Sense contacte social, ni festa ni cultura populars

“Volia corona i li han donat coronavirus”. Era la inscripció que figurava sobre la làpida de la reina Carnestoltes, durant l’enterrament de la sardina del 42è Carnaval de Terra Endins de Torelló, el passat 26 de febrer. Un punt d’ironia, gairebé de sarcasme, en un moment que ara mateix ens queda lluny, molt lluny. Un moment en què tots plegats encara ens ho miràvem una mica de lluny, tot això de la Covid-19. Poc podia imaginar, la mateixa difunta, la pobra reina Carnestoltes, que al cap d’un any ningú no la podrà substituir per empunyar el mític falatell. Sense corona, i encara amb coronavirus. Així s’haurà quedat el Carnaval. El de Torelló i tota la resta de carnavals d’Osona i el Ripollès van marcar, literalment, el punt final de la disbauxa. El quart i últim cap de setmana de rues de carnestoltes va donar pas, d’un dia per l’altre, al primer gran confinament de la població. Arribava la pitjor i la més tortuosa de les quaresmes; la que imposaria, entre d’altres, un autèntic dejuni de la bona part de les festes i tradicions populars que es despleguen cada any a Osona i el Ripollès. El coronavirus ha esdevingut l’antítesi de la mateixa raó de ser de la cultura popular, la d’esdevenir punt de trobada, de contactes i de retrobaments. Amb distància social, l’essència de la festa es difumina, perd el seu sentit. Perquè la major part de la cultura popular es viu, precisament, als carrers i a les places, sempre de forma col·lectiva, colze a colze. El coronavirus ha esdevingut l’antítesi de la mateixa raó de ser de la cultura popular, la d’esdevenir punt de trobada, de contactes i de retrobaments. La pandèmia ha esborrat, durant tots aquests mesos, bona part d’aquelles celebracions que identifiquen una part de l’ADN de cada poble; aquelles que arrenquen de la tradició cultural d’una comunitat. Formar-ne part, gaudir-les, esdevé un valor personal, però sobretot col·lectiu. La festa popular esdevé símbol de pertinença, però també de cohesió social, de benvinguda. Sense anar més lluny, aquest dimecres passat molts centellencs i centellenques en creuar-se pel carrer potser es van mirar de reüll, estranyats de no veure’s enfaixats i amb barretina. Enyoraran, de ben segur, l’olor de pólvora i el tronar dels trabucs de la seva ancestral Festa del Pi. Una més de les festes populars i tradicionals –la més veterana de ser declarada d’interès nacional– que no s’haurà pogut celebrar. Que els ho demanin als manlleuencs, si no han enyorat de poder resseguir la petja del seu mític Serpent; ni els vigatans el córrer esperitats carrer Sant Miquel amunt al crit de “Mori el Merma”, en l’epíleg del seguici; o als torellonencs, poder esperar delerosos el primer raig de la Porrona en l’arrencada de la seva festa major. També haurà estat tota una temporada sense diades castelleres, ni ballades de sardanes, ni sortides geganteres. Una estocada desmoralitzant per un món, el de la cultura tradicional, que vivia una renovada revifada També haurà estat tota una temporada sense diades castelleres, ni ballades de sardanes, ni sortides geganteres. Una estocada desmoralitzant per un món, el de la cultura tradicional, que vivia una renovada revifada. I és aquesta, ara mateix, una de les grans preocupacions de tots aquells que ho viuen des de la responsabilitat de mantenir-les vives, aquestes entitats. El virus, de final incert, amenaça d’esquerdar el teixit associatiu. Caldrà reactivar les bases per retornar la il·lusió i recuperar efectius. La pandèmia també ha passat factura a un altre dels punts de trobada col·lectiva, les fires i els mercats lúdics, que a Osona i el Ripollès compten amb un calendari ric i divers. La llista de suspensions és tan llarga com decebedora. A la primavera van anar desapareixent propostes tan esperades com la Fira del Tupí de Sant Julià de Vilatorta, la Fira d’Herbes Remeieres de Vilanova de Sau, la Fira de la Ratafia de Centelles o el mateix Mercat del Ram de Vic. I a la tardor van seguir el mateix camí la Fira de la Carbassa de Sant Joan, la Fira de la Nou de Montesquiu, la Fira de l’Avet d’Espinelves i, es clar, el Mercat Medieval de Vic, la més multitudinària de les fires que s’organitzen a Osona