El So de les Cases, entre la descoberta i la música

Montserrat Rius Els escenaris d’El So de les Cases es van omplir durant els tres dies de concerts que es van tancar diumenge al migdia. La música ha estat protagonista durant el cap de setmana amb la reestrena de la cantata ‘Tirant lo Blanc’, sota la direcció d’Antoni Ros-Marbà. El So de les Cases ha arribat enguany a la novena edició i, com és habitual, no ha canviat de format però sí d’espais i, evidentment, de contingut. Molts escenaris nous de la ciutat, amb una cura especial dels intèrprets triats que els convertien en petites joies difícils de destriar. Se n’incorporaven alguns de molt interessants que mai havien vist la llum en aquest format. Parlem, per exemple, de la cripta de l’església de Sant Antoni Maria Claret, un espai que va ser idoni per presentar Gregotechno, cant gregorià i música electrònica que unia passat, present i futur. Sergi Carbonell, als jardins de la Casa Bojons L’Arxiu i Biblioteca Episcopal, tan cobejats, van mostrar segles d’història a través dels documents i pergamins que guarden. L’arpa i la veu d’Anna Amigó van fer que les signatures de l’abat Oliba tremolessin. Un plaer en un dels espais que va registrar més cues. La biblioteca de la casa consistorial s’estrenava amb solistes i grups de música de cambra de l’Escola de Música i Conservatori de Vic. Ells sempre hi són, i són una aportació segura com ho van ser als jardins de la Biblioteca Pilarin Bayés Els Incountournables, dissabte. Més novetats a la casa noble barroca Rocafiguera, meravella de les meravelles, amb la veu de Lia Sampai i el guitarrista Adrià Pagès. Per repetir-lo mil vegades. Seguint amb les novetats, el gurbetà Pol Devesa –músic, guitarrista, compositor, cantant, veu clara i excel·lent dicció– ens feia nostra, més que mai, la Casa del Baró de la Blava i convidava a omplir els marcs sense vida que hi havien penjats a la sala. Una mica lluny de tot, la sala dels Mecenes de la Casa de Convalescència, Los Fumeros –pare i filla, contrabaix i piano i veu– es mostraven madurs, còmplices, ens feien vibrar amb el seu jazz i la seva música pròpia. Quin bell espai per a tan bons intèrprets. El convent de les Clarisses, que sortosament ja es coneixia d’altres edicions, va sorprendre enguany amb un concert organitzat a la seva biblioteca. Una porta magnífica enlluernava un excepcional Jorge Da Rocha, ja conegut en aquest cicle vigatà, que feia seu allò que com més temps al celler, més en gaudirem. Al convent també s’hi oferia concert al jardí, el grup Manzau amb Anna Colomer, ideal per fer l’aperitiu a totes hores, amb reggae, jazz, soul, rock o el que toqués. Quedava encara l’etern espai fidel, el jardí del Palau Bonjons, on el cantautor ribetà Sergi Carbonell, veu i guitarra, delitava el públic en un viatge personal, íntim, amarat de poesia i reivindicatiu recollit en el seu últim disc, Amorosa bondat. Pol Devesa, a la casa del Baró de la Blava Sense oblidar tampoc la Casa Pratdesaba, nova pel que fa a l’espai de la sala del piano, una habitació congelada en el temps on el pianista ripollès Eudald Dantí i la soprano Fumi Kitamura homenatjaven mossèn Lluís Romeu, el compositor vigatà, amb peces populars i religioses, totes vistoses i brillants. Un espai únic. El carrer de Sant Pere va ser el protagonista d’enguany d’El So dels Carrers. Com cada vegada des que es va afegir a El So de les Cases, el músic i compositor Jordi Domènech va bastir una ruta didàctica, amena, cultural i plena de detalls, a partir del pont del Remei fins arribar a l’Hospital de la Santa Creu. S’arriben a descobrir i a saber coses que mai un no hauria imaginat tot passant cada dia per allà mateix. Música creada pel mateix compositor i alguna manllevada d’altres artistes segons les circumstàncies i el moment. Un duo de trompetes per explicar i celebrar els moments oberts, tal com explicava el mateix compositor, i un duo de violins pels moments tancats. El millor de Jordi Domènech és que, sovint, fa rumiar més enllà de les possibilitats de cadascú. D’això se’n diu excel·lència. Parar-se ara als números 3, 13 i 29, a la Font i a l’hospital, serà fer-ho amb uns altres ulls. S’havien d’esmentar les dues nits al pati de l’Os del Seminari, amb els retrobats Astrio, divendres, i la banda Drop Collectiva, dissabte. Són espais amb molt aforament, sense el límit obligat del temps de la resta de concerts i on la gent s’hi aplega per fer festa i gaudir de la música i de la nit. Més aforament en diversos escenaris han permès que les cues no fossin tan exagerades, tot i que n’hi va haver en llocs com l’Arxiu Episcopal o la Casa Pratdesaba. El cartell de complet es va penjar sempre.

El So de les Cases, entre la descoberta i la música

El matí de les escoles, amb l’EMVIC, al primer cap de setmana Festival de Jazz de Vic

El primer ‘bye-bye’

El jazz internacional passa per Vic

Jazz internacional al festival de Vic

LA PREGUNTA

El ‘cas Zapatero’ compromet la continuïtat de Pedro Sánchez com a president del govern?

“Vaig veure en un anunci a EL 9 NOU que buscaven professors i vaig decidir presentar currículum per provar-ho”

Mor una noia de 25 anys en sortir de la carretera i bolcar amb el cotxe a la C-17 a Vic

Manlleu s’uneix per en Jan per visibilitzar una malaltia poc coneguda, l'atrèsia d'esòfag

“Ara cada setmana tenim més d’una taula d’estrangers”

Manlleu estrena un mural gegant de Pilarin Bayés que converteix la ciutat en una enciclopèdia visual

Acord per salvar Sant Pere de Casserres

El primer Esclat a Barcelona d’un home decidit a “fer empresa”

Can Fortuny, de Centelles a Vic

Investiguen un vessament al Ter a Manlleu

Grup Viñas compra la fàbrica de l’Agrària de Torelló, on es farà el pinso per als vedells