Troben a l’Esquerda l’evidència de la destrucció de la muralla ibèrica

Les muralles ibèriques no eren de pedra de dalt a baix. El sòcol sí que ho era, però per sobre d’ells s’aixecaven parets fetes de tàpia, és a dir, terra argilosa que es compactava i, en assecar-se, tenia una notable resistència. Una paret d’aquestes, que va caure sencera, ha estat localitzada al peu de la fortalesa ibèrica de l’Esquerda, i ha donat als arqueòlegs una prova del moment en què la ciutat dels ausetans –possiblement la seva capital– va començar a perdre poder. S’acabava el món ibèric i començava la romanització. L’entusiasme per la troballa és evident entre els arqueòlegs de l’equip que dissabte tancava la segona i més important campanya d’excavació d’aquest estiu. “N’hi ha molt pocs, és excepcional”, explicava divendres Montserrat de Rocafiguera. Aquest dia s’estaven traient mostres de la paret, ben visible, per analitzar-les al laboratori. En ser una estructura de terra no es pot conservar, però sí veure de què està feta: si a part de la terra argilosa feien servir algun altre material per cohesionar-la, per exemple. “Està clar que no va caure de gaire amunt, perquè ni es va trencar.” Com van saber els arqueòlegs que aquella terra era diferent, i formava part d’una paret? “La terra és molt més dura, més compacta.” Va aparèixer en excavar un espai entre la muralla ibèrica i la carolíngia. Més de mil anys de diferència entre l’una i altra, en un metre de terreny. La vida de l’Esquerda va ser llarga. Els arqueòlegs tenen cada vegada més clar que no hi ha una divisió entre la part ibèrica i la part medieval de l’Esquerda. A l’època ibèrica, entre els segles IV i III aC, el nucli de poblament era molt important, amb una gran muralla, i ocupava bona part de la península sobre el Ter. Hi ha altres evidències que aquest any ho demostren. S’ha excavat un paviment de còdols que ja tenien localitzat però pensaven que era d’un carrer. I era més que això: “Un espai més gran, com un pati d’armes.” Algú es pren la molèstia de pujar còdols petits des del riu, de la mateixa mida, per crear un espai monumentalitzat, el primer que es trobava un visitant en travessar la muralla. “Tenen un prestigi i l’han de mostrar de cara al territori.” Algú decideix l’urbanisme: es fa sobre antics habitatges perquè la població ha prosperat. “Això s’havia estudiat en llocs més propers a la costa, com a Ullastret.” Semblava que, a l’interior, els ausetans eren més austers, però aquesta seria una prova que no ho eren tant, i en la seva ciutat volien fer una certa ostentació de poder. En qualsevol cas, tot fa pensar que la destrucció de tot això no va ser cruenta. Montserrat de Rocafiguera la relaciona amb l’anomenada “campanya de Cató” (el cònsol romà Marc Porci Cató), que a la pràctica va acabar amb l’independentisme de les tribus del territori. Algunes fortificacions van ser aterrades sense batalla, com seria aquest cas en què a part de la paret caiguda no s’han trobat “altres símptomes bèl·lics”, d’incendis o d’ús d’armament. El poblament va continuar a l’Esquerda, n’hi ha prou evidències, però ja no amb la mateixa puixança. La Roma imperial fixa la capitalitat del territori a l’actual Vic. UNA TERCERA MURALLA? Fins ara queda clar que hi ha dues muralles a l’Esquerda, la ibèrica i la visigòtica o carolíngia. Però, n’hi podria haver hagut una d’anterior, de l’edat del bronze o fins i tot d’abans? Que l’Esquerda estava habitada a l’edat del ferro i fins i tot abans, a l’edat del bronze, està prou documentat. Però l’aparició d’un misteriós mur en excavar un habitatge ibèric sembla indicar que podria haver-hi una muralla anterior. És una paret gruixuda, que no correspon a la d’una casa. “El poblat ibèric podria haver-se assentat sobre un d’anterior, ja fortificat.” L’excavació d’enguany també s’ha centrat en la muralla medieval, al costat d’una poterna o petita entrada que s’hi va trobar en campanyes anteriors. Ara s’excava per “entendre estructures que encara no sabem quina utilitat tenien”, al final d’aquesta muralla. Unes parets gruixudes dibuixen un espai quasi quadrat. “Un cos de guàrdia?”, es pregunta l’arqueòleg Albert Pratdesaba. Hi ha moltes preguntes per contestar, a l’Esquerda.

Troben a l’Esquerda l’evidència de la destrucció de la muralla ibèrica

L’Atlàntida vibra en el concert final dels 180 anys de l’EMVic

Una història de vuitmils i humilitat s’endú la Flor de Neu d’Or a Torelló

Manlleu tornarà a tenir una pista de gel natural aquest Nadal

Torna l’art d’Enric Pladevall

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter