Una estrena per sacsejar

Montserrat Rius La Laura va ser a la ciutat dels sants dissabte al vespre, a L’Atlàntida. Molta expectació i moltes ganes de veure com havia crescut i canviat en tots aquests anys. Com havia sortit de la literatura on restava empresonada i com havia emprès el vol dels ocells, pel camí del seu somni. La Laura que havia gosat fer-nos entrar en una ciutat de boira grisa, espessa i conservadora ens va obrir les portes a una ciutat i a unes cases, encara algunes amb cortines de vellut, a través de les cançons i la música de la compositora tonenca Helena Cánovas, de la veu cavernosa, gutural i pregona d’Adriana Aranda, la guitarra d’Àlex Tentor, el baix i contrabaix de Carla González, la viola de Nina Sunyer, els teclats d’Itziar Viloria i la percussió de Luis Azcona. I els cito tots perquè hi ha en ells dues característiques pròpies, la seva joventut i la seva qualitat tècnica i artística. Helena Cánovas acompanyava al piano, segona veu i flauta. Amb una música electrònica sobretot, avantguardista, però a voltes, també, clàssica; una música amb un tempo molt marcat pels textos llegits o cantats, amb uns silencis també molt presents que dibuixaven la geografia física i psíquica de la Laura. Angoixa, solitud, fredor i, de cop i volta, una flauta que fa cantar i arrossega tots els instruments i que deixa entrar un piano joiós, monumental, com en La gran porta de Kiev de Mussorgsky. Meravelloses aclucades d’ull al músic rus, a Eduard Toldrà i la seva Cançó de comiat, aquella preciosa adeu galant terra; a Rigoberta Bandini i la seva allau de metàfores dures, esmolades com un ganivet, a Perra. La Laura afligida, trista, enyorada, convulsa, la Laura i els seus secrets inconfessables parlava en català, castellà, alemany, a través d’un lied de Schubert, i en l’anglès de Núria Graham. No se n’està la compositora de barrejar antics i moderns, clàssics i contemporanis. Igual que fa amb la música tot i que aquesta és més experimental, més contemporània, més sintetitzadora, més agosarada i, també, més difícil d’entendre des d’un esquema i educació clàssiques. L’obra s’organitza en quatre moviments o capítols que repassen tots els sentiments que Laura experimenta a Comarquinal: la Llar, el Piano, Ell i la Ciutat. I de tant en tant, ens mostra imatges d’aquesta ciutat que és protagonista: murs, parets, portes, carrers amb la presència física o psíquica de la protagonista. La de dissabte va ser una estrena que va sacsejar consciències, idees, gustos, que va generar polèmiques, que va agradar molt, poc, aquesta part sí, l’altra no tant. D’això es tracta quan s’estrena una obra contemporània, tan diferent però, encara que no ho sembli, tan poc allunyada del seu model clàssic. Molta gent i també molts aplaudiments.

Una estrena per sacsejar

Retrat de la pagesia catalana a través de la història d’una família d’Oló

El Triquet s’imposa a Balenyà en carrosses grans

Taradell, punt i a part

Roda s’endú la ‘Palma’

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Aquell local d'adolescents

Els menors morts en l'incendi de Manlleu van quedar inconscients i no van poder fugir

Multitudinari comiat a Manlleu als adolescents morts en l'incendi

Bolca un remolc carregat amb quatre vaques a la C-17

Manlleu homenatja els morts de l'incendi

Detenen un conductor begut després de fugir d'un control pel Carnaval de Taradell

Detenen un fugitiu a Manlleu buscat al Marroc per tràfic de persones

Commoció i dol a Manlleu

Requisen més de 2.100 peces de roba falsificada al mercat de Vic

Moren cinc joves en un incendi a un bloc de pisos de Manlleu