Com a títol del seu treball, va triar un vers d’Ausiàs March: “Vós i jo entre els antics”. “Una manera de reivindicar el coneixement de la tradició que sempre hi ha hagut”, explica la filòloga Míriam Ruiz-Ruano, de Vic, guanyadora del premi València Nova d’assaig per a més joves de 35 anys. Aquest és un dels Premis València, potser poc coneguts al Principat, però sí amb molt de prestigi al País Valencià, convocats per la Institució Alfons el Magnànim. La situació actual va impedir que es fes l’entrega a final de juliol, tal com tocava, i va quedar ajornada fins a l’11 de desembre.
Quan Míriam Ruiz parla de tradició literària ho fa en una doble direcció. D’una banda, el coneixement que els grans nostres escriptors medievals (Bernat Metge, Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Roís de Corella, Joanot Martorell i altres) tenien de la literatura que es considerava clàssica en la seva època, la llatina. Tot demostra que, si més no, coneixien bé autors com Ovidi i la seva poesia amorosa. I per altra part, com ells mateixos van poder influir en autors moderns, sobretot els grans poetes de la literatura del segle XX. En una llengua i una cultura que passen tants sotracs històrics com la catalana, no és una qüestió menor, aquesta última. Míriam Ruiz constata que durant el segle XIX poetes com Ausiàs March “eren només un nom”. Un nom que tothom citava com a gran autor, però que ningú no llegia en realitat “perquè no hi havia edicions a l’abast”. El fil de continuïtat estava en perill.
“Ausiàs March era un nom: en parlaven però no el llegien”
I això es comença a resoldre l’any 1864, quan Pelai Briz fa una primera edició d’Ausiàs March. La recuperació dels nostres clàssics fa un camí costerut, primer amb edicions “d’escàs valor filològic” que arriben a uns quants lletraferits i a poc a poc es prepara un salt que arriba el 1912, quan Amadeu Pagès, un nord-català, fa una altra edició d’Ausiàs March que serà la de referència durant bona part del segle XX. “En canvia la imatge, i passa a ser considerat un clàssic, el comparen a Petrarca”. Poetes moderns, com Josep Carner o J. V. Foix, no tan sols el llegeixen sinó que l’integren: “Una poètica moderna beu de la tradició i l’absorbeix”. El fil de la tradició s’ha pogut refer.
L’assaig de Míriam Ruiz forma part de la recerca que està fent sobre aquests temes per a la seva tesi doctoral. Graduada en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, està desenvolupant la seva investigació en l’àmbit de la literatura comparada. De moment, l’assaig premiat pot arribar a convertir en un llibre que arribi a un públic ampli, no només d’estudiosos “sinó a qualsevol lector amb inquietuds”. El jurat del premi en va valorar, precisament, “l’originalitat, la claredat i la correcció expositiva”.
{{ comment.text }}