Un monòleg shakesperià

Un dels gèneres més arriscats del teatre és el monòleg, perquè tot el pes de l'obra recau damunt d'un sol actor o actriu, i si l'intèrpret no es guanya degudament els espectadors aquesta obra pot encimbellar-lo o enfonsar-lo. En aquest cas, Joan Carreras reeix en el seu paper, manté l'atenció del públic en tot moment i el condueix en un crescendo al llarg de tota la representació fins a culminar en una escena final catàrtica. L’obra, una creació del dramaturg uruguaià Gabriel Calderón, és un prodigi de canvis constants en la tonalitat del discurs, que van des del xiuxiueig confidencial fins als crits desaforats propis d’un atac de bogeria o d’ira. El text ha estat interpretat magníficament per Joan Carreras, que fa un gran treball de desdoblament en diferents personatges, tant masculins com femenins, sense exageracions però fent uns bons exemples de transformació escènica. El text dramàtic també és àgil i sap travar molt bé els dos diferents nivells argumentals: l’obra de Ricard III i un tema molt apreciat en el món audiovisual: el teatre dins el teatre. L’autor s’ha centrat en l’obra shakespeariana, i d’alguna manera va seguint l’argument original, però al mateix temps dona veu a un actor del nostre temps a qui l’han escollit per primera vegada per fer un paper protagonista, després de molts anys d’esperar aquesta oportunitat; ara bé, haurà de posar-se en la pell d’un dels reis shakespearians més sanguinaris i cruels i acabarà compartint amb ell el final tràgic, perquè aquests dos nivells avancen paral·lels fins a fondre’s en un de sol. A partir d’aquesta identificació, ataca tothom amb la feresa del seu personatge, fins i tot amb algunes de les seves frases, que les utilitzarà per insultar els seus col·legues actors, el director de l’obra, els tècnics i també el públic. De fet, s’introdueix també una crítica a les mancances de tota mena que viu la gent de teatre. És interessant l’escenografia, enquadrada dins una estructura rectangular que a dins simula les cordes i contrapesos de la tramoia d’un teatre i un tron reial; la il·luminació té un gran paper, i també cal destacar la qualitat de la traducció de Joan Sellent. I unes precisions: constantment es fa referència al porc senglar, perquè és el símbol que llueix en l’escut de la casa de York i un insult contra el rei que Shakespeare va fer dir a alguns dels seus personatges i el text del parèntesi que apareix en el títol correspon a la traducció del nom amb què Gabriel Calderón va estrenar la seva obra Algo de Ricardo. Una bona nit de teatre que tancava un itinerari d’espectacles shakesperians a L’Atlàntida.

Un monòleg shakesperià

Segona convocatòria del concurs “Fet a Osona: Aliments excel·lents”

Aprenem català des de l’anglès – Les hores i els dies (4)

Francesc Ruiz, la mirada crítica des de l’art al món de les càrnies

Visita a Vilageliu amb el Club de Premsa d’EL 9 NOU

LA PREGUNTA

La cimera del clima que es fa a Bakú acabarà amb avanços per frenar el canvi climàtic?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

Tallada l'R3 durant dues hores per una furgoneta que ha caigut a la via a Sant Miquel de Balenyà

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Detenen dos joves a Vic per robar en trasters

Obre a la plaça Major de Vic una botiga 'pop-up' amb productes de la Pilarin

L’últim mestre artesà xurrer

Molist compra la gasolinera BP del carrer Torelló de Vic

Colomer 1792 compra la italiana Conceria Ausonia per reforçar l'expansió internacional

La històrica Xurreria Rosa de Vic tancarà al gener si no es concreta un traspàs