De L’Atlàntida a la Sorbona. De Vic a París. L’obra de l’escultor i pintor Josep Ricart ha pres dimensió pública aquests dies, amb la presentació de l’escultura Elogi del pensament creador, instal·lada fa més de quatre mesos als jardins de L’Atlàntida, que s’ha fet coincidir amb la inauguració, la propera setmana, de l’exposició “Ebauche d’un serpent”, a la Facultat de Lletres de la Universitat de la Sorbona.
Com tantes vegades al llarg de la seva trajectòria, Josep Ricart s’ha inspirat en la literatura per a les peces d’“Ébauche d’un serpent” (Esbós d’un serpent). En aquest cas, un text de Paul Valéry, un poema on és la mateixa serp –la serp del Paradís amb el component de temptació a què va associada des del Gènesi– la que parla. Ricart ja coneixia el text i n’havia fet, ara fa quatre anys, una sèrie de tres escultures perquè li interessava la línia sinuosa de l’animal, i com aquesta “era capaç també de crear volum entorn d’un espai buit”, explica el poeta Miquel Desclot, que ha comissariat l’exposició de París. El que no sabia encara Ricart era que el poema tenia una traducció al català, que havia fet ni més ni menys que el conegut periodista Agustí Calvet, Gaziel, que tenia amistat amb Paul Valéry. La traducció, que hauria hagut de ser publicada en plena postguerra, va quedar inèdita perquè no va passar la censura. Pep Ricart va acudir a la Biblioteca de Catalunya per consultar-la, i per a la seva pròpia sorpresa en va sortir amb la còpia de tot el text. Aquest es publica en el catàleg, amb la versió original de Valéry i la catalana de Gaziel, per primera vegada. Les peces de l’exposició són totes noves, escultures en fusta i ferro, totes amb formes sinuoses metàl·liques en referència a la serp.
La mostra es podrà veure a la sala del Centre d’Études Catalans de la Sorbona des del proper dijous fins al dia 26 de juny, amb el suport de l’Institut Ramon Llull, i la propera tardor també es podrà visitar a Vic, al Museu de l’Art de la Pell. Ara fa dos anys, Josep Ricart també va portar la seva obra a Roma, al Museo Laboratorio di Arte Contemporanea, en aquell cas amb l’exposició “Carceri d’Invenzione”.
{{ comment.text }}