L’estàtua de Balmes presideix encara el claustre de la catedral de Vic, aixecada sobre un pedestal descomunal que impedeix la bona visió de la galeria gòtica, ara restaurada. En el seu moment, era a la tomba del filòsof, al cementiri.
Quan les seves despulles es van traslladar a la catedral, l’estàtua es va aixecar de nivell perquè pogués ser ben vista. Quan es completi la reforma d’aquest espai, és molt probable que es desmunti el pedestal i l’estàtua se situï molt més avall.
Això pot ser llegit com una metàfora de la relació de Balmes amb la ciutat, tot i que seria molt simplista. Vic manté viu el ritual de la Conferència Balmesiana, que té lloc cada mes de juliol després de la festa major i que intenta fer cada any una nova lectura del pensador, a través dels conferenciants que l’estudien des de tots els angles.
Possiblement és l’acte acadèmic més antic de Catalunya, perquè es manté des de l’any 1861, amb l’única interrupció de la Guerra Civil. Els aniversaris de Balmes han marcat també el termòmetre de la seva vigència: de la fastuositat dels primers centenaris del naixement i la mort (aquest el va clausurar el mateix dictador Franco) fins a la discreció amb què es va celebrar el segon centenari, l’any 2010.
{{ comment.text }}