Recordant el Siller de Prats

La presentació d’un llibre sobre la vida i l’obra de Pere Vila i Espona, conegut com el Siller, va omplir fa unes setmanes la sala de Cal Bach, en un acte que suposava la continuïtat d’un altre que se li va fer l’any passat amb motiu del centenari del seu naixement. En l’esdeveniment, conduït pel seu fill Lluís, hi va haver intervencions diverses de familiars, amics i coneguts, persones que havien tingut relació artística amb l’homenatjat i altres a qui Vila havia dedicat escrits arran d’alguna celebració. També es va comptar amb convidats especials com l’actor Jordi Boixaderas, que va llegir el Sonet del mes de juny, escrit el 1943, i juntament amb la pradenca Ada Vilaró un fragment d’El tocacampanes. Una obra aquesta darrera que va obtenir el Premi Ciutat de Sabadell l’any 1956 i amb la qual es va fer l’obertura del teatre La Faràndula d’aquesta localitat, essent-ne el protagonista Joan Boixaderas, pare del mencionat actor. Igualment hi va prendre part l’actor osonenc Ramon Villegas, parent llunyà, que va llegir el poema Anacronisme, dedicat a Ramon Boladeras, Rambol, un dels millors amics del Siller. La publicació presentada, que porta per títol Pere Vila i Espona. Remembrances del Siller de Prats, repassa les activitats en què va participar el protagonista, que es va moure des de ben jove entre el teatre i l’escriptura. Nascut el 1922, havia après del seu pare l’ofici de seller, al qual s’hi va dedicar gairebé tota la vida, fins que va ser nomenat corresponsal d’una entitat bancària i més endavant director. Havia format part del grup de teatre Art i Joventut fins a la seva dissolució, el 1952; de la colla Els Millors, que havien organitzat festivals d’estiu a Lluçà a inicis dels anys setanta, i també del consell de redacció de la revista L’Estel, on escrivia mensualment. Com a intèrpret havia representat diverses vegades el paper de Caifàs en la Passió i el de Jonatàs en els Pastorets. Algunes de les seves obres més conegudes són Goja. La filla de les Neus (1947), estrenada el 1950 al Teatre Romea de Barcelona; Val la pena l’amor (1950), Santa nit (1951), Menovell o el bastó meravellós (1955), o el referit El Tocacampanes (1956). El 1991 va ser l’encarregat de fer el pregó de la festa major de Prats de Lluçanès, i el 1995 va publicar unes memòries: Mig Oleguer, mig Terracuita, on repassava des de la seva perspectiva, i amb minuciosos detalls, la vida pradenca al llarg de tot el segle XX. Pere Vila, que sempre es va mostrar orgullós dels seus orígens i de l’ofici heretat del seu pare, era un ferm creient, tal com va recordar el seu fill Lluís. Unes conviccions que havia reflectit en uns versos autobiogràfics, part dels quals van ser interpretats pel públic amb la melodia de La Balanguera, i que es clouen d’aquesta manera: “Jo mentrestant, ferm en la lluita / només Déu sap quan cediré / Mig Oleguer, mig Terracuita / i totalment de cal Siller!”.

Recordant el Siller de Prats

“L’únic secret és que nosaltres ens ho fem tot”

Un pastor diferencial

Les cadires preferides de Salvador Dalí, fetes a Prats

Prats ‘controla’ l’aparcament

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

Osona es coordinarà per abordar de manera conjunta el problema del sensellarisme