Un passeig pel Temple Romà

Laia Ausió Roca El Temple Romà, descobert el 1882, data del segle II dC, encara que s’han trobat restes del segle I dC i d’espais culturals ibers. Com ja sabem, el temple va ser absorbit per la construcció a finals del segle XI del castell dels Montcada, d’època medieval, que utilitzava tres de les parets de la cel·la com a murs del pati central. Això va provocar la pèrdua de l’entaulament i el pòrtic del temple que van ser reconstruïts durant el segle XX. El temple, que en època romana era un indici de dignitat del municipi d’Auso, havia anat desapareixent de les memòries, primer a favor del castell dels Montcada i després per la presó de la ciutat. Va romandre oblidat fins que la presó fou traslladada als caputxins i l’edifici medieval va començar a servir de pedrera. Les ruïnes van deixar al descobert un capitell corinti que va permetre que el mestre d’obres Torné acabés d’identificar les parets del pati com a cel·la d’un antic temple romà. Malgrat l’oblit històric, la tradició popular havia recollit la llegenda d’una antiga casa d’Hèrcules sota el castell. Les fonts medievals en parlen i ho recorden, tal com evidencia Joan Lluís de Montcada en un dels textos on cita la tradició segons la qual Hèrcules hauria estat fundador del castell en època romana i donat nom a l’edifici. Quan la llegenda va resultar certa, la ciutat va dedicar-se ferventment a la restauració i reconstrucció del temple. En plena Renaixença, el redescobriment de patrimoni antic enaltia i ennoblia la ciutat. Poetes com Verdaguer dedicaren al temple nombrosos versos, es va crear la Societat Arqueològica de Vic, que va adquirir-ne la propietat i es va responsabilitzar de dur a terme la reconstrucció així com de promoure la creació del Museu Episcopal per a la conservació i divulgació del patrimoni històric. Les restauracions es van iniciar el mateix 1882 a mans de Josep Serra i Campdelacreu, que va reconstruir la cel·la i part de l’entaulament. Les intervencions al temple tenien un caire cerimoniós i identitari, es feien grans actes inaugurals per cada intervenció i es van incorporar els noms dels grans prohoms de la ciutat participants de la restauració del temple a les columnes. Alguns estudiosos actuals han estat escèptics envers la proposta de reconstrucció que, com hem vist, es recolzava sobre poques restes arqueològiques. El podi del temple i tres de les parets són originals, així com un fragment de columna (fàcil d’identificar) i el capitell d’una de les pilastres de la paret anterior de la cel·la, que destaca per ser massa petit en comparació amb la pilastra. Conservem alguns fragments de la cornisa però no in situ, sinó integrats a la paret del castell que queda darrere el temple (es poden veure fàcilment, també). A part d’això, i alguns altres detalls mínims, la resta és fruit de la reconstrucció. La tradició havia recollit la llegenda d'una antiga casa d'Hèrcules Els arqueòlegs també qüestionen aspectes com la decisió que es va prendre en el seu moment d’incorporar un pòrtic encapçalat per sis columnes, potser per encabir tots els noms que calia, en lloc d’un pòrtic amb quatre columnes com era més freqüent en temples d’aquest tipus. Amb la Guerra Civil es van aturar les intervencions i l’edifici va patir algunes mutilacions com ara senyals de trets o impactes per explosions properes. No es van concloure les restauracions fins a finals dels anys 50 i, fins i tot havent-les acabat, les excavacions van seguir a la part del carrer Pare Xifré, obert el 1984, i que va permetre estudiar el pati sagrat (tèmenos) que acompanyava el temple. Es va decidir tornar a cobrir el carrer de sorra i refer-lo una vegada els arqueòlegs van concloure els estudis, sempre pensant que podia tornar a ser-ne necessària l’obertura. Actualment el temple és propietat del Patronat d’Estudis Osonencs, que enguany celebra el 70è aniversari. A dia d’avui, 140 anys després del descobriment del temple, els estudis i excavacions es projecten cap a la plaça de la Pietat amb l’objectiu d’acabar de delimitar el tèmenos.

Un passeig pel Temple Romà

Moià, a la recerca de Pollo

Torelló tanca una nova edició de l’Aplec de Rocaprevera

“Un esport? Córrer tot el dia pel restaurant compta?

El Benvinguts a Pagès posa el focus en la promoció del producte de proximitat i de qualitat

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

Troben mort un conegut veí de Viladrau

“Algun dia em diran que ho deixi estar, però mentre no ens avisin tenim una feina fantàstica”

Més de 360.000 donacions als Bonpreu i Esclat recapten 43.000 euros per a causes socials

Trien tres escoles d’Osona entre les 100 prioritàries per climatitzar abans del juny del 2028

Tanca el quiosc de la plaça de la Divina Pastora de Vic

Júlia Serrasolsas, de Ginestà: "El directe és un termòmetre de com ha anat la sortida del disc i està sent una passada"

El voltreganès Jordi Checa serà al campionat del món d’Ironman

Adjudiquen les obres de la plataforma PRIMA de Gurb per 6,7 milions

Aparició sorpresa de Manolo García al concert de Quimi Portet que tanca el Mercat de Música Viva

Proposen saldar amb 190.000 euros el conflicte entre Calldetenes i Sant Julià per la Font d’en Titus