Roser Cruells, pintura i ciència

Quan deixa el contrabaix o el baix elèctric d’Els Catarres, Roser Cruells agafa els pinzells. Són registres diferents de la seva vida: el primer, obert i social, extravertit i conegut per tothom i el segon, íntim i reflexiu, el que menys ha ensenyat en públic. Ho fa aquests dies al Centre d’Art El Marçó Vell de Centelles, a l’exposició “Entre el cel i les cèl·lules”, que per primera vegada reuneix una extensa mostra –26 quadres– de la seva inclinació per les arts plàstiques. De fet, Cruells es va formar en aquest àmbit, en el batxillerat artístic de l’Escola d’Art de Vic i a l’Escola Massana de Barcelona. Però a partir de l’any 2011 la seva vida va donar un tomb, quan Els Catarres van fer el seu inesperat salt a la fama. I el que era fins llavors un divertimento es va convertir en el centre de la seva vida, de manera molt absorbent. Concerts i gravacions la van apartar dels pinzells, però mai del tot. “Va haver-hi un moment que vaig necessitar tornar a estar amb mi mateixa, ara fa tres anys, i vaig tornar a agafar el fil de la pintura”, explica. En un temps de pausa en el grup, abans que no sortís a la llum Tots els meus principis –el darrer disc–, s’hi va submergir de nou. “Pintava gairebé un quadre cada dia.” I va acceptar la proposta d’El Marçó Vell per plantejar-se una exposició individual que li ha anat bé, diu, “per posar ordre” en la seva producció i trobar-hi un fil conductor: la connexió amb la ciència. Llegir i aprendre sobre ciència és una de les passions de Cruells, persona de curiositat sense límits. “L’astronomia, per exemple, m’ha interessat des de ben petita”, explica. Li sap greu que els coneixements siguin cada vegada més compartimentats, com si les arts i les ciències no poguessin trobar espais compartits. “Els científics són creatius, imaginen coses”. Només cal pensar en Einstein o Hawking. I la pintura esdevé, gairebé, “una manera de recordar el que he après”, traslladant a alguns quadres una quantitat notable d’informació que s’ordena i es presenta amb criteri estètic, sobre suport de paper gravat i amb l’ús de ceres, aquarel·la i retolador, entre d’altres. Des de la composició química del cos humà a la descripció del sistema solar o els models atònics, per posar només uns exemples. Cruells planteja a l’espectador un joc: què els explicaríem de nosaltres a uns extraterrestres que, de cop i volta, aterressin al nostre planeta? “Fa molts anys, en una sonda que es va enviar a l’espai, s’hi va posar informació per si una civilització extraterrestre la trobava, però jo imagino de la situació inversa: i si són ells que ens venen a trobar?”. Potser el llenguatge científic i l’artístic serien els més universals per explicar-nos. I com que als hipotètics extraterrestres també els hauríem de mostrar la part més lletja de la nostra humanitat, hi ha quadres que fan referència a la tragèdia dels refugiats, o el símbol de la pau contraposat a la reacció del 3 d’octubre a la repressió del referèndum, “temes que m’impacten socialment”. La ciència serveix fins i tot per explicar sentiments, i així juga amb l’oxigen (O2) en un quadre dedicat a la relació amb la seva mare, o amb la distància que ens separa d’estrelles més properes i la que la separava del poble del País Valencià on vivia la seva parella. El món musical no hi és gaire present, però apareix també en uns quadres que provenen de les il·lustracions que va fer per al disc de debut de la cantant menorquina Anna Ferrer, Tel·lúria, “en què cada cançó anava amb una postal, i cada postal era un quadre meu”. I la cuina, l’altra gran passió de Cruells, en un original díptic amb receptes d’humus i de gaspatxo que s’han de llegir com un petit enigma, relacionant les dues part de l’obra. Al capdavall, interpretar símbols i mesclar, com si fos una fórmula. El discurs de fons de l’exposició s’arrodoneix, en la mateixa coherència que mostra el discurs estètic. Qui en vulgui saber més, per boca de la mateixa Roser Cruells, podrà assistir a la visita comentada que farà el 17 de novembre a l’exposició.

Roser Cruells, pintura i ciència

El primer Wagner a Vic

Centenars de persones visiten Manlleu per conèixer la història del primer tió

Espinelves, en un ‘pim-pam’

Una fira a ‘cop de rock’

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Comissió Europea deixa Osona fora del perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana