Han passat pels Estats Units, han recorregut Europa i sobretot Catalunya, però Txarango tenia un deute amb l’Àfrica. La setmana passada el van fer realitat. “Ha sigut el viatge més bèstia de les nostres vides, vuit dies molt intensos”, resumia el cantant de la banda, Alguer Miquel. Els vuit components de Txarango van ser des del dissabte 8 i fins diumenge passat a Caparan, un petit poble a la regió de Casamance, al sud del Senegal.
El grup, amb un gran component de reivindicació i lluita social a la seva música i sobretot als seus concerts, va fer realitat un somni. “Ha estat com si visquéssim moltes coses de les que hem escrit i cantat”, explica Miquel. Rere aquesta experiència hi havia el fotògraf, guia turístic de viatges responsables i cooperant a l’Àfrica Quim Fàbregas.
Després d’haver-se conegut ja fa temps, el calellenc va viatjar a l’Àfrica amb un grup de 25 persones, entre les quals hi havia Txarango o un grup que enregistrava un documental de la visita que es podrà veure la primavera vinent. “Portàvem sis mesos preparant-ho”, explica Fàbregas, que recorda l’emoció de la comissió de joves quan els va explicar que els visitaria el grup ripollès.
La preparació va ser un èxit. “Vam arribar allà i vam al·lucinar. Hi havia pancartes per tot el poble per donar-nos la benvinguda, portaven samarretes per nosaltres i ens van fer una festa de benvinguda que va durar hores i hores”, relata el vocalista de Txarango, Alguer Miquel. “Portaven dues setmanes resant perquè arribéssim bé!”, exclama.
L’hospitalitat dels caparanesos va ser total. “T’ho donen tot, s’entreguen al màxim per tu i això t’ho fa viure molt especialment”, afegeix Miquel. El grup ha passat aquests dies vivint en cases de gent del poble i els han fet fills predilectes del poble i ambaixadors al món.
Txarango visitava el Senegal per veure els projectes que porta a terme l’associació Etnik Solidària, liderada per Fàbregas i la seva parella, Viviana Morales. El grup va visitar el dispensari que ha promogut l’associació, van inaugurar un pou d’aigua i van posar la primera pedra del projecte de centre cultural que ha de portar el nom de Txarango. L’associació ja pensa a fer una llar d’infants per a nens de 2 a 6 anys.
La música també va tenir un paper molt important al viatge. “Cada dia toquen música. La fan servir per tot”, explica Miquel. “Tots tenen les nostres cançons als seus mòbils”. El poble havia preparat tallers de percussió per al grup.
L’experiència va acabar amb un concert davant d’un miler d’autòctons i viatgers. Txarango només havia viatjat amb una guitarra, el saxo i la trompeta. “La logística allà és complicada però vam aconseguir instruments, equip de so i d’il·luminació”. La il·lusió i la màgia de la gent d’allà va fer la resta.
