Un monòleg shakesperià

Un dels gèneres més arriscats del teatre és el monòleg, perquè tot el pes de l'obra recau damunt d'un sol actor o actriu, i si l'intèrpret no es guanya degudament els espectadors aquesta obra pot encimbellar-lo o enfonsar-lo. En aquest cas, Joan Carreras reeix en el seu paper, manté l'atenció del públic en tot moment i el condueix en un crescendo al llarg de tota la representació fins a culminar en una escena final catàrtica. L’obra, una creació del dramaturg uruguaià Gabriel Calderón, és un prodigi de canvis constants en la tonalitat del discurs, que van des del xiuxiueig confidencial fins als crits desaforats propis d’un atac de bogeria o d’ira. El text ha estat interpretat magníficament per Joan Carreras, que fa un gran treball de desdoblament en diferents personatges, tant masculins com femenins, sense exageracions però fent uns bons exemples de transformació escènica. El text dramàtic també és àgil i sap travar molt bé els dos diferents nivells argumentals: l’obra de Ricard III i un tema molt apreciat en el món audiovisual: el teatre dins el teatre. L’autor s’ha centrat en l’obra shakespeariana, i d’alguna manera va seguint l’argument original, però al mateix temps dona veu a un actor del nostre temps a qui l’han escollit per primera vegada per fer un paper protagonista, després de molts anys d’esperar aquesta oportunitat; ara bé, haurà de posar-se en la pell d’un dels reis shakespearians més sanguinaris i cruels i acabarà compartint amb ell el final tràgic, perquè aquests dos nivells avancen paral·lels fins a fondre’s en un de sol. A partir d’aquesta identificació, ataca tothom amb la feresa del seu personatge, fins i tot amb algunes de les seves frases, que les utilitzarà per insultar els seus col·legues actors, el director de l’obra, els tècnics i també el públic. De fet, s’introdueix també una crítica a les mancances de tota mena que viu la gent de teatre. És interessant l’escenografia, enquadrada dins una estructura rectangular que a dins simula les cordes i contrapesos de la tramoia d’un teatre i un tron reial; la il·luminació té un gran paper, i també cal destacar la qualitat de la traducció de Joan Sellent. I unes precisions: constantment es fa referència al porc senglar, perquè és el símbol que llueix en l’escut de la casa de York i un insult contra el rei que Shakespeare va fer dir a alguns dels seus personatges i el text del parèntesi que apareix en el títol correspon a la traducció del nom amb què Gabriel Calderón va estrenar la seva obra Algo de Ricardo. Una bona nit de teatre que tancava un itinerari d’espectacles shakesperians a L’Atlàntida.

Un monòleg shakesperià

Joan Dausà tornarà el 2026 amb nou disc i 10 concerts

La guia d’activitats per al llarg cap de setmana

Roda de Ter es converteix en col·leccionable a través d’un àlbum de cromos

Una passejada prèvia per la 29a edició del Mercat Medieval de Vic

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Atracament amb un ganivet al centre de Vic