Un documental recull el testimoni de les noies que van anar a Ripoll per treballar i estudiar a la Saphil

Venien de lluny a buscar un futur millor, i se’l van treballar durament entre les màquines de la filatura de llana i les aules de l’escola. Entre els anys 1963 i 1986, prop de 900 noies van passar pel que es coneixia com a Centro Experimental de Enseñanza Media de la fàbrica Saphil de Ripoll, popularment coneguda com El Roig. Una experiència pedagògica i laboral poc freqüent que ara ha estat objecte del documental Las chicas de la Saphil, estrenat divendres passat al Comtal de Ripoll davant de moltes de les seves protagonistes. El film és una producció conjunta del Museu del Ter de Manlleu i el Museu Etnogràfic de Ripoll, i l’ha dirigit la historiadora Maria Aguilà amb la realització de Xef Vila. Moltes de les noies procedien de pobles de Lleó. El documental és un viatge per la geografia lleonesa: Matilla de la Vega, San Cristóbal de la Vega, La Bañeza... fins i tot poblacions més grans com Ponferrada o Astorga eren els llocs de procedència de moltes de les noies. També n’hi havia de Castella o fins i tot de Navarra. Tenien 14 i 15 anys quan rebien la proposta de marxar a Catalunya, en una operació pensada “des de la fàbrica i el clero”. Era la promesa d’un futur millor, de guanyar uns diners treballant i al mateix temps poder estudiar en el centre que s’havia aixecat al costat mateix de la fàbrica. Deien que sí “per necessitat o per experiència de les que ja hi havien anat”, com el cas de Montse Fernández, o senzillament “perquè no volia anar al cole de monges”, afirma Cecília Fuertes. Un viatge “etern” en autobús i l’arribada a un lloc somiat com un paradís on apareixia de seguida l’enyorament. Classes i torn a la fàbrica, torn a la fàbrica i classes. D’aquestes en queda el record d’algun bon professor com Ramon Alabau, el de francès, que recorda l’escola de la Saphil com “una bombolla”. La colònia és relativament a prop de Ripoll, però també prou lluny com per no anar i venir a peu amb facilitat. Al Roig hi tenien fins i tot un cinema, i només sortien a Ripoll els diumenges, quan la presència dels grups de noies de la Saphil es feia evident als carrers del poble. La part més positiva era l’ambient que es creava entre elles. “Sou família”, deia en l’estrena del documental Roser Vilardell, directora del Museu Etnogràfic. Allà passaven una etapa fonamental de la seva vida, un pas de la infantesa a la maduresa sense l’eterna adolescència d’ara, amb tots els canvis que això comporta. Eudald Maideu, el pediatre de Ripoll, es convertia “en metge i confident” i era de qui primer rebien alguna educació sexual i afectiva. Acabats els estudis, hi havia qui marxava i qui es quedava perquè potser ja havia fet alguna coneixença al poble. O qui no havia tornat mai més a Ripoll, com la María Carmen Ramos, que divendres havia arribat amb el seu marit, Froilán García, des de Lleó. El primer que van fer va ser anar al Roig, ara amb les naus sense màquines i en silenci. “Se li escapaven les llàgrimes”, deia ell, mentre ella s’afanyava a repartir abraçades amb antigues companyes. Les noies de la Saphil van forjar un lligam de per vida.

Un documental recull el testimoni de les noies que van anar a Ripoll per treballar i estudiar a la Saphil

Un Picasso inspirat a Campdevànol?

Prats de Lluçanès presenta la segona temporada d’espectacles al Teatre Orient

Els Pets i Els Amics de les Arts actuaran al Microclima de Camprodon l’agost de 2026

Entre la fàbrica i la distopia

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

Osona es coordinarà per abordar de manera conjunta el problema del sensellarisme