Tanca la històrica merceria Giralt de Vic

Vic perd un altre dels seus comerços centenaris. Dimarts va tancar les portes la botiga de moda i merceria Giralt, al carrer del Trinquet, deixant enrere 136 anys d’història. Una història per sempre més associada a una imatge icònica: la de la centenària calaixera de fusta de darrere el taulell, amb els seus més de 200 calaixets plens de gomes, cintes, randes, agulles, puntes o botons. El futur de la botiga va quedar tocat de mort amb el decés, el juliol passat, de Neus Giralt, tercera generació de la família al capdavant d’un negoci que havia obert el seu avi, Pasqual Giralt. “Podem dir que amb la Neus es tanca la història de Can Giralt”, deixa anar Montse Comerma, neboda de Giralt per part del marit i dependenta de la botiga els últims 38 anys. “La Neus tenia una gran vocació comercial, s’estimava la seva feina”, rememora Comerma, que prefereix mantenir-se en un segon pla. Aquests dies és ella, però, qui recull les mostres d’agraïment d’una clientela que els ha estat d’allò més fidel. “Tenim persones que no han deixat de venir mai; sense elles no hauríem arribat a tants anys i els vull agrair la seva confiança”, remarca. L’únic secret, “sempre hem procurat tenir esperit de servei i un tracte proper”. Gràcies a això, part d’aquesta clientela “avui ja són amics”. Albert Llimós Aquesta història arrenca l’any 1885, quan Pasqual Giralt i la seva dona, Antònia Molist, obren una petita merceria, inicialment a la rambla del Passeig. Durant les primeres dècades l’establiment, conegut llavors com a Can Pasqual, també venia màquines de cosir. Eren de procedència alemanya, però es comercialitzaven sota la marca Giralt. Un fill del matrimoni, Lluís Giralt, els agafarà el relleu el 1915, i a partir dels anys 50 ja comptarà amb el suport de la seva filla gran, la Neus, que n’esdevindrà l’ànima l’últim mig segle. Als anys 60 Can Giralt deixa de vendre màquines de cosir i reforça la secció de moda i puntualment de bijuteria. El 1987 la botiga es trasllada al número 3 del carrer del Trinquet, ja com a Modes Giralt, sense renunciar a l’epígraf de merceria. “Sempre es va apostar per una confecció de qualitat i una moda més reposada per a un perfil de clienta més gran”. Albert Llimós La secció de merceria, amb alts i baixos, es va conservar sempre, i de fet els últims temps ha viscut un repunt gràcies a una nova generació de clientes joves “que tornen a cosir”. Després d’uns últims dies d’autèntic tragí –molta clientela també va aprofitar els descomptes finals–, dimarts Can Giralt va abaixar la persiana. La imponent calaixera, testimoni mut d’aquesta història centenària, mereixeria ser preservada com a peça de museu.

Tanca la històrica merceria Giralt de Vic

Sant Julià, epicentre caramellaire del país

Torelló impulsa un reglament per garantir la conservació i el bon ús dels gegants i nans municipals

Vint anys amb el Serpent

L’últim assaig del Ball del Ciri de Taradell abans de portar-lo a plaça

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Orriols, a Illa: “Gràcies pels pressupostos i per haver desarticulat el PSC a Ripoll; ha sigut una jugada mestra”

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

La carrera de Medicina de la UVic-UCC valdrà un 40% menys als alumnes que l'acabin