Jaume Font traspassa el llindar d’un dels dos pisos que hi ha a casa seva, al carrer Verdaguer de Roda, i el temps fa un salt enrere de 100 anys. Entrem en el petit museu particular d’aquest ferrer d’ofici, enamorat de tot allò que ara ja considerem com a antiguitats, i que no fa gaire temps formava part de la vida de cada dia.
El pis es va conservar sense alteració gairebé per casualitat, després que morís un oncle de Jaume Font que hi vivia. Ell el va voler preservar tal com era, i fer de cada objecte un testimoni: “M’agraden les històries”, diu Jaume Font, mentre ensenya una cuina amb els fogons, la vella pica, els atuells, la llar de foc amb l’olla, “on encara hi faig foc”, i fins i tot “el cordill on lligaven els conills per matar-los”.
En un racó, hi ha un objecte força més inquietant, un obús de la Guerra Civil que es va trobar a la finca del Colom, a Roda de Ter. Convenientment desactivat, Jaume Font el té lluent com si hagués d’entrar de nou al canó.
Li fa companyia, entre altres, un cric “que servia per aixecar els camions katiuska”, també en el temps de la guerra. “Moltes coses ja les tenia, altres s’han anat trobant com aquest obús, i poques les he comprades”. Per tot arreu, testimonis de la seva feina de ferrer, fins i tot marcs de fotografies antigues que ha fet amb forja.
La jubilació forçada de la feina li ha permès dedicar més hores a cuidar aquest petit museu casolà: “Amb la feina només estàs per això, ara és l’hora de les aficions”, explica. Ha dedicat moltes hores a aquest pis, on el terra de rajols pintats llueix, i cada moble ha estat restaurat amb molta cura: calaixeres, llits, caixes de núvia…
Els detalls són per tot arreu: uns pots amb pintura per a les rodes de carros “que es feia amb oli de llinosa”, un estri –”el pescapous”– per agafar coses que queien dins dels pous, joguines antigues, llums de carbur, el burro per escalfar els llits, diaris vells emmarcats… I les fotografies “dels meus tres avis”.
Tres avis? “L’àvia va enviudar dues vegades i es va tornar a casar”. Fins i tot la instal·lació elèctrica és l’original, amb palomilles de ceràmica i cablejat folrat amb roba. “Trobo que era bonic respectar-ho tot”, diu Jaume Font. És la petita història, la seva i de la seva família, que pot ser la de tots nosaltres.
