Un aniversari sense seguici

Sovint els projectes que quallen són el resultat d’esforços col·lectius, però al darrere sempre hi ha algú que encén la metxa, algú que resulta determinant. El més sorprenent, en aquesta història, és que aquest algú fos, inicialment, un vailet de 14 anys, el vigatà i exregidor Xavier Cervera. “Sol no hauria pogut fet res”, mira de treure-hi importància. Aquest any en fa 40 que la Processó de la Mare de Déu dels Dolors, que s’havia deixat de fer el 1972, va tornar a caminar. El context de pandèmia impedirà, per segon any consecutiu, que torni a sortir aquest Diumenge de Rams.La primera vegada que Xavier Cervera (Vic, 1966) va sentir a parlar de la Processó dels Armats, com se la coneix popularment, devia tenir 12 o 13 anys; i ja en feia set o vuit que s’havia deixat de fer. “Jo no l’havia vist mai activa”. Cervera feia d’escolà a la catedral i, a través d’un company, fill de l’aleshores sagristà dels Dolors, va tenir l’oportunitat de “descobrir” dins de la casa, tot jugant, els espais on es guardaven els elements de la processó.“Teodor González, el sagristà, em va començar a explicar el significat d’aquells vestits i dels improperis, i tot allò em va fascinar”. Aprofitant la seva condició d’escolà, va traslladar aquella inquietud al seu mentor, mossèn Lluís Alemany, que li va acabar de detallar “la importància i el pes” que havia tingut aquella històrica representació de devoció popular. “En aquell moment ja li començo a plantejar si seria bo d’estudiar-ne la recuperació”. Amb aquesta dèria al cap, unes setmanes després va coincidir amb un grup d’amics, entre els quals Lleïr Bañon i Josep Martínez, que es convertirien en els seus principals aliats a l’hora de posar en solfa aquest repte. Tots tres tenien 14 anys. Ben decidits, van anar a veure el canonge Lluís Cura, l’últim corrector, màxima autoritat eclesiàstica dins de l’organigrama de la desapareguda processó. “El doctor Cura ens va posar una condició per fer-nos costat: assegurar que hi hauria un mínim de 100 persones disposades a portar atxes, a banda dels armats i els improperis”. També van voler traslladar el seu propòsit al bisbe, Ramon Masnou, que els va rebre, a peu dret, a la sagristia de la catedral. “No sé si és el moment, però si ho veieu clar, endavant”, es va limitar a dir-los. En aquells moments la congregació laica de la Mare de Déu dels Dolors, organitzadors de la processó, estava encapçalada per l’exalcalde Manuel Riera com a prior.El novembre de 1980 encetaven un procés que va resultar “tan intens com emocionant”. Per sort, a la casa de la congregació es conservaven algunes llistes de la gent que hi havia participat en el paper d’armats, arrengladors o portants d’improperis. “Ens vam dedicar a mirar cada nom si sortia al llistat telefònic; si no eren ells però trobàvem un parent, anàvem seguint el fil”. En cas de defunció, “demanàvem si tenien algun fill que estaria disposat a mantenir la tradició”. Un cop van assegurar el mínim d’efectius, tocava fer una campanya específica per trobar gent que volguessin portar les atxes, “la part de la processó que no queda registrada en cap llista perquè són assistents anònims, que es presenten el mateix dia de la processó”. Van obrir un local a la plaça Major –que els va cedir Joan Alemany– per visibilitzar un doble objectiu. “Tenir un espai per a qui volgués venir-se a apuntar, i que gent que havien anat a la processó i ja havien decidit que no hi volien tornar ens vinguessin a cedir les vestes”. I és que en aquell moment la congregació no en conservava cap –actualment sí que en tenen de lloguer–. “Era tot un repte i la veritat és que van funcionar les dues coses; ens en vam sortir”.El 12 d’abril de 1981 tornava a sortir la processó. Ho va fer amb un total de 287 assistents, entre els armats, els congregants amb les atxes, els portants del Sant Crist, els primers improperis –encara no els van poder aplegar tots–, el cor de cantors o els quatre guàrdies de gala que acompanyaven el pas de la Mare de Déu –que van substituir els antics membres de la Guàrdia Civil–. “Vam ser més que en l’última edició de 1972”, es felicita Cervera, tot i rememorar que “d’entrebancs n’hi va haver de tot tipus”. Com a anècdota, “vam tenir la mala sort” que enmig d’aquella campanya per fomentar la recuperació de la processó hi va haver l’intent de cop d’estat de Tejero. “Es va viure un ambient social que semblava que hi havia gent interessada en tornar al passat i nosaltres ens vam trobar al mig d’aquesta atmosfera sense tenir-hi res a veure”.Des de les primeres edicions la processó no va deixar d’experimentar “símptomes d’enfortiment”. De seguida es van anar recuperant tots els improperis, un total de 38, a més de les set sibil·les. Aquests últims anys el seguici ha consolidat uns 500 congregants a la rua. Un dels canvis significatius va ser el relleu de les atxes de cera, el 1996. Les originals deixaven anar cera als carrers i havia provocat alguna relliscada. Per això es van substituir per les actuals, de cera líquida. “Potser és l’única cosa que a nivell estètic ha modificat la imatge de la processó; la resta es manté autènticament barroca, amb el seu esperit del segle XVIII; però era un tema de seguretat i calia fer compatible la tradició amb la realitat dels nous temps”.També va ser significativa, l’any 1995, la incorporació oficial de les dones al seguici. “No hi va haver cap proclama, però es va instaurar d’una manera oficial”. Fins llavors “les dones anaven darrere el pas de la Mare de Déu, vestides de carrer, tot i que oficiosament se sabia que també hi anaven dones”. El mateix Cervera, deu anys abans, havia fet passos en aquest sentit, però llavors no se’n va sortir. “Era una cosa natural, que hi accedissin les dones. I reconec que vam ser avançats perquè encara actualment es van sentint notícies de la incorporació de la dona en algunes d’aquestes manifestacions tradicionals del país”.Cervera ha anat ocupant diferents llocs de responsabilitat tant dins de la processó com de la mateixa congregació. Aquest any recupera el càrrec de processoner, que ja va exercir entre 2000 i 2009. Ho serà, malauradament, sense poder dirigir la processó. Des de la congregació, però, estan preparant un acte simbòlic per recordar l’aniversari de cara al proper 12 d’abril, que anirà acompanyat d’una jornada de portes obertes per mostrar la casa de la congregació.

Un aniversari sense seguici

La guia d’activitats per al cap de setmana

David Conill estrena al Sucre el seu curtmetratge més ambiciós

El Fira Músics de Sant Joan diu adeu

Festes d’hivern i Tonis a Manlleu en un altre cap de setmana pendents de la pluja

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Detingut a Vic per un delicte contra la llibertat sexual

Reconeix el lladre perquè portava la seva roba posada pel carrer a Roda de Ter

Els tres 'gegants' del porcí espanyol dominen el sector a Osona

Sant Sadurní projecta una reserva de la natura amb animals que ocuparia el 60% del municipi

Arrenquen les obres per obrir un nou vial a Vic, del carrer Sant Pere a l’escola Centre

Sant Sadurní d’Osormort passarà a dir-se d’Osorviu

Trànsit recorda que no es poden fer obres de dia a la C-17 entre Vic i Barcelona

Comença la migració dels mòbils de Vera cap a la xarxa de Vodafone

Detenen a Vic un noi acusat de matar-ne un altre a Colòmbia

Els veïns de Moià diuen un 'no' rotund a la construcció d'una planta de biogàs i l'ampliació de l'escorxador