Gerard Verdaguer, director del Museu de la Torneria, que també l’ha resseguida, aquesta història empresarial singular. L’artífex de tot plegat és Manuel Portús Ribas (1909-1971). Format en comerç i amb estudis tècnics industrials, Portús va començar treballant a l’empresa de transports La Comarcal. Just després de la guerra anirà covant la idea, sorgida qui sap d’on, de fabricar plomes estilogràfiques. La seva tossuderia i uns bons contactes faran la resta. L’any 1943 va obrir un primer local, al carrer d’Orís, que encara va donar d’alta com a taller de torneria. Es calcula que l’any següent ja sortiran les primeres estilogràfiques Super T; la T de Torelló. Des del primer moment Portús va tenir clar que volia un producte d’alta gamma; jugar a la divisió d’honor del sector. “En aquell moment inicial només hi havia sis fabricants de plomes de qualitat a tot el món”, apunta el torellonenc Joaquim Camprubí, a punt de fer 97 anys i que va treballar a l’empresa entre 1954 i 1975. La iniciativa anirà prenent cos i, després d’un parell d’ampliacions, a principis dels anys 50 el negoci fa el salt definitiu traslladant la fàbrica a una nau de nova construcció al carrer dels Artesans, a tocar la carretera de Conanglell. En aquell moment ja produïen unes 10.000 unitats anuals i les plomes torellonenques “s’havien guanyat un sòlid prestigi a tot Espanya donada la seva qualitat i acurat disseny”, recollia Rafel Pujol, un col·leccionista d’estilogràfiques de Vilanova i la Geltrú que en va recollir la història en un article publicat el 2012. Les Super T destacaven per uns sistemes de càrrega per èmbol molt precisos i plomins d’or amb punta d’osmi. I de fet, es venien amb el pretensiós eslògan de “garantía eterna”. A partir de 1953, ja assentats a la nova nau, l’empresa es muscula. Pren forma de societat com a Portús S.A. i multiplica el capital social amb l’objectiu d’arribar, en poc temps, a les 20.000 unitats anuals. Mentrestant, les plomes no deixen d’evolucionar. Després de les primeres sèries, com la modesta BB, arriba la celebrada Gester (acrònim dels rius Ger i Ter), amb els mítics models 20, 40, 60 i 80. Als anys 60 es posa al mercat una altra línia que farà fortuna, l’Olímpia (en honor als Jocs Olímpics de Roma); el seu disseny mereixerà el prestigiós Delta d’Or de l’ADI-FAC de 1961. Dins aquest periple empresarial serà significatiu l’acord amb la multinacional americana Parker per produir i comercialitzar, de forma exclusiva per tot l’Estat, una tinta per a estilogràfiques, la Quink, que obligarà Portús a crear una secció específica dins de l’empresa. Arran d’aquest contacte, a principis dels anys 60 la mateixa Parker proposa a Portús de fabricar les plomes d’aquesta marca per a tot el mercat espanyol; a canvi, però, havien de deixar de produir les Super T. L’empresari torelloenc ho desestimarà –i Parker acabarà muntant la seva filial a Cardedeu, l’any 1966. Portús, “un home molt educat, diplomàtic i intel·ligent”, com el recorda Camprubí, decidirà mantenir perfil propi i apostarà per diversificar la producció. A les estilogràfiques i tintes s’hi aniran sumant tota una família de bolígrafs, retoladors, portallapis i escrivanies. “L’any 1968 la producció anual era d’unes 50.000 estilogràfiques, uns 100.000 bolígrafs, uns 100.000 retoladors, unes 100.000 càpsules de tintes i unes 1.000 escrivanies”, concretava Pujol en el seu article. L’empresa tocarà sostre amb prop de 50 treballadors. Entre finals dels 60 i principis dels 70 arribaran canvis estructurals per a l’economia espanyola, fins aleshores molt autàrquica. La progressiva obertura de fronteres suposarà la irrupció de la competència internacional i moltes petites empreses perdran competitivitat. El sector de les plomes, a més, l’estalonarà la generalització dels bolígrafs. La mort del fundador, a mitjans de 1971, marcarà un punt d’inflexió. A dos dels seus fills els tocarà lidiar amb un negoci que, de mica en mica, va perdent tinta. Després de tres o quatre anys “d’agonia”, el 22 de desembre de 1979 la fàbrica tancarà definitivament les portes. Serà el punt final a un projecte empresarial irrepetible que, 50 anys després de fondre’s, sobreviu, com a mínim, en el delit de molts col·leccionistes de plomes.

Plomes de col·leccionista

Reacció a temps i nova victòria per al Vic Riuprimer

La millor manera de dir adeu al camp d’herba natural del Tona

Vic viu la festa del cros català

La “ràpida” Cursa de Sant Galderic celebra la divuitena edició amb triomfs de Jofre Vallès i Meritxell Parareda

LA PREGUNTA

El primer ministre francès hauria de dimitir pels disturbis al país?

El centre de Vic, blindat davant la crida al saqueig d'aquest dijous

“El meu poble és el més preciós del món, però tenim els serveis que tenim”

Els Mossos preveuen un dispositiu especial davant la crida al saqueig dijous a Vic

Toquen 200.000 euros d'un sorteig de la ONCE a Torelló

Mireia Garriga: “La protecció més immediata és casar-se per l’església”

Manel Esteller: "S'hauria d'estudiar si entre Olot i Vic hi ha una zona blava d'elevada longevitat"

La PPA obliga a Patel a reduir la producció i suspèn un torn

Un centenar d'estudiants protesten a Vic enmig d'un important desplegament policial

Un cotxe elèctric calcinat pel foc a Taradell

Quatre ferits lleus en un accident a l'entrada de Vic per la carretera de Manlleu