Si bé a escala global podem extrapolar reivindicacions de fa tres dècades als nostres dies, com les referents al clima i als drets laborals, en l’àmbit local, si n’hi ha una que tampoc ha canviat gaire, aquesta és la lluita per la subsistència del petit comerç.
Així es va palesar la tarda de dissabte durant la commemoració, a la plaça Major de Tona, del 30è aniversari de l’associació Tona Punt de Comerç, una jornada festiva en què els botiguers van posar en valor l’ofici i van recordar totes les juntes de l’entitat. El primer president, Josep Sardà, explicava a EL NOU que la voluntat de subsistir i, després, de créixer va ser el que va motivar una quarantena de comerciants a associar-se per defensar els seus interessos. La idea va materialitzar-se el 1989 amb la signatura d’uns estatuts inspirats en l’associació de Vic a través de l’Agrupament de Botiguers de Catalunya (ABC).
L’eix comercial de la capital osonenca, l’obertura de l’Esclat de Malla, l’arribada de nous supermercats a Tona i, en definitiva, els nous hàbits de consum han provocat que anys després el petit comerç tonenc hagi de continuar reivindicant la seva tasca per subsistir i no decréixer. Ara, l’entitat compta amb una cinquantena de botigues, igual que als seus inicis, però lluny dels seus millors temps, en què van arribar al centenar. Pel camí s’han perdut les merceries, botigues de queviures, barberies, la botiga de llanes, la cistelleria i altres establiments que, de retruc, s’han emportat modistes, sastres i barbers. Una tendència que la Roser de les llanes i en Joan de Cal Sastre, dos exbotiguers del municipi, atribuïen també a internet. “El futur exigeix especialitzar-se i no vendre el que s’ofereix a les grans superfícies”, concloïa la Roser, que va tancar la seva botiga fa tres anys després de mig segle darrere el taulell.
La presidenta de l’entitat, Roser Tió, va defensar en el seu discurs que el comerç aporta “vida, llum i color” als carrers, i va encoratjar els comerciants a esforçar-se per tirar endavant malgrat l’adversitat, a més de reclamar ajuda institucional. “Mereixem un comerç de proximitat, si comprem a Tona hi guanyem tots”, va insistir, parafrasejant un dels lemes que ha tingut l’entitat. En aquest sentit, la regidora de Promoció Econòmica, Judith Sardà, va cridar a aprofitar la confiança i el servei, “els punts forts del comerç”, per superar les debilitats.
La festa de dissabte, que va estar amenitzada per una actuació del grup teatral tonenc Tresatre i jocs per a la mainada, va anar acompanyada d’una campanya per animar a consumir en els petits comerços de Tona i d’una exposició temporal a la sala de Can Sebastià que reuneix eines d’antany com una calculadora mecànica, un datador de tinta, una màquina d’albarans, una bacallanera, una màquina d’escriure i un fax, tots cedits pels mateixos comerciants i particulars.
Potser la solució, més enllà de l’especialització, l’adaptació i la personalització, s’amaga entre els versos del poema anònim trobat a la primera caixa de l’historial de l’associació, i recitat durant l’acte: “I no parlem de quan t’acribillen dient que tot està molt car, […] tothom sempre troba gangues, però a l’hora de la veritat han de tornar a la botiga si és que volen qualitat”.
{{ comment.text }}