Recordant el Siller de Prats

La presentació d’un llibre sobre la vida i l’obra de Pere Vila i Espona, conegut com el Siller, va omplir fa unes setmanes la sala de Cal Bach, en un acte que suposava la continuïtat d’un altre que se li va fer l’any passat amb motiu del centenari del seu naixement. En l’esdeveniment, conduït pel seu fill Lluís, hi va haver intervencions diverses de familiars, amics i coneguts, persones que havien tingut relació artística amb l’homenatjat i altres a qui Vila havia dedicat escrits arran d’alguna celebració. També es va comptar amb convidats especials com l’actor Jordi Boixaderas, que va llegir el Sonet del mes de juny, escrit el 1943, i juntament amb la pradenca Ada Vilaró un fragment d’El tocacampanes. Una obra aquesta darrera que va obtenir el Premi Ciutat de Sabadell l’any 1956 i amb la qual es va fer l’obertura del teatre La Faràndula d’aquesta localitat, essent-ne el protagonista Joan Boixaderas, pare del mencionat actor. Igualment hi va prendre part l’actor osonenc Ramon Villegas, parent llunyà, que va llegir el poema Anacronisme, dedicat a Ramon Boladeras, Rambol, un dels millors amics del Siller. La publicació presentada, que porta per títol Pere Vila i Espona. Remembrances del Siller de Prats, repassa les activitats en què va participar el protagonista, que es va moure des de ben jove entre el teatre i l’escriptura. Nascut el 1922, havia après del seu pare l’ofici de seller, al qual s’hi va dedicar gairebé tota la vida, fins que va ser nomenat corresponsal d’una entitat bancària i més endavant director. Havia format part del grup de teatre Art i Joventut fins a la seva dissolució, el 1952; de la colla Els Millors, que havien organitzat festivals d’estiu a Lluçà a inicis dels anys setanta, i també del consell de redacció de la revista L’Estel, on escrivia mensualment. Com a intèrpret havia representat diverses vegades el paper de Caifàs en la Passió i el de Jonatàs en els Pastorets. Algunes de les seves obres més conegudes són Goja. La filla de les Neus (1947), estrenada el 1950 al Teatre Romea de Barcelona; Val la pena l’amor (1950), Santa nit (1951), Menovell o el bastó meravellós (1955), o el referit El Tocacampanes (1956). El 1991 va ser l’encarregat de fer el pregó de la festa major de Prats de Lluçanès, i el 1995 va publicar unes memòries: Mig Oleguer, mig Terracuita, on repassava des de la seva perspectiva, i amb minuciosos detalls, la vida pradenca al llarg de tot el segle XX. Pere Vila, que sempre es va mostrar orgullós dels seus orígens i de l’ofici heretat del seu pare, era un ferm creient, tal com va recordar el seu fill Lluís. Unes conviccions que havia reflectit en uns versos autobiogràfics, part dels quals van ser interpretats pel públic amb la melodia de La Balanguera, i que es clouen d’aquesta manera: “Jo mentrestant, ferm en la lluita / només Déu sap quan cediré / Mig Oleguer, mig Terracuita / i totalment de cal Siller!”.

Recordant el Siller de Prats

La Fira de Santa Llúcia de Prats arriba als 200 anys de vida dins del nucli

El Castellers del Lluçanès, primera colla castellera de la comarca

Una foto amb història

“Un traç imperfecte també pot ser un gran disseny”

LA PREGUNTA

Aquest any 2025 serà millor que el 2024?

Troben un home mort al riu Gurri, a l'Anella Verda de Vic

La primera osonenca del 2025 és una nena de Torelló

Incendi als baixos d'un bloc de pisos a Centelles

Investiguen l'agressió a un home que van abandonar mig nu a Aiguafreda

Alerta a Torelló per un intent d'estafa amb números per un fals viatge de final de curs

El rebost solidari de Vic ja no obrirà les portes a partir de gener

Donen per desarticulada amb 23 detinguts la banda que feia estafes bancàries des d’Osona

Denunciat per conduir temeràriament pels carrers de Torelló

“No aguantava més, tenia ganes de morir-me”

Krítik, la llibreria de Vic especialitzada en còmic i jocs, ha obert un nou local