Si tot hagués anat bé, Josep Ricart havia d’inaugurar aquest dimarts a París l’exposició “Anatomie ressentie du doleur” (Anatomia ressentida del dolor), que fins al dia 26 d’abril s’havia d’exposar a l’església gòtica de Saint-Merri, a la riba dreta del Sena. Quan tot estava a punt, la setmana passada, va empitjorar la crisi del coronavirus i el projecte, un dels més ambiciosos de l’escultor vigatà en els darrers anys, va quedar aturat sense data.
“Tenen una programació que ja està feta, però m’han dit que l’exposició els continua interessant… ara no saben ni quan tornaran a engegar”, explicava Ricart aquest divendres, que confia a poder-la dur a terme ni que sigui a mitjà termini. L’artista, que fa uns anys va ser sotmès a dos trasplantaments de medul·la per superar un càncer, també ha de fer confinament estricte aquests dies. “Els passo fent projectes d’escultures a l’ordinador”, explica. Les peces ja fetes de l’exposició havien de sortir cap a la capital francesa amb ell, que volia supervisar alguns aspectes del muntatge personalment, però ara s’han quedat al seu estudi de Gurb.
La mostra que presentava a París té com a punt de partida una peça clàssica de la iconografia religiosa, els davallaments i crucifixions. En concret, el davallament d’Erill-la-Vall, conservat al Museu Episcopal de Vic; el retaule d’Isselheim, de Mathias Grunewald (segle XV), que es troba al museu de Colmar (Alsàcia), i la Resurrecció del Greco, que es pot veure al Museo del Prado. Com és habitual en ell, hi ha referències literàries en la seva obra, entre d’altres dels escriptors vigatans Lluís Solà i Víctor Sunyol. No és la primera vegada que Josep Ricart (Vic, 1946) exposa a París en els darrers anys. Ara fa dos anys va presentar a la Facultat de Lletres de la Universitat de la Sorbona la mostra “Ébauche d’un serpent” (Esbós d’una serp).
{{ comment.text }}