“El següent”, demana una suposada doctora des de darrere la taula del consultori. El pacient entra i s’asseu al davant. Nom, cognom, DNI… “i el gènere?” li pregunta la metgessa. “Home”, respon ell, sense vacil·lar. “Algun comprovant”, li etziba ella. “No em fa falta, crec que és evident”, repeteix ell, que davant de la insistència de la doctora apel·la a la seva pretesa masculinitat, amb el futbol o el motor com a al·legats. La facultativa li recorda que tot plegat respon a “clixés i a preconcepcions” i li continua demanant que vagi a cercar un comprovant que demostri que és home. “Tinc penis”, deixa anar ell, pensant haver trobat el fil. “Felicitats, però li pregunto pel gènere”. Finalment, atabalat, canvia d’argument: “Soc home perquè m’hi sento”. La resposta destapa un “ah! de la metgessa, però ell no n’aprèn: “És tan evident que soc home com que vostè és dona”, s’enroca. “Espero que pugui demostrar aquesta afirmació tan taxativa”, li rebat ella de nou.
Amb aquest gag, representat damunt l’escenari de la sala 2 del Cinema Vigatà, s’inaugurava, dissabte al vespre, la setena edició del Festival Protesta, el certamen internacional de cinema de crítica social, que enguany pren com a fil conductor el debat a l’entorn de la identitat de gènere, amb la voluntat de qüestionar-se què significa, avui, la categorització binària del fet d’haver de ser home o dona. I aquesta reflexió, precisament, va obrir un dels primers debats del festival, el mateix dissabte al migdia, amb un vermut al bar i restaurant El Gravat protagonitzat per joves activistes. “Naixem amb un cos determinat i amb això ja ens pengen una etiqueta; i a voltes aquesta etiqueta t’acaba asfixiant”, coincidien Gil Pujadas i Andreu Zednanref, membres del col·lectiu Queerdobcn, un moviment que sosté que els gèneres i les orientacions sexuals no estan essencialment inscrits en la naturalesa humana sinó que són el resultat d’una construcció social. “Tradicionalment el sexe s’ha associat a uns genitals, però avui tot això es comença a posar en dubte”, va exposar Andrea Aran, biòloga i activista feminista. “Cal fugir de les etiquetes que imposa la societat heteropatriarcal”, va apuntar Íngrid Agud, professora al grau de gènere de la UAB. Davant del sistema binari imperant, home-dona, “s’ha volgut dividir la societat en dos; i això violenta tot un segment de la població”, va insistir Agud. El concepte de gènere, “ens l’hem inventat nosaltres; i igual com l’hem construït el podem deconstruir”, va corroborar Zednanref, convençut que, avui per avui, “encara hi ha moltes existències que no estan definides”. L’objectiu, van coincidir, evitar tornar a caure en noves etiquetes i deixar que el gènere “flueixi”. L’endemà diumenge. Ritxar Bacete, antropòleg i especialista en gènere, havia de protagonitzar un altre debat-vermut, en aquesta cas al bar La Reciclària, sobre noves masculinitats, però es va haver de suspendre perquè va perdre l’avió.
Més enllà dels debats, el festival ja ha projectat els primers films. Especialment impactant, el mateix dissabte al vespre, l’estrena a l’Estat espanyol de For Sama, un documental que narra el viatge íntim de la directora, Waad Al-Khateab, al llarg de cinc anys de l’aixecament d’Alep, a Síria. Mentre el conflicte augmenta, la protagonista s’enamora, es casa i dona a llum una filla, la Sama. També va commoure, diumenge a la tarda, la projecció, per primera vegada a Catalunya, de When the War Comes, que retrata com desenes d’adolescents eslovacs s’uneixen a un grup paramilitar per lluitar contra l’arribada d’immigrants al país. Les sessions continuen fins dissabte, quan hi haurà la cloenda i el veredicte del concurs.
Posar llum i obrir debat sobre les desigualtats socials i econòmiques, la deriva mediambiental o la xenofòbia continuen sent els grans motors que mouen un festival que no vol, tampoc, “desconnectar-se” de la realitat política més immediata. Ariadna Seuba, en nom de l’organització, recordava dissabte que, com fa dos anys, el Protesta conviu de ple amb un context de país complex, que ja els va animar a ajornar un dia la inauguració per sumar-se a la vaga de divendres, i que pot comportar, en els propers dies, nous “reajustaments” del programa. “Després de set anys, tenim més ganes de protestar que mai”, va remarcar Seuba davant d’un públic que omplia el cinema. “No esperàvem trobar aquesta sala plena; ha estat una sorpresa i una alegria”, va afegir Anna Revés. El Protesta continua sumant complicitats.
{{ comment.text }}