De tot el patrimoni del Bisbat, en destaquen tres cases grans: la catedral de Vic, el monestir de Ripoll i la Seu de Manresa. Cada una amb els seus reptes i en diferents moments dels processos de rehabilitació que han anat seguint durant els últims anys (o dècades). En aquests moments, on es treballa és a la catedral de Vic, que després de les actuacions estructurals que s’hi han dut a terme des de l’any 2000, aborda un dels grans reptes del seu interior: la restauració de les pintures de Josep Maria Sert, que la fan singular.
En aquests moments es treballa en diversos fronts. Al deambulatori, darrere l’altar, es prepara la instal·lació de les pintures que es van salvar de l’incendi de l’any 1936, que havien estat instal·lades a la Capella Fonda de l’església de la Pietat, seu actual de l’Espai Vicpuntzero. Es preveu que a finals de març pugui estar acabada aquesta part, i que les obres salvades de la crema emmarquin el retaule gòtic de l’escultor Pere Oller. A la dreta, entre el carrer dels Dolors i el de L’albergueria (l’antiga sagristia dels Canonges), es crea l’Espai Sert, un lloc per explicar “el projecte de vida” de l’artista. Aquí s’exposarà la maqueta que ell mateix va fer, en què preveia també pintar els sostres. I finalment, els experts en restauració estan avaluant l’estat de totes les pintures per veure quines actuacions cal fer-hi i en quins punts són més urgents.
“Teníem el neguit de reivindicar Sert”, diu Dani Font. Considera que la seva figura va ser “vinculada als vencedors”, i se’l va veure com un franquista. D’altra banda, la pintura figurativa en general “era vista amb demèrit”, i fins i tot alguns historiadors de l’art el posaven en la categoria de decorador més que en la de pintor. “Amb el temps estem en condicions de tornar-nos a mirar Sert, és espectacular que un mateix artista fos capaç d’enfrontar-se tres cops a la catedral, i gràcies a això podem veure com evoluciona la seva manera de pintar, la d’entendre l’espai religiós.” En aquests projectes hi conflueixen diferents fonts de finançament. Per una part, el Programa Operatiu Feder del Departament de Cultura i per l’altra, el Ministeri de Cultura, que finança l’estudi de l’estat de les pintures. La visita que va fer a la catedral el ministre Miquel Iceta ara fa un any va posar-ne les bases.
A tot això cal sumar-hi les intervencions en el claustre. La que ara s’està fent al claustre alt –el gòtic– per netejar-ne revestiments als murs i deixar-lo preparat per ser visitat. I la que està prevista més endavant al claustre baix –el romànic– per rebaixar-ne el nivell de circulació i facilitar-ne l’entrada des de la rambla del Bisbat (incloent-hi la sala de la Canònica, on només falta el paviment) es completa gairebé del tot el cercle. “D’aquí a tres o quatre anys, podem tenir una catedral de Vic com sortida de la capsa, haurem intervingut en tots els espais.” I el que és tant o més important: “En sabem molt més, hem passat de la comprensió de la catedral a la de tot el conjunt episcopal”.
{{ comment.text }}