L’Atlàntida va tancar el Projecte Mompou, la integral de l’obra pianística del compositor, amb dos grans concertistes. Divendres, la pianista Alba Ventura va interpretar quatre preludis i després la Música callada. Llibre III. No ho va deixar pel final com han fet tots quatre i, alhora, va demanar retirar-se de l’escenari i que els aplaudiments del públic es convertissin en silenci. Un silenci impressionant, íntim.
Acabada aquesta part més espiritual, ens va xopar de la música més festiva, alegre i a voltes romàntica de Mompou, amb les Variacions sobre un tema de Chopin i quatre Cançons i danses. Camaleònica, la seva excel·lent tècnica deixava un ampli espai per interpretar amb veritable passió i profunditat, tant la música més sagrada i espiritual del compositor, com la més profana, amb una gran sensibilitat. Deixeble d’Alicia de Larrocha, Ventura és una pianista excepcional. L’endemà prenia el relleu Emili Brugalla, amb un programa que encetava amb la primera obra que va compondre Mompou i acabava amb la darrera.
Impressions íntimes, el seu bateig com a compositor, ja deixa endevinar l’home intimista, espiritual i lliure que va ser. Cants màgics s’endinsa també en el seu món interior, i amb Festes llunyanes van reblar una primera part que prometia. Una preciosa peça de Cançons i danses obria el pas a la Música callada. Llibre IV Abans d’escoltarla, un minut de silenci que, igual que el dia anterior, amb el silenci dels aplaudiments, fermava una música que neix del silenci i torna al silenci. Una Música callada amb un nivell interpretatiu altíssim, d’una profunditat aclaparadora, amb una gran riquesa de timbres i un diàleg brillant, expressiu, elegant, calm.
{{ comment.text }}