Viatge al ‘segle d’or’ vigatà

Mossèn Miquel, membre de la comunitat de beneficiats (Abel Cobos); la senyora Simona, una vídua vigatana benestant (Júlia Cervera); un dels mestres d’obres de la nissaga dels Morató (Jofre Bardolet), i el conseller en cap de la ciutat (Moha Amazian). A través d’aquests quatre personatges, una ruta teatralitzada, titulada “Nits barroques a la Pietat”, s’endinsa de ple en la història de la construcció d’aquest temple, com a testimoni de l’autèntic “segle d’or” vigatà, en paraules de Xavier Cervera, guia turístic de Forum Vicus i ideòleg de la proposta. Amb guió i teatralització de Xevi Font i un fidedigne vestuari que ha confeccionat Montse Albàs, aquest inèdit relat històric “ficcionat” enganxa des del minut zero. Per Vic, el XVII va ser un segle de recuperació i de certa prosperitat, tant econòmica com demogràfica, malgrat alguns episodis de pesta o els estralls de la mateixa Guerra dels Segadors. Això afavorirà, entre d’altres, la fundació de noves esglésies i convents o la reforma de les preexistents. Pel seu simbolisme ciutadà, l’església més emblemàtica del període serà la de la Pietat, que acollia les relíquies dels Sants Màrtirs Llucià i Marcià, aleshores patrons de Vic. “Qui l’ha vista i qui la veu, aquesta façana; llavors sí que feia goig. Coi de pedra de Folgueroles”, irromp el beneficiat mossèn Miquel, encarregat de conduir els visitants. Ell mateix aprofitarà, amb la complicitat de Xavier Cervera, per començar repassant els orígens mil·lenaris del temple. I és que l’actual Pietat està situada en un indret on, segons la tradició, l’any 1050 s’hi van trobar les relíquies dels sants Llucià i Marcià, suposadament vinculats a la ciutat, fet que mai no es va provar. Sigui com sigui, en honor seu es va aixecar, al segle XI, la primitiva església de Sant Sadurní. Durant el segle XV, la família dels Montcada decideix reformar l’església, malmesa pels terratrèmols, i reneix com la capella gòtica de Santa Maria de la Pietat, annexa a la de Sant Sadurní. No serà fins a principis del segle XVII quan el temple, titularitat municipal, viurà un inesperat gir de guió. El protagonitzaran una comunicat de preveres beneficiats, fins aleshores vinculats a la Catedral però fortament enemistats amb el capítol de canonges. Aquesta mala “cohabitació”, anirà explicant Cervera, els portarà a demanar al govern municipal de poder-se aixoplugar a l’entorn de l’església de Sant Sadurní, que de seguida els quedarà petita. Així, l’actual edifici es començarà a construir el 1622 –encara resta aquesta inscripció en una de les llindes de la porta que condueix a la sagristia, que avui conserva part del mobiliari barroc–. Les obres, però, s’allargaran tot un segle, condicionades bàsicament pel factor econòmic, sempre a expenses de lleixes i donacions. La inauguració tindrà lloc el 1664, moment que s’aprofitarà per traslladar les relíquies dels Sants Màrtirs al nou altar major. Aquestes relíquies, precisament, havien viscut tres segles abans el seu particular miracle, del qual aquest any es commemora el 680è aniversari. Resulta que el 24 de maig de 1342, amb la voluntat de dignificar aquestes relíquies dels Sants Màrtirs, es va construir una nova arqueta, ara daurada en lloc de fusta però de les mateixes dimensions. Però a l’hora de traslladar-les no hi van cabre. L’imaginari col·lectiu i la religiositat popular del moment van fer la resta. Tornant al 1664, la ciutat promou una gran celebració popular per donar la benvinguda a la nova Pietat, tot i que les obres encara van continuar vives fins a finals de segle, en especial per completar la façana, sota el guiatge dels mateixos Morató. I encara quedarien, pel segle següent, les ampliacions de la Capella Fonda o el mateix Cambril dels Sants Màrtirs, un dels espais que millor transmeten, avui, “l’esperit barroc” de l’església. “Encara no me’n sé avenir que tinguem aquesta joia a la ciutat”, reflexionava en veu alta el conseller en cap. “Aquest edifici l’ha fet la gent, és l’església del poble i esdevindrà un referent pels segles dels segles”, li recordava mossèn Miquel. Durant el segle XIX els beneficiats retornaran a la catedral i la Pietat continuarà el seu camí, ja com una parròquia més de la ciutat. La ruta es repetirà els divendres, dissabtes i diumenges de tot aquest mes. L’objectiu és mantenir-la com a proposta lúdica i cultural estable els propers estius.

Viatge al ‘segle d’or’ vigatà

Torelló es prepara per la setena edició del TocaFusta

L’alcalde Satanàs

L’Atlàntida presenta la nova programació amb 59 espectacles, amb protagonisme de la música

La patinada del ‘Torn de tarda’ d’EL 9 TV a la icònica pista de gel de Manlleu

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

Refredat, grip i covid: símptomes semblants però malalties diferents