Quan érem carlins

El dia 1 de novembre de l’any 1874, el general Rafael Tristany s’instal·la a Sant Joan de les Abadesses i fa pública la decisió de crear la Diputació de Catalunya. Tindrà una vida efímera, però representarà un intent seriós del carlisme, en plena guerra amb dinàstica amb els partidaris d’Isabel II, de crear una institució de govern a Catalunya que recuperi els furs abolits per Felip V. Un fet que no ha estat “prou valorat fins ara”, explica l’historiador Lluís Ferran Toledano, autor del llibre La Catalunya dels furs carlins (Rosa dels Vents), que acaba de sortir a la llum. És un dels estudis que comencen a sorgir per explicar el segle XIX a Catalunya, encara poc estudiat. I sense el carlisme, que el travessa i té una gran incidència en llocs del país com el Ripollès i Osona, no és possible d’entendre’l. Només cal gratar una mica per veure que la memòria de les Guerres Carlines és viva. En plural, perquè van ser tres, que van des que s’inicia la primera l’any 1833 fins que s’acaba la darrera el 1876. “El carlisme és una de les grans cultures polítiques de la Catalunya moderna”, afirma Toledano. Un moviment que, en essència, és una disputa dinàstica per la corona espanyola entre dues branques dels Borbons. Però que és més que això. I sovint, hi han pesat els tòpics: “No és la Catalunya carrinclona, atàvica, fanàtica... s’ha de desmitificar”, explica l’historiador. El carlisme és tradicionalista, però també és foral, és a dir, amb un corrent important partidari de la restauració dels furs anteriors al Decret de Nova Planta. D’aquí ve el que succeeix l’any 1874 a Sant Joan. “La gran eclosió del carlisme foral és en aquests anys, que coincideixen amb els de la Tercera Guerra. Catalans, valencians o navarresos –territoris amb forta presència del carlisme– demanen els seus furs (el País Basc no els havia perdut mai) i es mouen. “No són els únics, van amb el corrent general, tothom està tip de pagar i no cobrar del centralisme que havia portat molts problemes.” Una delegació (de la qual forma part l’hisendat Josep Bach, del Collsacabra) es desplaça a Navarra, a Estella, on hi ha la cort de Carles de Borbó i Àustria-Este, el pretendent que disputa la corona al rei Alfons XII. No aconsegueixen ser rebuts –hi ha reticències– però la reivindicació fa camí. I no passen gaire mesos: el pretendent signa el 26 de juliol el decret per crear el que s’anomena Diputació de Guerra, formada per 16 representants de diversos llocs del país. “Estan en un moment de crisi de creixement, controlen bona part del territori català, i necessiten una administració.” Toledano qualifica d’“impressionant” el nivell de competències que se li atorguen: la cédula de vecindad (equivalent a l’actual DNI), cobrament d’impostos, comunicacions, ordre públic... fins i tot generen decrets sobre els descansos dels obrers a les fàbriques. “En un sentit actual, diríem que tenien les estructures d’estat, però els costa l’aspecte dels diners.” I per què a Sant Joan? Són a la rereguarda, en territori carlí, i molt a prop de la frontera amb França, on a la Catalunya Nord hi ha també una important colònia de partidaris del pretendent. A través de les estacions telegràfiques del sud de França, començant per la de Prats de Molló, es comuniquen en un període relativament breu de dies amb Navarra. Tot i que Olot és la principal ciutat que controlen en aquesta part del territori, també durant l’any 1874 dominen Vic, i és significatiu que dos exalcaldes de la ciutat es passin activament al carlisme, un dels quals és Rafael Llanzà i Esquivel, “un pes pesant”. Lluís Ferran Toledano desmenteix que els carlistes siguin uns retrògrads. De fet, personatges com Llanzà es troben entre els principals impulsors del ferrocarril que s’obre camí per Osona cap a les mines d’Ogassa. Participa en la fundació de la Caixa d’Estalvis de Vic i és un dels socis inicials del Círcol Literari de Vic, un pilar de la Renaixença. “Es volen apropiar de la modernitat, no posar-s’hi en contra.” I de fet, el carlisme conviu en llocs com la mateixa Osona amb altres moviments polítics, entre ells l’obrerisme adscrit a la Primera Internacional. “Hi ha hagut una tendència a adscriure la Catalunya interior a una mena d’atavisme, un prejudici polític que no guarda relació amb les dades històriques.” Catalunya urbana i liberal contra Catalunya rural i carlina? Tot és molt més complex, en un moment en què el carlisme és a les portes de Barcelona, i una ciutat industrial com Igualada és anomenada la Varsòvia catalana pel seu catolicisme. Les propostes dels carlins foralistes conviuen amb les dels republicans federals. I si en una cosa coincideixen és que “volen articular Espanya d’una altra manera, la Diputació de Sant Joan de les Abadesses va ser un intent d’implementar-ho”. Va durar poc. L’ensorrament militar del carlisme en poc temps li va donar només un any de vida. La tardor de 1875, el general isabelí Martínez Campos entrava a Ripoll i el Ripollès queia en mans liberals. En termes comparatius, però, havia arribat a controlar un territori extens, “més ampli que no pas el de la Junta de Berga en la Primera Guerra”. Allà quedava com un experiment polític del qual no s’ha volgut parlar gaire. “Tot el segle XIX és un rara avis, un desconegut, perquè ho era tot menys unànime, era una expressió de conflicte, i això no és grat de recordar.” Per això sabem més coses de l’edat mitjana o de les guerres dels Segadors i de Successió. En cert sentit, són més fàcils.

Quan érem carlins

Temps de tòfona a Centelles

Per Nadal, un crit per la pau

La guia d’activitats per al cap de setmana

Torelló es prepara per la setena edició del TocaFusta

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

Refredat, grip i covid: símptomes semblants però malalties diferents