El Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès ha rehabilitat la cabana del Clot de la Fou, al pla d’Anyella. L’acció s’emmarca dins un pla de preservació i conservació del patrimoni ramader a la comarca. Al mes de juny ja es van fer actuacions d’arranjament als camins ramaders, davant el perill de desaparèixer, i durant el mes d’octubre un especialista s’ha dedicat a rehabilitar i conservar la cabana del Clot de la Fou, mitjançant la tècnica de la pedra seca. El president del centre, Antoni Llagostera, ha explicat que es tracta d’una de les cabanes històriques de la zona que data del 1868 i que a l’estiu els pastors l’utilitzaven per dur els ramats a pasturar de les cotes més baixes a les més altes.
El Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, amb l’aprovació de la Família Ribot de Fontanals de Cerdanya, propietària dels terrenys, ha realitzat obres de consolidació i conservació de la cabana doble del Clot de la Fou del pla d’Anyella.
Segons ha explicat el president del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, Antoni Llagostera, els treballs encarregats han consistit en consolidar els murs exteriors, la reparació de l’esvoranc detectat en la zona de l’antiga xemeneia i llar de foc i altres treballs de restauració del conjunt, com un pedrís. Els treballs han anat a càrrec d’un expert en les tècniques de la pedra seca, Roger Solé. L’expert ha explicat que per dur a terme les obres de conservació ha tingut en compte diferents fotografies i documents de l’època.
Llagostera ha assenyalat que la recuperació de la cabana és un “acte simbòlic” que pretenia reivindicar la importància de la ramadera i per recordar que “cal seguir mantenint-la”.
La cabana va ser fotografiada per Salvador Vilarrassa el juliol de 1923 durant una visita d’estudi que va fer-hi amb altres dos membres de l’anomenat Grup de Folkloristes de Ripoll. El dibuixant Josep Ribot també va fer alguns apunts que, juntament amb les fotografies de Vilarrassa, han permès la restauració.
Dues cabanes es una
La cabana està situada en el punt més baix del Pla d’Anyella, en la clotada, en el punt on conflueixen el torrent del pla de Rus i el del barranc del Pedró a una alçada de 1.712 metres. L’estructura data del 1868 i hi havien arribat a dormir fins a sis persones.
La cabana del Clot de la Fou està formada per dues barraques independents d’entre 2’5 i 3 metres d’amplada, una de planta rodona i l’altra de planta gairebé rectangular, amb una part ovalada. La barraca de planta circular té la data gravada a la llinda, “tot i que és difícil apreciar-ho a simple vista”. Segons Llagostera, si s’observa des de dalt la cabana rectangular, es pot arribar a pensar que va ser construïda fins i tot abans que la circular, “ja que s’aprofita d’una paret rocosa”.
Els pastors van viure en aquesta cabana fins el 1924, segons Antoni Llagostera. “Per viure aquí calia tenir bastanta paciència, era un espai reduït i gens còmode”, descriu. “Avui dia això ha canviat molt i els pastors viuen en una cabana molt més gran i estan molt més còmodes”, ha afegit.
Per dur a terme l’actuació, Llagostera ha explicat que s’han servir de diferents subvencions d’institucions i el finançament s’ha compensat amb una acció de micromecenatge que encara continua oberta i que ja ha recaptat 400 euros. Si les aportacions continuen endavant, es podria rehabilitar una segona cabana que queda molt a prop d’aquesta primera.
La tècnica de la pedra seca
Roger Solé ha estat l’encarregat de dur a terme els treballs de consolidació i rehabilitació de la cabana. L’especialista ha explicat que quan va arribar, va haver de desfer dues terceres parts del sostre, “fins la llinda”, perquè l’estructura quedés prou consolidada.
La tècnica que ha utilitzat és totalment manual i ha recollit les pedres de la zona una a una. “Vaig construir la cabana amb la tècnica d’aproximació trepitjant una llosa sobre l’altra, i tapant bé les juntes perquè no hi entri l’aigua quan plou”, ha explicat. A més, el sostre s’ha tapat amb terra, sorra i herba, “com si fossin teules”.
Segons Solé, la seva tasca requereix “de molta paciència” perquè les pedres han d’encaixar “molt bé” una al costat de l’altra. Tot i que l’ofici de marger, que es com s’anomena, es troba a la baixa, ha assenyalat que hi torna a haver gent que l’intenta recuperar .
Roger Solé creu haver aconseguir l’estil que hi havia abans perquè “ha quedat bastant ben camuflada la part nova amb la que hi havia anteriorment”. A la cabana, “cap pedra és perfecta, no n’hi ha cap d’igual”, ha assenyalat. Segons ha explicat, a països com França o Suïssa aquesta tècnica està “molt més desenvolupada”, però “col·loquen les pedres com si fossin totxanes” i aquest, ha dit, “no és l’estil típic dels Països Catalans”.
L’actuació forma part de l’activitat “Camí ramader del Lluçanès 2012” que constava de dues parts. D’una banda es volia fer el camí ramader amb un ramat des d’Alpens fins al pla d’Anyella. Feia força anys que cap ramat feia sencer tot el camí ramader del Lluçanès i es va fer possible el juny de 2012. De l’altra, es va fer proposta de micromecenatge que pogués fer possible la consolidació i la conservació d’una de les construccions més emblemàtiques del món ramader català: la cabana d’un pastor.
