Una vida difonent la ciutat

L’1 d’abril de 1982 obria, en un local de la planta baixa de la Casa de la Ciutat, la primera oficina municipal de turisme de Vic. Darrere el taulell, des del primer dia, el vigatà Pep Cudinachs, llavors a punt de fer 22 anys. Diumenge, en Pep de Turisme, com el coneix tothom, tancava, per jubilació, una etapa de més de 42 anys i mig difonent la ciutat que estima a turistes i passavolants. La idea d’habilitar un primer espai d’atenció als turistes la va posar en solfa Ramon Bellafont, popular director de Ràdio Vic i flamant regidor de Turisme del primer mandat democràtic, amb Ramon Montanyà d’alcalde. “Va ser dels primers que van creure en el poder d’atracció turística que podia tenir Vic”, reviu Cudinachs, que va entrar en aquest món una mica de rebot. Amb 17 anys, combinava els estudis d’idiomes amb una feina a la fàbrica de televisors Grundig, al polígon industrial. L’empresa va tancar mentre feia el servei militar i quan va tornar de la mili es va haver d’espavilar. Va ser així com va saber que l’Ajuntament buscava personal per obrir una oficina de turisme. Es va presentar a les proves, i les va superar. Ho van fer tant ell com Dolors Maria Alemany, amb qui ha compartit tot aquest periple. Ell hi ha estat fins ara; ella continua al peu del canó. “En aquell moment el turisme estava a les beceroles; vam començar amb un esclop i una espardenya”, rememora Cudinachs. El precedent de promoció turística de la ciutat l’havia liderat, en ple franquisme, l’històric Ramon Masferrer a través del Centre d’Iniciatives i Turisme, amb seu a les mítiques Galeries Montseny. “Ell ens va facilitar el primer material divulgatiu, perquè no teníem res de res”, recorda. El procés de solidificació del servei va ser lent però sostingut i sense marxa enrere. Un procés, també, molt “autodidacte”, admet Cudinachs. Durant molts anys entre ell i Alemany van cobrir la totalitat del servei, oferint no només informació turística sinó també ciutadana o exercint de guies puntuals. Amb els anys, el sector del turisme ha anat teixint complicitats amb els diferents “actors econòmics” de la ciutat i que s’ha beneficiat, entre d’altres, de la consolidació de Vic com a ciutat de fires i mercats. El paper de l’Oficina de Turisme com a actiu de dinamització ha comptat, fins ara, amb “la implicació i el compromís” dels diferents polítics que han comandat la regidoria. Actualment l’Oficina de Turisme atén al voltant de 20.000 visitants l’any, “que no vol dir els turistes que passen per la ciutat”, adverteix Cudinachs. El sostre es va assolir l’any 2015, quan es van superar els 34.000 usuaris. Una xifra difícilment igualable. I és que avui, amb tanta informació a l’abast del telèfon mòbil, passar per una oficina de turisme “té un punt de romàntic”. Això sí, amb un valor afegit indiscutible: “El tracte humà i el fet de poder contrastar informació amb algú que coneix el territori”, defensa. En els últims anys el turisme a la ciutat ha fet nous salts endavant amb projectes com el Vicpuntzero, “que et mostra una visió molt gràfica de la història que atresora la ciutat”. És precisament aquesta història el gran valor a preservar. “Mantenir i conservar la història que tenim, començant pel mateix nucli antic, és el futur”, valora. “Avui és el meu últim dia; he trobat una nova feina: la de jubilat”, bromejava diumenge davant algun dels últims usuaris que va atendre. “La sensació és estranya; he conegut tanta gent darrere aquest taulell...”, confessava amb un punt de nostàlgia. La mateixa sensació estranya que, a partir d’ara, tindran molts vigatans que entrin a l’oficina i no hi trobin en Pep de Turisme, amb qui sempre era fàcil entaular una breu tertúlia o rebre’n consell a l’hora, per exemple, de comprar una entrada per a L’Atlàntida. Tècnics que humanitzen el servei. I que han fet ciutat. L’Oficina de Turisme ha recorregut diferents estances Del local inicial –avui sala de calderes de la Casa de la Ciutat– va passar al vestíbul del carrer de la Ciutat, a mà esquerra, on abans també hi havia hagut el servei de normalització lingüística. Després va ocupar un espai interior, compartint taulell amb les regidories d’Educació i Cultura. A principis dels 90 pren visibilitat ocupant l’entrada a l’Ajuntament per la plaça Major. El 1998 se la dota d’un espai independent, als baixos de la Casa Cortada, al mateix carrer de la Ciutat. Finalment, el 23 d’abril de 2012 fa el salt qualitatiu definitiu: s’inaugura l’actual espai de la Llotja del Blat, amb entrada per la plaça del Pes. L’equipament també va assumir les funcions de l’oficina de turisme que tenia fins llavors el Consell Comarcal a Can Pamplona.

Una vida difonent la ciutat

Olost es posa ‘tremenda’

“Sempre valoro que, gràcies al menú, vam tenir l’estrella”

“Cada dia és una aventura”

Fira de les Espelmes XXL

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic