En ruandès, buhoro buhoro seria una expressió equivalent més o menys al català a poc a poc. “És més que això, és una filosofia de vida, viure el present”, explica l’escriptora Dolors Puig-Alsina (Santa Eugènia de Berga, 1968). Buhoro Buhoro és precisament com ha titulat la seva darrera novel·la, un relat que té Ruanda com a protagonista i una història personal al darrere.
La novel·la es planteja a partir d’una història de ficció, “però gairebé tots els personatges que surten després són reals”, diu l’autora. La protagonista, i la veu a través de la qual ens arriba el relat, és la Clàudia, una nena que des dels seus 14 anys escriu les vivències de la seva infantesa en una llibreta regalada per la mare, l’Adela. El seu pare és mort des que ella tenia 6 anys en un accident. “La dona es posa les piles, pensa que hi ha gent més necessitada que ella i, per passar pàgina, decideix anar-se’n a l’Àfrica.” Allà podrà aplicar la seva feina –treballa en una clínica dental– per ajudar els altres. I s’hi emporta la filla.
Buhoro Buhoro esdevé, doncs, la història de com viu una nena el canvi vital de passar a ser “l’única nena blanca enmig dels altres nens ruandesos”. D’entrar en una altra manera de viure la vida i veure el món, que és “viure el present”. De conèixer també la història del genocidi de Ruanda, que encara és molt viu en la memòria, però també la solidaritat del present. “És un llibre de viatge, i també és un llibre de valor”, diu Puig-Alsina.
El moment cronològic en què el situa és l’any 2017, quan mare i filla arriben a Ruanda. I en aquest mateix moment està tocant al final la vida de Rosa Dilmé i Brugada, una religiosa filla de Banyoles que va dedicar més de 40 anys de la seva vida al poble ruandès. És un dels personatges ben reals d’aquest relat. Coneguda entre els ruandesos com a Mama Rosa, va haver de marxar del país durant el genocidi de l’any 1994 però hi va voler tornar de seguida que va ser possible a la població de Ruli. “Quan l’Adela i la Clàudia arriben a Ruanda, en aquest mateix lloc, els costa d’entendre com viuen allà la tragèdia d’haver perdut la Mama Rosa.”
■ BENEFICI SOLIDARI
La narració no neix per casualitat. Dolors Puig-Alina té també una vinculació personal amb Ruanda i sap de què parla. És familiar de mossèn Joan Casas, un dels capellans del Bisbat de Vic que hi va passar més anys i que, al tornar, va continuar impulsant la solidaritat amb el país centreafricà. Ella hi ha estat diverses vegades i s’ha implicat en la continuïtat del llegat de Mama Rosa. Per això una part dels beneficis de la venda del llibre es destinen a l’Associació Rosa Dilmé.
