Troben a l’Esquerda l’evidència de la destrucció de la muralla ibèrica

Les muralles ibèriques no eren de pedra de dalt a baix. El sòcol sí que ho era, però per sobre d’ells s’aixecaven parets fetes de tàpia, és a dir, terra argilosa que es compactava i, en assecar-se, tenia una notable resistència. Una paret d’aquestes, que va caure sencera, ha estat localitzada al peu de la fortalesa ibèrica de l’Esquerda, i ha donat als arqueòlegs una prova del moment en què la ciutat dels ausetans –possiblement la seva capital– va començar a perdre poder. S’acabava el món ibèric i començava la romanització. L’entusiasme per la troballa és evident entre els arqueòlegs de l’equip que dissabte tancava la segona i més important campanya d’excavació d’aquest estiu. “N’hi ha molt pocs, és excepcional”, explicava divendres Montserrat de Rocafiguera. Aquest dia s’estaven traient mostres de la paret, ben visible, per analitzar-les al laboratori. En ser una estructura de terra no es pot conservar, però sí veure de què està feta: si a part de la terra argilosa feien servir algun altre material per cohesionar-la, per exemple. “Està clar que no va caure de gaire amunt, perquè ni es va trencar.” Com van saber els arqueòlegs que aquella terra era diferent, i formava part d’una paret? “La terra és molt més dura, més compacta.” Va aparèixer en excavar un espai entre la muralla ibèrica i la carolíngia. Més de mil anys de diferència entre l’una i altra, en un metre de terreny. La vida de l’Esquerda va ser llarga. Els arqueòlegs tenen cada vegada més clar que no hi ha una divisió entre la part ibèrica i la part medieval de l’Esquerda. A l’època ibèrica, entre els segles IV i III aC, el nucli de poblament era molt important, amb una gran muralla, i ocupava bona part de la península sobre el Ter. Hi ha altres evidències que aquest any ho demostren. S’ha excavat un paviment de còdols que ja tenien localitzat però pensaven que era d’un carrer. I era més que això: “Un espai més gran, com un pati d’armes.” Algú es pren la molèstia de pujar còdols petits des del riu, de la mateixa mida, per crear un espai monumentalitzat, el primer que es trobava un visitant en travessar la muralla. “Tenen un prestigi i l’han de mostrar de cara al territori.” Algú decideix l’urbanisme: es fa sobre antics habitatges perquè la població ha prosperat. “Això s’havia estudiat en llocs més propers a la costa, com a Ullastret.” Semblava que, a l’interior, els ausetans eren més austers, però aquesta seria una prova que no ho eren tant, i en la seva ciutat volien fer una certa ostentació de poder. En qualsevol cas, tot fa pensar que la destrucció de tot això no va ser cruenta. Montserrat de Rocafiguera la relaciona amb l’anomenada “campanya de Cató” (el cònsol romà Marc Porci Cató), que a la pràctica va acabar amb l’independentisme de les tribus del territori. Algunes fortificacions van ser aterrades sense batalla, com seria aquest cas en què a part de la paret caiguda no s’han trobat “altres símptomes bèl·lics”, d’incendis o d’ús d’armament. El poblament va continuar a l’Esquerda, n’hi ha prou evidències, però ja no amb la mateixa puixança. La Roma imperial fixa la capitalitat del territori a l’actual Vic. UNA TERCERA MURALLA? Fins ara queda clar que hi ha dues muralles a l’Esquerda, la ibèrica i la visigòtica o carolíngia. Però, n’hi podria haver hagut una d’anterior, de l’edat del bronze o fins i tot d’abans? Que l’Esquerda estava habitada a l’edat del ferro i fins i tot abans, a l’edat del bronze, està prou documentat. Però l’aparició d’un misteriós mur en excavar un habitatge ibèric sembla indicar que podria haver-hi una muralla anterior. És una paret gruixuda, que no correspon a la d’una casa. “El poblat ibèric podria haver-se assentat sobre un d’anterior, ja fortificat.” L’excavació d’enguany també s’ha centrat en la muralla medieval, al costat d’una poterna o petita entrada que s’hi va trobar en campanyes anteriors. Ara s’excava per “entendre estructures que encara no sabem quina utilitat tenien”, al final d’aquesta muralla. Unes parets gruixudes dibuixen un espai quasi quadrat. “Un cos de guàrdia?”, es pregunta l’arqueòleg Albert Pratdesaba. Hi ha moltes preguntes per contestar, a l’Esquerda.

Troben a l’Esquerda l’evidència de la destrucció de la muralla ibèrica

Prats de Lluçanès presenta la segona temporada d’espectacles al Teatre Orient

Els Pets i Els Amics de les Arts actuaran al Microclima de Camprodon l’agost de 2026

Entre la fàbrica i la distopia

Subirachs i Tordera, de mèrit

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

Osona es coordinarà per abordar de manera conjunta el problema del sensellarisme