El vigatà Joan Espuny debuta a L’Atlàntida

Va començar amb 5 anys a estudiar música i amb 6 va tenir el seu primer contacte amb el piano. Era l’inici d’una trajectòria que dijous arribava a un moment significatiu, amb el debut de Joan Espuny (Vic, 2002) en el seu primer concert en solitari a L’Atlàntida. La sala Joaquim Maideu estava gairebé plena per confirmar que el planter de l’Escola de Música i Conservatori de Vic és inesgotable. Es va constatar amb el programa exigent que Joan Espuny havia triat per a aquest concert: Brahms, Rakhmàninov i Prokófiev. Del primer, les Variacions i fuga sobre un tema de Händel, opus 24. Una peça de dificultat tècnica, que Brahms va compondre en honor a Clara Schumann i que inclou registres molt diversos, des d’una dansa fins a una marxa fúnebre, o una esplendorosa fuga. De Rakhmàninov, el jove pianista en va escollir dos preludis i l’Estudi en re menor opus 33, “potser dels tres el que més m’ha costat de madurar per l’ús de tonalitats i veus que fa... era un virtuós”. I del seu contemporani i compatriota Prokófiev, la Sonata núm. 7 en Si bemoll major opus 83, una de les tres anomenades Sonates de guerra que van néixer en plena Segona Guerra Mundial. “Va dibuixar la guerra amb notes, tot i que el segon moviment és també un cant a l’esperança”, deia Espuny abans del concert. Tres peces principals amb les quals Joan Espuny va brillar en un escenari que coneixia sobradament per haver-hi actuat en moltes altres ocasions però que mai no havia trepitjat com a únic protagonista d’una vetllada. TÈCNICA I EMOCIÓ Actualment, Espuny està acabant un màster d’interpretació al Conservatori del Liceu, amb una beca de la Fundació Liceu. Aquí ha viscut la darrera etapa de la seva formació, amb el Grau Superior de piano. Després dels seus inicis a l’EMVic, va passar uns anys decisius a l’Escolania de Montserrat, que van refermar la seva vocació, i a l’acabar va tornar a l’EMVic per obtenir els graus professionals de piano i orgue. Aquí ha tingut com a mentor, no només professor, el pianista Joan Ribé, “la persona que m’ha acompanyat sempre”. Possiblement, qui també li va inculcar la idea que més enllà de la perfecció del vir-tuosisme hi ha quelcom molt important, “i és que en el concert busques que la música t’emocioni... hi ha més coses a banda de la tècnica”, diu Espuny. El concert que dijous va oferir a L’Atlàntida, el portarà a altres auditoris, i mentrestant continuarà amb altres activitats que porta a terme a banda del seu vessant com a solista. És el pianista habitual de formacions com la Coral Canigó o l’Orfeó Vigatà, i també ha participat en musicals com Deixa’t estar de romanços, d’Arnau Tordera, que es tornarà a posar en escena a Vic el proper mes d’abril.

El vigatà Joan Espuny debuta a L’Atlàntida

“Les cançons d’aquest disc són de les que no podries fer amb 25 anys”

Un concert imprescindible

El Cor de Cambra del Palau actua a Campdevànol

Un orgue pel 80è aniversari

LA PREGUNTA

Està d’acord que el salari mínim pugi 50 euros més al mes?

Comprar una casa a mitges a Vic, compartint espais, alternativa als lloguers disparats

Incendi a l'exterior d'una nau a Vic

Inesperat episodi de calabruix a Centelles

El comerciants han de sortir a fora el carrer per cobrar

La Guàrdia Civil atribueix al gerent del Fitó de Seva infraccions ambientals i possibles delictes

“De ganes de treballar en tenim moltes i també sabem quin servei volem donar”

Mor als 93 anys l'advocat vigatà Xavier Arumí Dou

Petit incident a l'Eix a Folgueroles

Activitat comercial a Granollers en temps de pandèmia

Un ambient de Primera