Que Sant Julià és un poble bonic ho sap tothom. Que bona part del seu encant el tenen les cases senyorials que s’escampen a l’entorn del seu nucli antic, també.
A partir d’aquí, alguns interrogants. Recórrer aquest patrimoni urbanístic, i entendre’n el com i el perquè, és l’objectiu d’una incipient ruta turística a l’entorn dels edificis modernistes i noucentistes del poble.
La ruta, que es va estrenar en el marc de la Fira del Tupí, és una proposta dels vilatortins Lluís Solanas i Montse Piqué, i compta amb el suport de l’Ajuntament, des d’on veuen en la iniciativa una primera oportunitat per anar aflorant el potencial turístic del poble.
Va ser des de Meteovilatorta –entitat de la qual Lluís Solanas forma part– que, després de participar en la creació, ara fa un any, d’una ruta entorn de l’històric camp d’aviació de la Guerra Civil –projecte que també implica els municipis de Calldetenes i Santa Eugènia–, es van adonar que hi havia altres fils argumentals per redescobrir turísticament el poble. El més emblemàtic, l’arquitectura modernista i noucentista que atresora Sant Julià.
El mateix Solanas va contactar amb Montse Piqué, arquitecta tècnica i enginyera d’edificació, per explorar-ne plegats les possibilitats. “De seguida ens vam il·lusionar amb el tema”, explica Piqué, que fa 16 anys que viu a Sant Julià.
Ella mateixa, “per deformació professional”, es va començar a documentar, bàsicament a través dels catàlegs del POUM. Definitivament, la futurible ruta tenia “moltes possibilitats”. En total s’han comptabilitzat una trentena de cases amb valor arquitectònic.
D’entre totes, destaca el llegat del mestre d’obra vilatortí Miquel Pallàs (1876-1943), figura que “cal potenciar” i que “també ha de donar nom a la ruta”, remarca Piqué. Són d’ell gairebé una desena d’edificacions, com Ca l’Anglada (1897), Can Pipaire (1902), Ca la Manyana (1928) o el Casal Núria (1929), a banda de l’emblemàtic parc de les Set Fonts.
També acull, entre altres, obres del reconegut arquitecte barceloní Enric Sagnier, de l’olotí Josep Danés o del granollerí Manuel Vega.
Dissabte i diumenge, en el marc de la Fira del Tupí, es va presentar la ruta. I la resposta va ser molt bona.
Les tres sessions convocades van atreure una setantena de persones. “Vam comprovar que a la gent li interessa, tot això”. Un interès que van mostrar tant gent de fora com els mateixos veïns de Sant Julià, “alguns dels quals quedaven admirats de descobrir aspectes del seu poble”.
Aquesta primera experiència tenia caràcter pilot. “La intenció, ara, és anar-la millorant i completant”, apunta Piqué, que s’estrenava en el paper de guia turística. La ruta, d’uns tres quilòmetres, vol ser un recorregut per la història de Sant Julià –i el perquè va ser un poble d’estiueig–, pels estils modernista i noucentista i també per cada una de les edificacions que es visitaran –d’entrada, només per fora.
La proposta ja està disponible per a qualsevol persona que, prèviament, concerti dia i hora. Més endavant es veurà si s’acaben fixant unes visites estables.
La iniciativa esdevé una bona oportunitat per projectar turísticament el poble, però també “per contribuir a preservar el seu patrimoni arquitectònic”, remarca Piqué, conscient que “si tot això ho ensenyes, la gent ho valora més i contribueix a preservar-ho”.
Montse Piqué i Lluís Solanas agraeixen el suport de l’Ajuntament a la iniciativa: “Han confiat en nosaltres”. Ells mateixos ja tenen en marxa, també, un itinerari entorn dels rellotges de sol que hi ha en algunes façanes del poble. “I segur que es podrien anar trobant nous motius, com les fonts o les cases pairals”, conclouen.
“El potencial el tenim”
El regidor de Turisme, Josep Company, aplaudeix la iniciativa
L’estrena de la nova ruta es pot emmarcar dins d’una campanya més àmplia que està impulsant l’Ajuntament per mirar d’anar traient rèdit turístic a un poble amb prou encant.
“El potencial el tenim, ara l’hem de saber vendre”, destaca el regidor de Turisme, Josep Company, conscient que, fins ara, “el poble ha estat molt tancat”. Per això, “volem obrir les portes i ensenyar-lo, perquè tenim moltes coses per mostrar”.
En aquesta línia, ja s’ha creat un eslògan, “Sant Julià, destí del bon gust”, per vincular “turisme, cultura i gastronomia”, explica Company. Segons ell, el poble ha de saber aprofitar que té una dotzena de bars i restaurants on entaular-se i una notable oferta per a nits d’estada “apta per a totes les butxaques”.
En aquesta línia, també s’està estudiant d’oferir un pack per acollir estades esportives o de lleure, que inclourien la disponibilitat del pavelló.
