Ribes ja no viurà d’esquena al seu antic castell. Amb la inauguració oficial, aquest dissabte, van culminar 15 anys d’actuacions continuades que han consolidat les restes del monument i l’han preparat per ser visitable. La Diputació de Girona, a través del seu Pla de Monuments, hi ha invertit en aquests anys un total de 485.000 euros. El president de la institució, Miquel Noguer, i l’alcaldessa de Ribes, Mònica Santjaume, van encapçalar el seguici d’autoritats que van descobrir la placa commemorativa.
El castell de Sant Pere, documentat des del segle XI, va ser destruït durant les guerres amb els francesos posteriors a la signatura del Tractat dels Pirineus. A principis dels anys 80, s’hi va fer una excavació arqueològica i es van consolidar alguns murs que presentaven perill imminent de caiguda. L’any 2005, l’Ajuntament de Ribes va promoure el projecte de restauració, que la Diputació va assumir. Des de llavors, sumant diferents partides anuals, s’hi han anat fent intervencions fins que es van donar per acabades, l’hivern passat. “No deixem mai una obra a mitges, triguen més o menys però s’acaben”, va dir Miquel Noguer en l’acte de dissabte. Per la seva part, Mònica Santjaume va posar en relleu “la continuïtat del projecte a través de diferents equips de govern”, encapçalats pels alcaldes Xavier Robiró, Marc Prat i, des del maig passat, ella mateixa. “Recuperem un element històric i el posem al servei de la gent”.
El recorregut que ara poden fer els visitants condueix fins gairebé a dalt de la torre de l’homenatge. Lluís Bayona, cap del Servei de Monuments de la Diputació, afirma que el castell era de petites dimensions, i possiblement no tenia recinte sobirà i jussà com els de més importància, sinó un de sol. Formava part de la línia de frontera entre els comtats de Besalú i la Cerdanya. A l’unificar-se tots dos perd aquesta funció, però al segle XIV s’amplia i pren la fisonomia actual. Situat al fons de la vall, encara que sobre un turonet, se suposa que està lligat a altres elements defensius que tenien un camp de visió més ampli, com la torre de Campelles, que en els últims anys ha estat objectes d’excavacions. El castell de Sant Pere viu el moment de més puixança en aquest moment, fins que es veu afectat pels terratrèmols de 1428. Els treballs de rehabilitació han permès descobrir on era la porta principal –és per on ara accedeixen els visitants– i entendre com s’estructurava tota la part de baix, amb el fossat inclòs. “Buidar el fossat seria part d’una futura actuació”, diu Bayona. En tot aquest temps, s’ha tret “una quantitat impensable de runa” que ha deixat al descobert bases de murs i parts del castell com la seva minúscula capella. La intervenció ha estat al màxim de respectuosa amb els elements originals, “sense inventar res”. Només s’han afegit algunes filades de pedra per coronar murs. “El 95% del que veiem és original i està al seu lloc”, explica Bayona. Aquest cap de setmana, per celebrar la inauguració, han tingut lloc diverses activitats a l’entorn del castell. Dissabte a la tarda es va dur a terme un taller d’escriptura medieval a la Casa de Cultura, i diumenge al matí, visites guiades a càrrec del filòleg i historiador ribetà Miquel Sitjar. Pujar al mirador de la torre, amb vistes a les muntanyes nevades, va ser la principal atracció.
Els golluts, entre realitat i llegenda
Al voltant del castell de Ribes hi va viure la comunitat dels golluts. La seva existència sempre ha tingut un cert component llegendari, però va ser real i consta en documents de finals del segle XVIII. Van arribar a ser un centenar, en una mena de poblat de la vila d’Amunt, al peu del castell. Eren persones de baixa estatura, amb problemes de goll derivats d’insuficiència alimentària i patien conseqüències de la consanguinitat. Però també se’ls considerava uns grans narradors d’històries, i algunes famílies benestants els utilitzaven com a mainaders. Una història de marginació social que s’acaba al segle XX. En aquesta època, l’entorn del castell, aterrassat en feixes, és un lloc on els ribetans conreen horts. Hi havia hagut també un cementiri.
{{ comment.text }}