Restaurar sense que sigui evident la restauració. “Que no es noti el que hem fet, és el que més costa”, explica Patrícia Amat, de Logia Artis, l’empresa que al llarg de quatre mesos ha treballat per rehabilitar la façana de Sant Mateu, al monestir de Sant Joan, afectada per un greu procés de degradació de la pedra. Els treballs han culminat amb èxit i seran un model per aplicar en futurs treballs, al mateix monestir i en altres monuments.
L’actuació s’ha dut a terme gràcies a la col·laboració entre la Junta del Monestir, la Diputació de Girona i el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, que han aportat cadascú una part dels 36.585 euros que ha costat l’obra, la primera d’un pla de conservació del monestir. Aquesta es va considerar urgent per l’estat en què es trobava la pedra i el perill que representava el fet de ser una de les entrades principals del monestir. La façana pertany a un cos que es va afegir al monestir en el segle XVII per allotjar l’arxiu, que continua ubicat al mateix lloc. És un edifici d’estil clàssic, amb un pòrtic sustentat per columnes dòriques sobre el qual s’havien alçat dos pisos. A principis del segle XX, la primera restauració del monestir dirigida per Puig i Cadafalch en va eliminar un. Però la pedra original, un gres argilós, s’havia continuat degradant en el que els experts denominen descarnació en plaques. “El ciment que aplega les partícules del gres es va desfent”, explica Patrícia Amat. Pedaços fets amb morters inadequats i una crosta negra fruit de la humitat s’afegien als problemes, que afectaven “un 90% de la façana”. En alguns casos hi havia perill de despreniments.
