Un monòleg shakesperià

Un dels gèneres més arriscats del teatre és el monòleg, perquè tot el pes de l'obra recau damunt d'un sol actor o actriu, i si l'intèrpret no es guanya degudament els espectadors aquesta obra pot encimbellar-lo o enfonsar-lo. En aquest cas, Joan Carreras reeix en el seu paper, manté l'atenció del públic en tot moment i el condueix en un crescendo al llarg de tota la representació fins a culminar en una escena final catàrtica. L’obra, una creació del dramaturg uruguaià Gabriel Calderón, és un prodigi de canvis constants en la tonalitat del discurs, que van des del xiuxiueig confidencial fins als crits desaforats propis d’un atac de bogeria o d’ira. El text ha estat interpretat magníficament per Joan Carreras, que fa un gran treball de desdoblament en diferents personatges, tant masculins com femenins, sense exageracions però fent uns bons exemples de transformació escènica. El text dramàtic també és àgil i sap travar molt bé els dos diferents nivells argumentals: l’obra de Ricard III i un tema molt apreciat en el món audiovisual: el teatre dins el teatre. L’autor s’ha centrat en l’obra shakespeariana, i d’alguna manera va seguint l’argument original, però al mateix temps dona veu a un actor del nostre temps a qui l’han escollit per primera vegada per fer un paper protagonista, després de molts anys d’esperar aquesta oportunitat; ara bé, haurà de posar-se en la pell d’un dels reis shakespearians més sanguinaris i cruels i acabarà compartint amb ell el final tràgic, perquè aquests dos nivells avancen paral·lels fins a fondre’s en un de sol. A partir d’aquesta identificació, ataca tothom amb la feresa del seu personatge, fins i tot amb algunes de les seves frases, que les utilitzarà per insultar els seus col·legues actors, el director de l’obra, els tècnics i també el públic. De fet, s’introdueix també una crítica a les mancances de tota mena que viu la gent de teatre. És interessant l’escenografia, enquadrada dins una estructura rectangular que a dins simula les cordes i contrapesos de la tramoia d’un teatre i un tron reial; la il·luminació té un gran paper, i també cal destacar la qualitat de la traducció de Joan Sellent. I unes precisions: constantment es fa referència al porc senglar, perquè és el símbol que llueix en l’escut de la casa de York i un insult contra el rei que Shakespeare va fer dir a alguns dels seus personatges i el text del parèntesi que apareix en el títol correspon a la traducció del nom amb què Gabriel Calderón va estrenar la seva obra Algo de Ricardo. Una bona nit de teatre que tancava un itinerari d’espectacles shakesperians a L’Atlàntida.

Un monòleg shakesperià

Un bany de nostàlgia

Montesquiu commemora la batalla de 1714 amb una jornada de cultura popular

Un mestre del Rubik

“El català és una llengua molt ‘sexy’ per fer cançons”

LA PREGUNTA

Creu que el final de la guerra d’Ucraïna és imminent?

Mor un veí de Tona de 43 anys en un accident laboral a Centelles

Un cotxe atrapat a l'aparcament del Sucre de Vic

Un bus de Sagalés s'accidenta a Mollet

Perimetren un petit esvoranc al solar de la Pista de Vic

L'alerta d'un veí evita l'ocupació d'una casa a Sant Hipòlit

Un accident entre tres vehicles provoca retencions a la C-17 a Balenyà

Manifestació a Manlleu contra la Zona de Baixes Emissions

Problemes per circular per algunes carreteres del Ripollès per culpa de la neu

De Burgos a Tona per complir un somni

Busquen els propietaris d'una rosella rubina a Tona