Un total de 135 forjadors s’han reunit aquest cap de setmana a la XI Trobada Internacional de Forjadors d’Alpens, que s’ha consolidat com la més important de Catalunya i l’Estat, segons un dels organitzadors, el forjador Enric Pla. Principalment, els fargaires eren catalans i espanyols però també n’hi ha arribat d’altres països, sobretot francesos i eslovacs. Aquesta trobada és tot un esdeveniment per a Alpens, un municipi osonenc de 300 habitants que ha vist desfilar aquest dies més de dos milers de persones. Un dels objectius de la trobada era crear una estructura entre tots els forjadors que simbolitza la dansa d’Alpens, una fita assolida amb èxit, segons Pla.
L’estructura col·lectiva s’ha acabat amb èxit. En aquestes 48 hores que han estat reunits i gràcies als treballs previs que s’havien fet, els 135 forjadors han aportat el seu gra de sorra per construir una obra de grans dimensions, dirigida i coordinada pel mestre forjador Miquel Xirau i que ha culmina amb la col·locació de l’obra en un espai del poble.
La cita va començar divendres al matí amb la recepció dels forjadors i el II Seminari de Paisatge i Turisme, dedicat al concepte de Landart. A la tarda, es van fer els preparatius de les fornals i l’artista ripollès Eudald Alabau, que treballa el concepte de Landart se’l va poder veure treballar en directe a Alpens, on va presentar l’obra ‘Les petges de la llana’.
Dissabte, es van iniciar els treballs col·lectius després de donar la benvinguda als forjadors. Paral·lelament, el poble d’Alpens es va traslladar a èpoques carlines, concretament al 1873, i a la tarda, es va fer la presentació “La Batalla d’Alpens: Cabrinetty contra Savalls”. Aquest diumenge al matí els forjadors han acabat la peça conjunta, que porta per títol “L’aixecada de la Dansa Alpensina”.
L’organització sempre busca que el projecte col·lectiu “tingui una relació molt estreta amb el poble”, explica Pla. Mentre fa dos anys es va projectar una peça dedicada als diables d’Alpens, en l’edició denguany s’ha escollit la Dansa Alpensina que es balla per la festa major.
L’obra simbolitza el moment àlgid de la dansa, “quan els balladors aixequen les balladores enlaire”. La peça “té quatre mans que simbolitzen l’aixecament de les balladores a dalt i, a baix, s’hi disposen els genolls, els bessons i els peus amb les espardenyes de betes que ballen la dansa”. “Tot plegat, envoltat per la partitura amb la música de la dansa”, ha afegit el fargaire. Pla ha explicat que “si un dia un músic arriba a Alpens i vol tocar la dansa, trobarà les més de 100 notes que la componen i, donant la volta a l’escultura, podrà tocar la melodia”.
Tot i que a Catalunya se celebren quatre grans trobades relacionades amb la forja, la d’Alpens és la que congrega més participació. De fet, aquest any hi ha participat 135 forjadors, més dels que s’esperaven, i el municipi ha acollit moltes més persones comptant els seus acompanyants. Tothom es bolca en aquesta festa i molts veïns acullen participants a les seves cases.
Alpens, “un museu de forja al carrer”
La relació d’Alpens amb la forja comença amb el ferrer Joan Prat (1898-1985) que, segons Pla, “va deixar una empremta importantíssima al poble”. El llegat artístic del “ferrer d’Alpens” és evident en aquesta localitat del Lluçanès. Tant és així que es poden trobar tot tipus d’elements i detalls de forja pels portals, façanes i places del poble en forma de pica portes, baranes o fanals decorats, sobretot, amb motius fantàstics com dracs, ratpenats o serps.
Un dels elements que caracteritza les obres de Prat consisteix en el seu domini per treballar la peça sense realitzar soldadures. Tot i que la temàtica predominant en les seves peces fossin els dracs i els motius fantàstics, la seva obra mestra és “El Manelic”. Una peça que es troba a la plaça del Ferrer i que s’inspira en el protagonista del drama rural d’Angel Guimerà, ‘Terra Baixa’.
