L’oportunitat és única: des de dissabte passat fins al proper 5 de juliol, el conjunt pictòric de Santa Caterina es pot veure sencer, al Museu Episcopal de Vic (MEV). Acabada l’exposició, les tres peces d’aquest mural romànic del segle XII tornaran als museus que les exhibeixen: una al mateix MEV, una altra al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) de Barcelona, i l’altra a l’Abegg Stiftung de Riggisberg (Suïssa).
L’exposició “La princesa sàvia”, produïda pel MEV i el MNAC, haurà fet possible el retrobament efímer de les pintures amb què un anònim artista medieval va decorar un absis de la catedral de la Seu d’Urgell, al segle XII. Manuel Castiñeira, comissari de l’exposició, diu que suposa “un primer ressò de l’art gòtic, encara dins del romànic”. Arrencades del seu lloc original entre 1927 i 1993, han seguit un periple divers, dividides en tres parts, des d’aquell moment.
“La princesa sàvia” ja s’ha pogut veure al MNAC, on ha rebut 113.000 visitants durant els últims mesos. Josep M. Riba, director del MEV, la qualifica com “una exposició científica”, que ha permès conèixer més a fons l’obra. “No fem moltes exposicions, però amb allò que tenim i que té força –com la pintura romànica– podem jugar a escala nacional i internacional”, diu Riba.
Una àmplia introducció acompanya el visitant, a la sala d’exposicions temporals del MEV, abans d’arribar a veure la pintura: la història del culte a Santa Caterina, la relació d’aquesta pintura amb les lluites contra els càtars al bisbat de la Seu, les qüestions artístiques i la tècnica –strappo– amb què van ser arrencades aquestes i altres pintures murals d’esglésies del Pirineu. És el concepte d’exposició-dossier, un format “poc habitual encara aquí, però que dóna molta informació”, explica Judit Verdaguer, conservadora del MEV.
Les pintures de Santa Caterina de la Seu d’Urgell tenen relació amb la lluita contra el catarisme, que va penetrar en aquesta part del Pirineu. Aquesta santa era venerada sobretot pels frares dominics, defensors de l’ortodòxia catòlica contra els heretges, que durant el segle XIII van tenir una notable presència a la diòcesi de la Seu.
Tres frares dominics van morir màrtirs durant la predicació contra els càtars, i una de les escenes del retaule fa referència al fet. Aquesta part (el Martiri) és la que es troba dipositada a Suïssa, “després d’un recorregut per col·leccions privades d’Europa i d’Amèrica”, explica Judit Verdaguer, conservadora del MEV. Les dues parts són el Sant Sopar, del MNAC, i la Disputa i Arrest de Santa Caterina, del MEV.
{{ comment.text }}