Veure ocells a un pam del nas

El naturalista Jaume Sañé ha instal·lat a la finca que té a Balenyà un singular observatori d’ocells, un actiu que ara posa a disposició dels visitants que se sumin a unes rutes guiades per ell mateix, que porten per títol “Conviure amb la natura”. Jaume Sañé calla de cop i demana silenci posant el dit davant del nas; en aquest cas, de la mascareta. Acaba de fer acte de presència un gaig, un ocell de la família dels còrvids que té fama de llest i espavilat, però també “molt esquerp i desconfiat”. A la mínima fressa, arrencarà el vol. Es passeja per sobre el tronc que fa de menjadora i picoteja una mica de grana, aliè als ulls que l’estan observant a tot just un metre i mig. “Poder tenir un gaig a aquesta distància és un privilegi”, deixa anar Sañé quan, al cap d’uns segons, l’ocell fa uns saltirons i continua el seu vol. Moments després és un estornell mascle qui es planta al damunt d’una de les caixes niu que hi ha instal·lades estratègicament. Amb la seva xiuladissa intenta convèncer alguna femella que aquest pot ser un bon lloc per a la posta. És època de cria. Per ara no sembla haver convençut ningú. Una mica més enllà, una mallerenga blava i un verdum es disputen un bocí de grana. La sang no arriba al riu; n’hi ha per a tots dos.En menys de mitja hora també fan acte de presència un pit-roig, un pinsà, un pardal, una merla o una mallerenga carbonera que, encuriosida, s’acosta fins a tocar el vidre opac que li fa de mirall. S’hi deu veure reflectida. Tot plegat passa a tocar dels nassos dels qui els estan espiant. “És difícil que hi hagi un altre lloc a la comarca on poder admirar i fotografiar tots aquests ocells de tan a prop”, assegura Sañé. Ficar-se dins d’aquest observatori d’ocells que va construir a finals de l’any passat és la principal novetat que depara una sortida, que està guiada per ell mateix, que porta per títol “Conviure amb la natura”.La primavera passada, en ple confinament, el naturalista Jaume Sañé (Taradell, 1961) va posar en marxa aquestes inèdites passejades a l’entorn de casa seva, el Soler de l’Espina, una històrica finca situada enmig del turó de Puigsagordi, en terme de Balenyà, i a tocar territori moianenc. La proposta de l’any passat, que es va allargar fins a finals d’estiu –amb algunes sortides nocturnes incloses–, va tenir tan bona acceptació que ara ha decidit reeditar-la. Va començar el cap de setmana passat i ho mantindrà fins la primera setmana de juny. Entre setmana també ofereix la mateixa experiència a visites escolars; a l’agenda ja hi té les primeres reserves.Davant d’aquest inèdit observatori hi ha distribuït una desena de caixes niu. Entremig, un gran tronc convertit en menjadora i una roca, amb una cavitat al mig, on els ocells hi abeuren o, si fa calor, s’hi banyen i tot. “El fred dels últims dies ho ha retardat una mica tot, i de moment només han criat pollets els estornells; la resta anirem veient ous per covar”, adverteix Sañé. És el cas d’una mallerenga, que ha optat per pondre els seus ous a la caixa niu que Sañé ha encaixonat dins de l’observatori, per poder guipar tot el procés de posta i cria a tocar, també rere un petit vidre mirall. Encara més llesta ha estat una femella de cargolet –“aquí a la Plana se’n diu ull de bou”– que s’ha colat per les escletxes del peu de l’observatori i s’ha fet el seu propi niu a dins; “en forma de cassoleta, molt treballat”. Només aquesta espècie i la mallerenga cua llarga l’acostumen a fer de forma “tan artesanal”, habitualment enmig de la bardissa o d’un marge, “perquè els dona la seguretat”. Aquest exemplar l’ha trobada dins l’observatori, la seguretat.No és casualitat que tants ocells i de tantes espècies rondin per la finca que la família Sañé va comprar fa més de 20 anys. “D’alguna manera estem recollint els fruits perquè fa vint anys que els tractem bé; els donem de menjar, no els molestem… i ells t’ho agraeixen venint aquí”, remarca Sañé. Actualment, al voltant de la casa hi ha una seixantena de caixes niu, algunes en els racons més impensables, on s’hi veuen criar, segons l’època de l’any, mallerengues, pardals, estornells, pica-soques, raspinells, cotxes fumades o, fins i tot, òlibes i algun falciot.Res no és fruit de l’atzar. Començant pel mateix model de caixes niu. “Es tracta de veure quins són els gustos dels ocells i no pas els nostres, aquesta és la clau de l’èxit perquè ocupin les caixes que pengem”. Determinar com han de ser, però també on i com s’han de penjar, són alguns dels trucs que Sañé va revelant de forma didàctica durant la visita. La seva dilatada experiència com a naturalista li permet detallar, per exemple, quin menjar cal donar-los perquè se sentin atrets –“cada espècie té les seves preferències”– o a quina època cal posar cada tipus de menjar.La visita es completa amb un recorregut per bona part de la finca –disposa de 13 hectàrees– a l’entorn de la qual hi ha habilitades tres basses artificials, on conviuen des de tortugues d’aigua fins a granotes o escorpins d’aigua. Destaca, a la banda de llevant, el sotabosc pròpiament mediterrani, mentre que a ponent s’hi estenen roures, serveres o aurons d’arrel més continental. Durant la ruta prenen especial protagonisme les papallones. Sañé acaba explicant, de nou a la casa, com elaborar un jardí per atreure cada una de les espècies. I és que “cada eruga menja la seva planta”.La visita –sempre amb reserva prèvia i en grups d’un màxim de 12 persones– vol testimoniar que “conviure amb la natura és possible”, deixa anar Sañé, conscient que aquesta convivència no té altre secret que el respecte. “Es tracta de no molestar-los; ells només busquen aigua, menjar i refugi”. La proposta s’allargarà fins a principis de juny, perquè a mitjans d’aquell mes Sañé reprèn un dels seus viatges internacionals, primer a Uganda, i espera que ben aviat també a Kènia i a Madagascar, quan la situació provocada pel context de pandèmia, que els ho ha frenat fins ara, ho permeti. Fa gairebé 10 anys que Sañé va crear Matoke Travel, una agència especialitzada en aquestes destinacions turístiques a la natura salvatge. Allà canvia els espiadimonis, els llangardaixos o els pica-soques pels goril·les, els elefants o els pelicans. Després de tota una vida dedicada a la divulgació de la natura, fet que li ha permès viatjar per una vuitantena de països dels cinc continents, pren sentit que un bon dia decidís plantar arrels, “en un lloc com aquest”. Un lloc que ara comparteix amb els visitants.

Veure ocells a un pam del nas

Una història de vuitmils i humilitat s’endú la Flor de Neu d’Or a Torelló

Manlleu tornarà a tenir una pista de gel natural aquest Nadal

Torna l’art d’Enric Pladevall

Formatges d’‘Oscar’

LA PREGUNTA

Aprova els primers cent dies de Salvador Illa com a president de la Generalitat?

Tiroteig i fuga a Viladrau en un operatiu antidroga amb 800 quilos d'haixix

S'encén una furgoneta a la C-17 a Malla després d'una topada amb un cotxe

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Venut a Torelló el primer premi de la Loteria Nacional

Aquarius Cosmetic, Nandu Jubany, Clàudia Bayés, Roansa i Frigorífics Ferrer, guardonats amb els Premis Cambra Osona

Resolta l’avaria de senyalització a l'R3 entre Sant Martí de Centelles i la Garriga

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter