Primeres ‘cates’ a Vinyalleons

“Té acidesa i un punt de frescor; és saborós i convida a repetir.” Són les primeres impressions que treu l’enòleg Jordi Campreciós tot just destapar una de les ampolles de l’incipient vi blanc de Vinyalleons, nom que pren el jove projecte vitivinícola que la família De Soto-Salvans impulsa a Vilalleons. Divendres tocava un dels tastos periòdics que han anat repetint, de portes endins, amb el most de primera verema, la de la tardor passada. “Encara no està prou estable...”, advertia Oriol de Soto tot passant-se el vi d’un costat a l’altre de la boca. “Per haver sorgit d’una verema del tot manual, sense cap tècnica, el contingut de millora és gran i, amb eines, té potencial de millora”, coincidien amb la seva germana Núria, que és qui aquests mesos ha estat feinejant tant a peu de vinya –amb el suport d’un pagès veí, Josep Vilamala– com a l’obrador, que encara és del tot “cassolà”. “Hem d’anar creixent al ritme de la vinya; la vinya és jove i nosaltres també”, corroborava Campreciós, que ha anat supervisant tot el procés des que, fa tres anys, la família va decidir plantar 11.000 ceps en un dels camps de la històrica masia del Lleopart. Ho van fer amb dues varietats principals, el chardonnay blanc i el pinot negre, als quals se n’hi han anat empeltant tres de caràcter més local, les garnatxes blanca i negra i el samsó. Aquest any encara se n’hi sumarà una sisena, experimental, la Pirineus 23, una varietat ancestral localitzada a la mateixa finca. Tot plegat per aconseguir un dels reptes que s’han marcat: poder oferir uns vins que aportin un toc diferencial, el que li està imprimint el seu entorn. “De moment ens apareix frescor i acidesa; tant el blanc com el negre són aromàtics i refrescants”, avançava Campreciós. A més del blanc, també han embotellat un primer vi negre, elaborat a partir d’un procés de vinificació “clàssic”, detallava l’enòleg, tot recordant que qualsevol projecte vitivinícola que parteix de zero requereix d’un període de quatre o cinc anys “de formació”. En porten tres. La verema d’aquest any servirà per continuar afinant processos –previsiblement ja amb la maduració en barriques de fusta–. Tot plegat, és clar, amb el permís de la climatologia. I és que l’onada de calor d’aquests dies, per exemple, podria afectar “greument” el procés de maduració del raïm o la seva acidesa. “Ja sabem que cada anyada tindrà un efecte condicionant”, insistia l’enòleg, conscient que l’elaboració de vi sempre és el resultat d’un procés de “prova-error”. En teoria hauria de ser la verema de l’any que ve la que doni pas a les primeres ampolles que es comercialitzaran, ja a partir del 2024. “Encara seran uns vins molt joves”, admetia Oriol de Soto, que és qui va tenir la idea inicial del projecte després de localitzar uns documents antics que certificaven que al Lleopart ja s’hi elaborava vi fins a finals del segle XIX, abans de la fil·loxera. Per a l’any que ve, a més, ja esperen tenir en marxa la bodega, que habilitaran en unes antigues corts de bestiar. L’objectiu és començar les obres a finals d’any. “Hi poseu tan carinyo que això ha de sortir bé segur”, els encoratjava l’enòleg tot brindant amb els primers tastos.

Primeres ‘cates’ a Vinyalleons

Nyandú torna aquest cap de setmana amb dos concerts de Nadal

Taula de formatges

Sebastià Bardolet: “Hem lluitat per dignificar l’ensenyament musical”

En Cinto Fils desafia la pluja

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

La sort, escadussera a Osona, el Ripollès i el Lluçanès

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Consignació d'11,7 milions d'euros de loteria de Nadal, amb furor del 57800 a Ripoll