“Segurament m’he equivocat d’època. Preferiria haver viscut en el Renaixement”

De 57 anys i de Granera, porta la música i l’art a les venes. Ha estat sempre vinculada a les Joventuts Musicals, una entitat internacional considerada per la Unesco com el moviment jove cultural més important del món. Com acaba al Moianès?Soc de Barcelona, però des de petita estiuejava a Granera i fa 10 anys que hi visc permanentment per un motiu de salut: síndrome de sensibilització central (sensibilitat química, fibromiàlgia i fatiga crònica). Aquesta malaltia m’impedeix estar en llocs tancats amb gent que porti productes químics. Per tant, li va anar bé tenir casa aquí...Sí. No deixa de ser un canvi molt dràstic de vida. Vaig passar d’anar a veure cada dia espectacles i agafar avions tot sovint a no trobar-me pràcticament ningú, perquè Granera és un poble de 80 habitants. En lloc de passar l’estona lamentant-me, però, vaig buscar coses que pogués fer des d’aquí per continuar gaudint de la vida amb una altra perspectiva. D’on li ve la passió per la música?Vinc de família d’artistes, especialment pintors –els quadres que hi ha a casa són del meu pare i del meu germà–, però la meva mare també tenia molta vinculació amb la literatura. A casa sempre hi ha hagut tertúlies d’artistes. He tingut la sort de seure a la falda de gent com Agustí Bartra o Joan Alavedra. Aquest últim m’explicava històries de Pau Casals i d’aquí em va néixer l’afició per la música, però no m’he dedicat només a això. Abans vaig muntar una editorial de cinema i una revista de cinema amb dos companys, tot i que sí que és veritat que de seguida em vaig encarar cap a la gestió musical. Els seus estudis són sobretot musicals, doncs?Primer vaig estudiar Farmàcia; després, Filologia Catalana, i, paral·lelament, Música. La meva experiència professional més àmplia és en gestió musical: directora executiva de les Joventuts Musicals d’Espanya, de qui mai m’he desvinculat; fa 25 anys vaig fundar Joventuts Musicals de Moià, directora de l’Auditori de Barcelona, directora de la Fundació Jordi Savall, gerent de l’Orquestra Barroca de Sevilla... En què consisteix la programació de Joventuts Musicals de Moià?Com a mínim un cop al mes fem concerts de temporada de Joventuts Musicals de Catalunya, però tenim altres cicles, com el Festival Viñas, que l’any vinent farà 40 anys; el Cicle Joves Talents Maria Vilardell Viñas, que són quatre concerts i començarà a l’abril, i el Moianès Sona, en què unim música, patrimoni i gastronomia i oferim concerts en espais poc habituals. Paral·lelament, també organitzem el Campus Musical del Moianès, un curs intensiu de 10 dies per a joves. Com els han afectat aquests dos anys de pandèmia?Vam haver d’ajornar o anul·lar alguns concerts, però des que hem reprès la programació hem tingut una magnífica resposta per part del públic. Ara som 160 socis. D’aquests, una cinquantena els hem sumat durant la pandèmia. Es dedica 100% a preparar aquesta programació o ho compagina amb altres projectes?Ocupo el meu temps en coses molt diverses. Aquí al poble també organitzo les Passejades Trementinaires, on ajunto algunes altres de les meves passions: la cuina, la botànica, la farmàcia i experimentar amb plantes silvestres. També em cuido de les sortides de la Pedra Seca Granera: classifiquem, reconstruïm i visitem totes aquestes construccions. Deu tenir una mirada molt àmplia...Em considero bastant polifacètica. Tot això forma part d’una curiositat general per les coses. Segurament m’he equivocat d’època. Preferiria haver viscut en el Renaixement, hi havia una visió més general de les coses i tot estava relacionat. Llavors la música estava considerada una ciència.

“Segurament m’he equivocat d’època. Preferiria haver viscut en el Renaixement”

La pluja toca el Cantilafont i obliga a suspendre la jornada de dissabte

Més de 400 persones participen a l’aplec del 75è aniversari al Matagalls

Els millors minuts… | L’estimat Urruti

150 anys del tren a Vic

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la decisió de Pedro Sánchez de no incrementar la despesa en defensa fins al 5% com exigeix l’OTAN?