Un cafè, no només per despertar-se

D’un gra de cafè prèviament treballat des del camp al torrador que, lentament, va convertint el verd en el color marronós característic. D’allà a l’olor de la molta acabada de fer, i d’aquest estadi a la tassa. Aromes, matisos i sabors diferents passen a ser els protagonistes d’una activitat que mira de desempallegar-se de la rutina. Beure cafè ja no vol ser només la solució estratègica per espavilar la societat, sinó una pràctica per valorar-ne el gust i saber com es treballa. És un dels objectius que Joan Ruvireta, de Centelles, va marcar-se pels volts de l’any 2020 quan va crear Bean Aroma, un petit torrador de cafè artesanal dedicat al torrat i molta de cafè d’especialitat. “Vaig descobrir-lo i veure que a través del tipus de torrat que se li donava es podia modelar el cafè d’una manera que a molt públic encara no ha arribat”, explica l’impulsor del projecte, bomber de professió. Però, què és ben bé el cafè d’especialitat, i què el fa especial? Tècnicament, es tracta de la categoria que s’atorga al cafè que se surt dels rangs comunament establerts. A efectes pràctics, el que posa èmfasi en la cadena de producció, la sostenibilitat i un gust diferent al purament comercial. “És un cafè que té una acidesa elevada i un estil de torrat diferent al que està acostumat el consumidor català o espanyol”, explica Ruvireta. A Bean Aroma, per exemple, torren cafè de fins a 30 orígens diferents: “En tenim del centre o el sud d’Amèrica, Àfrica o Oceania, i el que és singular és que torrem el cafè específicament per cada tipus de cafetera que hi ha.” Qui també va fer el descobriment del cafè d’especialitat fa uns anys va ser Jordi Roig, de La Cuki de Vic, que va obrir ara fa set anys. Abans d’això ja havia estat vinculat al món del cafè, però des d’un punt oposat. “El concepte que teníem del cafè era tot el contrari al que tenim actualment, era molt més comercial”, exposa Roig, que apunta que d’ençà que van obrir fins avui dia l’especialitat s’ha anat fent de mica en mica més coneguda. “En el nostre cas anem variant de torradors, tot i que sempre de Catalunya, per no oferir sempre el mateix tipus de cafè”, assenyala l’impulsor de La Cuki, que afegeix que a la botiga es pot demanar cafè ja fet per emportar, però també en gra o molt perquè els clients puguin fer-se’l a casa. Una tendència que, a poc a poc, s’ha anat recuperant a canvi de les càpsules, al costat d’un tipus de cafè que alhora busca ser més sostenible. Per Txell Rovira, propietària de la cafeteria d’especialitat Brü de Vic, la sostenibilitat i proximitat van ser uns dels al·licients que la van dur a apostar per aquest producte. “El cafè sempre m’havia agradat molt, però se’m posava malament i vaig pensar: com és que sent un país on consumim tant cafè, no li donem el marc que es mereix, tant en la preparació com en l’origen?”, es preguntava Rovira. Arran d’una estada que va fer a Escòcia va descobrir les cafeteries d’especialitat i un cop aquí, veient-se baixant molt a Barcelona per comprar el cafè que li agradava, va creure que la gent d’Osona també havia de poder-ne consumir d’aquest tipus. FER ACCESSIBLE LA MODA DE L’ESPECIALITAT “El que vaig veure de seguida, però, és que el món del cafè d’especialitat era, més enllà de masculí, molt competitiu, i jo volia donar valor a la part humanitària, i a la cadena que hi treballa”, assegura la propietària de Brü. En aquest sentit, va ser també una manera de desmarcar-se de la moda que s’ha generat al voltant del producte, sobretot en grans capitals com Barcelona, on el perfil de turista està més disposat a pagar molt més per un cafè. “Aquí estem acostumats a pagar molt poc. És veritat que potser n’hauríem de consumir menys i apreciar-lo més del que fem, però sí que en el meu cas intento fer-lo accessible i apostar per tenir el menú del que es ven en català per no crear una barrera amb el client d’aquí”, exposa Rovira. De la mateixa manera ho comparteixen Ruvireta i Roig, que asseguren que el que volen com a integrants del sector és que la gent tasti el cafè d’especialitat i que els compensi la diferència pel que fa al cost. “La idea del torrador també és poder democratitzar aquest producte, que la gent el pugui consumir i entengui que pot tenir un bon producte a casa, malgrat que és més costós. És un cafè que es cull de gra en gra, s’ha de despolpar, treballar d’una manera determinada...”, evidencia el centellenc. Així mateix afirma que entre tornar al cafè “de sempre” i pagar preus desorbitats hi ha un terme mitjà: “Que hi pugui haver cafè de qualitat al bar de tota la vida i amb un preu coherent.” Del camp al torrador, a la molta i fins a la tassa. Que el regust cafeter del dia a dia deixi de servir de despertador per gaudir-se a través de sabor i aromes.

Un cafè, no només per despertar-se

Patinada amb reacció a destemps

“No ho llenceu”

El CPA Tona s’exhibeix a casa

El Festival Transhumant premia les pel·lícules ‘Primavera’ i ‘Popel’, en ficció i documental

LA PREGUNTA

Veu bé que Pedro Sánchez hagi convocat eleccions?

Detinguda per conduir beguda, drogada i contra direcció i provocar un accident a la C-17 a Malla

‘La bola negra’, de Javier Ambrossi i Javier Calvo

El dia més dur per a Manlleu

Obres a Les 4 Carreteres, on hi haurà noves benzineres i serveis

“Bon Preu no posarà franquícies per explotar la misèria, ni contractarà 'riders' a 2 euros”

Detingut el fisioterapeuta d'una residència per estafar 18.600 euros a persones grans a Castellterçol

Detingut per traficar amb 137 embolcalls de cocaïna a Vic

"Ens pensàvem que trobaríem algun bolet, però no hem trobat res"

Els Agents Rurals aturen i denuncien una tala il·legal d'avets a Espinelves

Dos detinguts per intentar robar en una botiga a Vic