Un monòleg shakesperià

Un dels gèneres més arriscats del teatre és el monòleg, perquè tot el pes de l'obra recau damunt d'un sol actor o actriu, i si l'intèrpret no es guanya degudament els espectadors aquesta obra pot encimbellar-lo o enfonsar-lo. En aquest cas, Joan Carreras reeix en el seu paper, manté l'atenció del públic en tot moment i el condueix en un crescendo al llarg de tota la representació fins a culminar en una escena final catàrtica. L’obra, una creació del dramaturg uruguaià Gabriel Calderón, és un prodigi de canvis constants en la tonalitat del discurs, que van des del xiuxiueig confidencial fins als crits desaforats propis d’un atac de bogeria o d’ira. El text ha estat interpretat magníficament per Joan Carreras, que fa un gran treball de desdoblament en diferents personatges, tant masculins com femenins, sense exageracions però fent uns bons exemples de transformació escènica. El text dramàtic també és àgil i sap travar molt bé els dos diferents nivells argumentals: l’obra de Ricard III i un tema molt apreciat en el món audiovisual: el teatre dins el teatre. L’autor s’ha centrat en l’obra shakespeariana, i d’alguna manera va seguint l’argument original, però al mateix temps dona veu a un actor del nostre temps a qui l’han escollit per primera vegada per fer un paper protagonista, després de molts anys d’esperar aquesta oportunitat; ara bé, haurà de posar-se en la pell d’un dels reis shakespearians més sanguinaris i cruels i acabarà compartint amb ell el final tràgic, perquè aquests dos nivells avancen paral·lels fins a fondre’s en un de sol. A partir d’aquesta identificació, ataca tothom amb la feresa del seu personatge, fins i tot amb algunes de les seves frases, que les utilitzarà per insultar els seus col·legues actors, el director de l’obra, els tècnics i també el públic. De fet, s’introdueix també una crítica a les mancances de tota mena que viu la gent de teatre. És interessant l’escenografia, enquadrada dins una estructura rectangular que a dins simula les cordes i contrapesos de la tramoia d’un teatre i un tron reial; la il·luminació té un gran paper, i també cal destacar la qualitat de la traducció de Joan Sellent. I unes precisions: constantment es fa referència al porc senglar, perquè és el símbol que llueix en l’escut de la casa de York i un insult contra el rei que Shakespeare va fer dir a alguns dels seus personatges i el text del parèntesi que apareix en el títol correspon a la traducció del nom amb què Gabriel Calderón va estrenar la seva obra Algo de Ricardo. Una bona nit de teatre que tancava un itinerari d’espectacles shakesperians a L’Atlàntida.

Un monòleg shakesperià

Temps de tòfona a Centelles

Per Nadal, un crit per la pau

La guia d’activitats per al cap de setmana

Torelló es prepara per la setena edició del TocaFusta

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

Refredat, grip i covid: símptomes semblants però malalties diferents