Una espasa romana i un nou enterrament infantil –el desè des que es va descobrir el jaciment– són algunes de les troballes que s’han fet en la darrera campanya d’excavacions del Camp de les Lloses de Tona. El dia 12 es van acabar els treballs que s’han dut a terme al llarg de dues setmanes, i que seran els únics que es podran portar a terme aquest any.
L’espasa que ha aparegut, en bon estat de conservació, fa uns 80 centímetres i es considera una troballa “excepcional” pel seu estat de conservació. “Només tenim constància d’una troballa semblant a Empúries”, diuen Imma Mestres i Montserrat Duran, codirectores de les excavacions.
L’arma va aparèixer a l’edifici del poblat on s’ha treballat aquests dies, una construcció que possiblement tenia finalitats militars. “Estava posada paral·lela a una paret, tot indica que no era un objecte perdut o caigut en aquest lloc per casualitat”, diu Duran.
A prop del mateix lloc hi ha aparegut l’enterrament infantil. Per primera vegada s’intentarà extreure l’ADN dels ossos i tenir informació sobre el nadó. Per començar, sobre el sexe. Però també –a mesura que se’n trobin més i es pugui comparar– sobre “les relacions de parentiu entre grups del poblat” i sobre el paper de les dones en l’estructura social.
L’edifici on s’han fet les troballes és un dels més singulars que s’han excavat fins ara al Camp de les Lloses. Es tracta d’una estructura quadrada, més gran que les cases familiars, i que segons les hipòtesis “seria una estructura vinculada amb la guarnició militar”.
El Camp de les Lloses va ser un assentament relacionat amb les legions romanes que, en l’època republicana, protegien la construcció de noves vies de comunicació.
En els treballs d’aquests dies també s’ha localitzat una espàtula que servia per polir les tauletes de cera sobre les quals s’escrivia, “indici d’un cert nivell administratiu”, segons Mestres. La funció d’aquesta peça s’ha pogut determinar gràcies a la comparació amb una de semblant trobada a Mèrida (Extremadura).
Així mateix, han aparegut també algunes destrals, una forqueta per remenar el foc, monedes i un simpulum, un caçó per servir que sol aparèixer en llocs vinculats a l’activitat militar.
Un cop acabada l’excavació, el treball continuarà amb la conservació i anàlisi dels materials. L’espasa està ara sotmesa a un bany d’aigua destil·lada per treure-li la terra incrustada. Després se submergirà en hidròxid de sodi durant un període més llarg de temps, i finalment es consolidarà per deixar-la a punt d’exhibició al museu, on se li haurà de fer lloc. “En aquest moments tenim més material del que podem exposar”, diuen les directores de les excavacions.
Els treballs al Camp de les Lloses s’han dut a terme gràcies al suport de l’Ajuntament de Tona i el Departament de Cultura de la Generalitat i amb el treball d’estudiants del grau d’Arqueologia de diferents universitats.