i el Ripollès. En el cas de les fires, la preocupació ja no és el de la seva represa –la majoria estan convocades pels mateixos ajuntaments i a mesura que es vagin destensant les restriccions es podran tornar a actovar– sinó com de tocat haurà quedat el teixit que conformen firaires i paradistes, abocats a sobreviure un any per oblidar. En el cas de les fires, la preocupació ja no és el de la seva represa –la majoria estan convocades pels mateixos ajuntaments i a mesura que es vagin destensant les restriccions es podran tornar a actovar– sinó com de tocat haurà quedat el teixit que conformen firaires i paradistes, abocats a sobreviure un any per oblidar. Un any que també ha esta demolidor per al sector de la restauració i del petit comerç. Les pàgines d’aquesta secció han pogut testimoniar el tancament d’alguns d’aquells establiments que han format part del paisatge emocional de molts pobles i ciutats. Tancaments sovint afavorits o accelerats pel mateix context de pandèmia. Per al record ens queden bars històrics com el Cafè Nou, a Vic, o Can Jaumira, a Torelló; i restaurants com els del Collet de Sant Agustí, El Petricó, el Mamma Meva o Ca la Pagesa, que també han anat abaixant la persiana. Efectes col·laterals d’uns temps que no entenen de nostàlgies. Per al record ens queden bars històrics com el Cafè Nou, a Vic, o Can Jaumira, a Torelló; i restaurants com els del Collet de Sant Agustí, El Petricó, el Mamma Meva o Ca la Pagesa, que també han anat abaixant la persiana. Efectes col·laterals d’uns temps que no entenen de nostàlgies. Per sort, el sector ha deixat algun punt de llum. Com la del mediàtic Nandu Jubany, en l’any del 25è aniversari de Can Jubany, més actiu que mai a les xarxes i sempre amatent a nous camins empresarials. O la figura de Jordi Coromina, premi Revelació pel seu restaurant L’Horta de Tavertet, i que en plena pandèmia va ser capaç d’obrir un segon establiment, el Tymus, a Manlleu. La creació, a principis de novembre, del col·lectiu Persistència Gastronòmica també hauria d’esdevenir un far per al sector, en un moment en què la pandèmia els ha obligat, més que mai, a retornar als valors de la proximitat, l’autenticitat i el treball en xarxa, així com a reinventar nous formats d’atendre la clientela. Un calaix és un receptacle que pot contenir una mica de tot. Des de fa anys, El Calaix és el nom d’una secció d’EL 9 NOU, la que el lector es troba a les últimes pàgines del periòdic. Una secció que es nodreix, com han vist, de cultura tradicional, de festes populars, de bona teca o de comerços amb encant. Sense la vida en comunitat que ho faci bategar, tot plegat, aquest calaix, El Calaix, perd vitalitat. Aquesta secció començava l’any, precisament, anunciant que Jonás Medina era primer osonenc del 2020. Un nadó tocatardà; va néixer a les 9 del vespre del dia 1. Com si el pobre Jonás ja intuís que el món que l’esperava, allà fora, estava a punt de precipitar-se cap a un dels episodis més inversemblants de les últimes dècades. Ell potser ha restat aliè a tot plegat, fins ara, però de ben segur que ben aviat aprendrà a valorar plaers tan simples com el de retrobar-nos i abraçar-nos per la festa major

Sense contacte social, ni festa ni cultura populars

Festes d’hivern i Tonis a Manlleu en un altre cap de setmana pendents de la pluja

La guia d’activitats per al cap de setmana

Tres nous espectacles per celebrar els 10 anys dels Teatrets d’Osona

“Un personatge històric? Les nostres àvies i avis”

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Detingut a Vic per un delicte contra la llibertat sexual

Els tres 'gegants' del porcí espanyol dominen el sector a Osona

Reconeix el lladre perquè portava la seva roba posada pel carrer a Roda de Ter

Arrenquen les obres per obrir un nou vial a Vic, del carrer Sant Pere a l’escola Centre

Sant Sadurní projecta una reserva de la natura amb animals que ocuparia el 60% del municipi

Detenen a Vic un noi acusat de matar-ne un altre a Colòmbia

Comença la migració dels mòbils de Vera cap a la xarxa de Vodafone

Sant Sadurní d’Osormort passarà a dir-se d’Osorviu

La neu obliga a circular amb cadenes a la Vall de Camprodon i la collada de Toses

“Fred? A la Plana de Vic, cada cop menys”