Quimi Portet recorre a un dels tòpics de les lletres pop per posar títol al seu últim disc: ‘Oh My Love’ (Música Global), que ja s’ha posat a la venda. Però l’expressió repetida milers de vegades amaga fins a 14 cançons en què el músic de Vic no afluixa en la seva creativitat. El particular univers Quimi suma un nou planeta, i ja és el vuitè si comptem només la trajectòria que ha fet en solitari.
Des d’aquell llunyà ‘Persones estranyes’, que l’any 1987 sorprenia com un petit divertimento personal enmig de l’èxit d’El Último de la Fila, ha passat un quart de segle. “Sempre he estat optimista, i ja em pensava que continuaria fent aquest ofici”, explica Quimi Portet. “Però no ho vull banalitzar, estic content d’haver fet vuit discos”, precisa. S’ho passa bé component, treballant a l’estudi (ha gravat al seu, Cosmonàutica Comas, i a Music Lan) i donant forma a les cançons.
Aquesta vegada torna a ser un àlbum de producció treballada, on no s’han estalviat instruments de vent o cors si el tema ho requeria. “De fet, això s’acosta més a la meva manera natural de treballar”, explica Quimi Portet. Només dos treballs (‘La terra és plana’, de 2004, i ‘Matem els dimarts i divendres’, de 2007) se’n van apartar per seguir una línia més austera, en moments en què estava una mica “tip d’estudi de gravació”.
De les 14 cançons, n’hi ha algunes que tenen aire de hit, com el mateix ‘Oh My Love’ o també ‘Sunny Day’, que té dues versions: la normal i la versió per a aplecs, que s’acosta al so Boney M. “Faig música popular contemporània”, reivindica. Música que també vol agradar a un gran públic i sonar a les ràdios “sense renunciar a res”. I aquest res vol dir que Quimi Portet continua deixant sortir la seva part més fosca, quan convé, o arribant “als límits del que és tolerable” en les lletres.
És en aquestes on emergeix el Quimi Portet més calidoscòpic: festiu o nostàlgic, irònic o reflexiu, divertit o filosòfic, segons els casos. Sorprenent sempre. “I em costa molt escriure lletres”, confessa. La facilitat amb què sortien “de jove” ja no és la mateixa, perquè s’ha tornat més exigent amb ell mateix. Però l’esforç val la pena, “perquè al final m’acaben donant més satisfacció”.
En el disc, ha comptat amb dues col·laboracions especials, les d’Albert Pla al tema ‘Ràdio infern’ (on el sabadellenc canta amb veu radiofònica) i d’Adrià/Josep Puntí a ‘Carrer nou’. No és cap secret: són dues de les persones amb les quals Quimi Portet té més sintonia, encara que habitin universos musicals diferents al seu. Amb tots dos és amic i a la vegada hi ha col·laborat professionalment (a Puntí li ha produït els seus tres treballs en solitari). No amaga que una de les seves il·lusions seria veure publicat el nou treball de l’exlíder d’Umpa-Pah, en el qual estan treballant quan les circumstàncies ho permeten. “Serà un digne successor dels anteriors”.
Recuperant els discos de vinil
Quimi Portet va començar en l’època del vinil. “Fins que un dia ens va dir la discogràfica que traurien un disc d’El Último de la Fila en una cosa nova que tenien els pijos, que se’n deia CD”. Però el món dóna moltes voltes, i ara ha decidit que ‘Oh My Love’ surti també en vinil. “Hi ha gent que ho demana, que vol tornar a escoltar-ho així, fins i tot el grafisme l’hem fet pensant en les dimensions del disc de vinil”, explica.
Els concerts, a partir del juny
A principis de juny començarà el World Tour, com li agrada a Quimi Portet d’anomenar les seves gires. Serà el dia 2 de juny a la Sala Slàvia de les Borges Blanques. Ja hi ha altres actuacions al calendari, i és previsible que s’hi afegeixi un concert a Vic “per la tardor d’aquest any”, però encara no hi ha res concretat. L’acompanyaran els seus habituals músics: Antonio Fidel al baix, Txarli Oliver a la bateria i Jordi Busquets a les guitarres.
