Vic acull la Casa Mare de la congregació de les Dominiques de l’Anunciata, que el pare Coll va fundar el 1856. L’any passat, les germanes van celebrar el bicentenari del naixement de Francesc Coll, que va ser canonitzat l’octubre del 2009.
L’efemèride va servir per mostrar al públic les dependències de la congregació, situades al número 17 del carrer Pare Coll des de 1881. Per a molts visitants també va ser l’oportunitat per descobrir l’existència d’un museu dedicat al fundador. Allò va fer adonar a les mateixes germanes de la necessitat de donar a conèixer millor un equipament tant únic com singular.
Per això han començat a posar fil a l’agulla. Després d’obrir-lo al públic amb motiu de les festes del Pare Coll, ara oferiran rutes concertades a qui hi estigui interessat (només cal trucar al 93 886 28 12, de 9 a 10 del vespre, i demanar dia i hora).
Fins ara per aquest museu hi passen, bàsicament, alumnes dels centres escolars que la congregació té repartits per tot Catalunya, a banda d’algunes “visites esporàdiques” d’autèntics devots del sant, segons explica la germana Carme Vilardell, que des que va ser traslladada a Vic fa dos anys –després de tota una vida exercint la docència a Barcelona– ha assumit les funcions de guia del museu; avui ja n’és la principal experta.
Vilardell es mostra convençuda que l’espai pot resultar d’interès no només als pelegrins que ressegueixen la vida del sant –“motivats per una fe que encomana”– sinó per a qualsevol persona amb inquietuds culturals. “Ni que sigui com a curiositat, tot és bo de conèixer”, reflexiona.
L’equipament va ser inaugurat l’any 2000 per l’aleshores bisbe Josep M. Guix, després d’una profunda remodelació de la part de l’edifici principal que acollia les antigues dependències “del noviciat, el postulat i l’estudiantat”.
L’embrió del museu, però, és molt anterior. Als anys 60 ja hi havia una petita exposició situada a l’entorn de la capella, on es guarden les relíquies. A partir dels anys 70, coincidint amb el centenari de la seva mort, es van anar habilitant nous espais.
Les visites a la Casa Mare es van incrementar a partir de la beatificació del pare Coll, el 1979, fet que va començar a fer plantejar la necessitat de tirar endavant un projecte museístic més ambiciós, que l’arquitecte dominic Francisco Coello, de Portugal, va redactar el 1994.
Més de 10 anys després de la seva inauguració, però, aquest espai encara és desconegut per a la gran majoria de vigatans, i de la resta d’osonencs i ripollesos.
· Una ruta en tres plantes
Tot un recorregut per la vida del sant i la història de la congregació
El Museu del Pare Coll es distribueix per les tres plantes de l’edifici. La ruta comença per baix, a la capella, on hi ha les relíquies, moment ideal per introduir els visitants en alguns dels elements iconogràfics lligats al personatge i a la congregació, i per recordar que va ser cremada i profanada per la Guerra Civil.
El museu, pròpiament dit, està situat a la tercera planta. Imatges de la seva casa natal, a Gombrèn; còpies dels dos llibres que va escriure; objectes personals, com els silicis, el rosari o el cinturó de l’hàbit dominicà; el llit on dormia quan s’hostatjava a la casa pairal de Puigseslloses, o l’única foto que se li va poder fer, al final de la seva vida, quan ja era cec.
Són alguns dels objectes que rememoren la vida del sant. A la mateixa planta hi ha un altre punt destacat, la capella del Roser, situada just al damunt la capella, i que ha permès recuperar-ne el sostre original.
De les diferents peces destaca una talla del segle XIX amb sant Domènech a peus de la Verge, procedent de l’església de Taradell. La segona planta l’ocupa la biblioteca, amb més de 7.000 volums.
La ruta acaba de nou a la planta baixa, amb l’anomenat Museu de l’Expansió, habilitat darrere l’antic cor de la capella, on es detalla el desplegament de la congregació arreu del món.
