Com explicaria un Agustí Dalmau del segle XXII tot el que ha passat perquè Ripoll es trobi en la situació actual?
És un cúmul de circumstàncies transversals. Abans pensàvem que la immigració era un fenomen que afectava Osona o Barcelona, però ens quedava lluny. Teníem alguns immigrants, però de cop i volta, per bé o per mal, n’han arribat molts més. I això no ens ho esperàvem. A més s’hi ha sumat el factor que els autors dels atemptats de l’agost de 2017 eren casualment d’aquí. Això ha provocat un canvi social, que ens ha sobrevingut.
Després dels atemptats es va intentar sufocar els ànims amb diversos actes socials, però les urnes sembla que han parlat en sentit contrari.
Crec que es van posar pedaços. No es va fer del tot bé. I no dic com s’havia de fer, perquè no hi entenc. La prova és on som ara mateix. Si s’hagués fet mitjanament bé, estaríem en una altra situació.
Catalunya ens mira?
En certa forma, sí. Anem avançats respecte a Catalunya. Però de fet seguim l’estela d’Europa, on països molt democràtics van obrir la porta a la immigració i ara estan fent marxa enrere. Passa a Suècia, o també a la Gran Bretanya on sembla que fins i tot tenen un vaixell presó. Ara s’adonen que el bonisme està passant factura. És un tema europeu, on els països més avançats veuen que les polítiques que han aplicat no són del tot encertades.
La història és cíclica?
Sí. No tant pel que fa als personatges com als fets. Hi va haver un moment en què els europeus anàvem a Sud-amèrica o l’Àfrica a explotar-los, a carregar-nos les seves llengües i la seva cultura. I ara són ells que venen cap aquí per tema de feina o fugint de guerres.
Em referia que el 1839 hi va haver la carlinada i cent anys més tard, la Guerra Civil. I també el 1920 va haver-hi la pandèmia de la grip espanyola i un segle després, la covid.
Sempre dic que aquest segle XXI ja ens podem anar preparant, perquè hi haurà una guerra. Cada segle n’hi ha hagut. I el XXI i el XXII no en seran una excepció. Jo no soc partidari de la pau, perquè només és una quimera que està molt bé sobre els papers. Ara mateix hi ha dues guerres a prop. I d’una ja gairebé no se’n parla perquè ha estat tapada per l’altra. I també hi haurà noves epidèmies. La tranquil·litat no existeix.
Què hauríem d’interpretar del passat per aplicar-ho al futur?
Els humans tenim la memòria molt curta. Per tant, es continuaran repetint els errors. La distància del temps converteix alguns fets en anècdotes. D’aquí a un segle la Guerra Civil no tindrà el significat que té ara, on encara hi ha gent que va viure-la o va patir la postguerra. No oblidem que els faraons eren dictadors, que per construir les piràmides van deixar morir a molts obrers. El mateix podem dir dels que van arrossegar les pedres de la muralla xinesa. O també amb els inques o els maies. D’aquí a uns segles la imatge que es tindrà de Hitler serà molt més difuminada respecte a la que en tenim actualment.
Agustí Dalmau ha documentat els pobles del Ripollès i comarques veïnes. Sovint utilitza la premsa com a font per documentar-se. Fins a quin punt se’n refia, dels periodistes d’aleshores?
Sempre intento anar a la font primària i contrastar. També consulto molts documents que no són periodístics. Exposo el que es diu en textos d’època d’un determinat partit o persona, però evito jutjar-ho. Que sigui el lector qui ho faci. Per altra banda, des de 2023 és molt fàcil criticar. Cal posar-se en el context de cada època per interpretar el passat. Les fonts orals estan molt bé, però a mesura que ens fem grans la gent les hi fotem de cavall estant. Cal tenir-ho en compte, però fent-ho també de publicacions i documents. Amb tot plegat pots elaborar el relat històric.
Se’n refiaria d’aquí a un segle, dels periodistes d’ara?
Igual com em refio dels del segle XIX o XX.
Amb la profusió de mitjans actuals, ho tindran pitjor els historiadors del futur?
No quedarà res. Hi haurà un buit documental que farà por. Les fotografies no duraran, tot s’esborra. Un document de 1920 el pots tocar i llegir. La immediatesa actual afavoreix que no deixem res pel dia de demà.
Creu que internet serà efímer?
Tot és efímer. Sorgirà alguna cosa nova que substituirà internet. Quan canvies d’ordinador, el disc dur acaba destruït. No recuperes fotos, perquè no tens ni temps material per fer-ho.
A Ripoll hi ha faltat una classe alta potent?
Sí. La classe alta ripollesa era de fora, de Sabadell, de Terrassa o de Barcelona. Eren industrials que venien perquè hi tenien les empreses. I ara ja no hi són. En urbanisme també es fa palès. No tenim cases amb solera. Només tres o quatre. Els edificis són bastant pobres. Hem sigut un poble de gent obrera i menestral, més que de classe mitjana i alta. A Vic, en canvi, sí que n’han tingut.
El millor que li ha passat a Ripoll en l’últim segle és Eduard Soler?
És una persona important. Però en part no s’ha seguit la seva voluntat, i al final quedarà en res. El millor de Ripoll han estat les comunicacions. Tenir la C-17 desdoblada ens ha salvat. Eduard Soler és una illa enmig de l’oceà. Quan s’acabi el seu fons, ningú se’n recordarà. Tenia bons propòsits, però és allò que dèiem que amb la distància històrica ningú ens pot assegurar ni tan sols que d’aquí a cent anys es conservi la seva escola.
El CF Ripoll ha estat reconegut com a centenari, i el HC Ripoll amb el setanta-cinc aniversari, però tots dos són clubs més recents. Creu que són correctes aquests anacronismes?
En el futbol s’agafa la data on es va crear el Futbol Club Ripoll, com a club embrió del que existeix ara. Les lleis d’associació, les normes i estatuts, canvien en molts clubs. Tenia un escut molt similar el 1920, i la Federació Catalana de Futbol ho va acceptar. En l’hoquei passa part del mateix. El club actual és hereu del que es va crear a inicis dels anys quaranta.
Veient els noms d’espais públics de Ripoll, farcits d’historiadors i folkloristes, Agustí Dalmau ja té triat quin li agradaria quan no hi sigui?
No depèn de mi. Si m’ho fan, fantàstic. De fet, puc penjar-me la medalla de ser l’autor més prolífic de Ripoll. Ningú em supera ni ho farà en el futur. Tinc prop de vint-i-cinc llibres, i tal com està la societat i el món literari avui dia, això s’està acabant. Ho he fet per mi, però deixar obres que seran de referència en el futur és fantàstic. Si em fan un carrer o una plaça, perfecte. Però com que tampoc ho veuré…
Li falta escriure el llibre definitiu de Ripoll?
No. Hem fet tard. No hi ha gent. Ripoll està culturalment mort. En deu anys el poble ha canviat socialment. Fixa’t que només queda una llibreria. Hem perdut gent, clients, lectors. Queden molts aspectes per investigar de Ripoll: cobles i sardanes, entitats, el segle XIX, fires i mercats, segona república, partits polítics. Això ja no es farà mai. No hi ha sentiment de pertinença al territori que tenen altres pobles de la comarca. I no és un tema polític. És un problema endèmic que s’ha accelerat.
{{ comment.text }}