Un creador de cançons

Potser la millor definició de Ferran Orriols la va donar l’actor Jordi Freixa al començar divendres el concert de presentació del seu disc Darrere els horts a L’Atlàntida: “És un creador de cançons, no se’n sap estar”. En va començar a fer de molt jove amb els Smarts 00, es va tornar més punk amb els Hexamine, va fer pop-rock de nivell amb Nyandú i ara “s’ha posat pel seu compte”. Primer, amb el disc Plata i ara, amb una meravella que es diu Darrere els horts. Començar sol a l’escenari proclamant que “Jo no demano res a les cançons i elles no em demanen res a mi” era tota una declaració de principis per obrir una actuació que va transitar per gairebé totes les cançons del treball. Com també és cantar que “Si les presses et reclamen, digue’ls-hi veniu vosaltres que hi ha el mateix tros” (Les presses). El disc és una obra amb sentit, que respira l’autenticitat i la calma de la fotografia del seu autor que n’il·lustra la portada i que es va veure de fons en tota l’actuació. Al llarg d’aquesta, Edu Vergés a la guitarra, Àlex Pujols al baix i Martí González a la bateria van ser els eficaços acompanyants de Ferran Orriols, amb les aparicions de Jaume Guerra al contrabaix, Xumari Roca al saxo o la percussió, Jordi Blanquè a la guitarra i el banjo (quin gran tema, Hermoses i el seu aire folk) i encara més: Roser Reixach, que va ser mestra de música de Ferran Orriols, fent duet de veus a la tradicional La Morronga, i també Jordi Ginesta. I tota la banda a Artistes, amb trompeta inclosa i un discret aire d’himne i que també diu molt del tarannà del cantautor: “Jo que escric per mirar endintre, jo que escric mirant endintre”. ■ ELS REFERENTS Dos o tres temes del disc van lligats a noms propis i van permetre a Ferran Orriols parlar de la seva relació amb ells. Bruce Springsteen (Bruce Springsteen i el miracle olímpic), de qui ja li agradaven les cançons i va tenir “una revelació” que el va convertir en admirador en sentir-lo en directe i veure “com sentia la música”. Tom Delonge, component dels Blink 182 a qui va admirar de jove (“Hey, Tom Delonge! / Ets el meu heroi! / Perquè, sense saber-ne gaire, / fas unes cançons genials!”). I Roses grogues, treballada a distància amb Steve, teclista del grup britànic Heron, que en un llunyà 1970 també van gravar un dels seus millors treballs en una granja. En els bisos, Ferran Orriols va oferir La tristesa com a regal, una de les quatre cançons que ha afegit al disc en la segona edició, i, per acabar, Lo Perot Rocaguinarda, el tema que ja havia publicat en referència al bandoler i que ara ha quedat inclòs al disc. Un tancament molt lluçanès d’un concert molt esperat, especialment per tots aquells que ja hi anaven imbuïts de l’esperit del disc. Darrere els horts va contra corrent en el moment actual: són un grapat de cançons que esperen ser escoltades en conjunt, sentint-les respirar tal com el seu autor les va concebre. No sé si això serà demanar massa, però és la manera de gaudir-ne del tot. Petites presentacions La presentació a l’engròs del disc ha vingut precedida en els darrers mesos d’una llarga llista de presentacions de petit format, xerrades que Ferran Orriols compartia amb alguns amics on explicava com s’havia creat el disc i en cantava alguna cançó.

Un creador de cançons

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d’Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic

Orfeó i cobla, una festa major de la música

“Aquest concert és un luxe”

El Jordi Gas més pop

LA PREGUNTA

Qui guanyarà el Mundial de futbol?

Un incendi com cap altre

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

El Racó d'en Pere, l’essència i el gust del menjar de tota la vida

Els estudiants excel·lents del 2026

Detenen l'autor dels incendis a dos vehicles a Sant Hipòlit

Pascual ofereix als treballadors de Gurb l'opció d'anar a treballar a Aranda de Duero

“Prefereixo treballar per al meu futur abans que fer vacances”

“Vaig notar fang a la boca”

Investiguen tres possibles incendis provocats a Torelló

Aquestes són les carreres amb la nota de tall més alta a Catalunya