Torna l’art d’Enric Pladevall

Feia més de tres dècades, des que ho va fer al Temple Romà l’any 1993, que Enric Pladevall (Vic, 1951) no exposava a la seva ciutat. De fet, l’artista nascut al carrer de Gurb ja fa temps que es va apartar dels circuits comercials clàssics. Per això té una connotació especial l’exposició que inaugura aquest divendres al Museu de l’Art de la Pell –molt a tocar dels seus orígens–, on es podrà veure el camí que segueix la seva obra al marge de la gran creació que des de fa temps ocupa les seves energies: la Fundació L’Olivar a Ventalló (Alt Empordà). L’espai d’exposició temporal del museu s’ha dividit en tres àmbits. La mostra està lluny de voler ser una panoràmica total: “M’agrada com hem pensat aquesta exposició perquè fa cinquanta anys que treballo però no és una antològica”, explica l’artista. Al contrari, és un reflex del present i una projecció cap al futur. Justament és per aquí on comença l’itinerari que es proposa al visitant, amb la sèrie “Temples del zenit”, creacions que actualment només existeixen en la imaginació de Pladevall però que podrien esdevenir algun dia –per més que ara semblin inabastables– una realitat. https://youtu.be/8UXr-Zjk-p8?si=cvn1edRfZ9TC8eSm “Fa 35 anys, parlant amb el poeta Segimon Serrallonga, li agafo la paraula zenit, en capto la transcendència –la relació de l’home amb el cosmos– i ara la recupero.” Pladevall ja ha construït un temple tangible a la Fundació L’Olivar, la Cripta. I ara n’imagina d’altres. Són cinc, un del quals dedicat a Jacint Verdaguer: una part se la imagina a l’interior d’una cova (la cova de Sirac, al Canigó) i una a fora, a partir del diàleg dels campanars de Sant Martí i Cuixà que culmina el poema èpic Canigó. Poemes de Lluís Solà, de Quim Español i Lluís Calvo que sortirien projectats utilitzant làsers, drons i holografies des dels mateixos campanars. La imatge virtual és espectacular, la concreció difícil... però no impossible. I la data en què s’hauria de fer, llunyana: l’any 2045, “quan segurament ja seré mort”. És el bicentenari del naixement de Verdaguer. De moment, l’espectador se’n podrà fer una idea, a més de la imatge, en vídeos en dues i tres dimensions (hi haurà ulleres de realitat virtual), i amb música de Rafael Subirachs. Igualment que el temple dedicat a Verdaguer, hi ha projectes imaginats per al desert sud-africà de Namíbia, per a l’illa japonesa de Hokkaido, per a la Selva Negra alemanya en homenatge a la ballarina i coreògrafa Pina Bausch o per als camps de gel i lava d’Islàndia. “Excepte a Islàndia, són llocs on he estat i serien tècnicament realitzables, encara que algun sigui una bogeria total.” Pladevall es projecta en el temps i en contacte amb la natura de cada lloc, amb ànim d’arribar a un zenit que no sap si mai serà abastable. L’altre gran espai de l’exposició l’ocupa l’obra material recent. De la darrera dècada. “Perquè en escultura, deu anys vol dir recent.” La “Trilogia blanca” és el nucli. Tres peces que sempre han d’anar juntes, que són a la Fundació L’Olivar. “Un triangle amorós, dialoguen entre elles, hi ha influències de Gaudí i de Vinyoli, del desert, dels animals... el que faig és un producte del que soc.” La natura, la forma orgànica simple i potent a la vegada, és present al llarg de tota l’obra de Pladevall. Al costat, “L’armari”, realment un gran armari amb portes “inspirat en les capelletes de les àvies” que passejaven de casa en casa, que obrien els batentsen un gest litúrgic. Aquí ja estan oberts i conviden a mirar una petita instal·lació a l’interior, d’intenció escenogràfica. Entre les últimes peces, hi ha també les “Escultures de butxaca”, peces petites de fusta, immediates, “que després del gran projecte de la Cripta em venia de gust fer-les”. “Amb la Cripta, ja he dit tot el que havia de dir”Pladevall considera que amb la Cripta va fer el cim. Que és difícil fer res més gran. “Amb aquesta obra ja hauria dit tot el que havia de dir.” És a la Fundació L’Olivar, un gran jardí escultòric que recorre la seva obra.Dins d’aquest hi ha un espai soterrat, al qual s’accedeix a través d’un túnel. Amb més de deu metres de fondària, és una obertura cilíndrica on penja la soca morta d’una gran olivera mil·lenària, en una instal·lació on juguen tots els sentits. Un gran homenatge a la natura.

Torna l’art d’Enric Pladevall

El president Illa visita a Mèxic la tomba del santjoaní Jaume Nunó

La mirada d’una ginesta

Més obra de Vernis, al Col·legi d’Aparelladors

Nou propostes culturals i de lleure per al cap de setmana

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic