‘Vika esperantistaro’

No hi ha el mateix fervor esperantista ara que fa cent anys, quan Vic es va engalanar per acollir l’11è Congrés Català. Però tot i això, el moviment esperantista és viu i es reivindica en la celebració a Vic del mateix esdeveniment. Ara és el 40è congrés, el que s’hi celebra (el franquisme el va estroncar, com tantes altres coses). "L’organització que neix des de baix, des del poble, és cabdal tant per al català com per a l’esperanto”, afirmava dissabte Alfons Tur, el president de Kataluna Esperanto Asocio (Associació Catalana d’Esperanto). Va ser en el discurs inaugural del congrés, que fins aquest dilluns reuneix a Vic un centenar d’esperantistes vinguts d’arreu de Catalunya. Igual que fa cent anys, la Sala de la Columna va acollir l’acte inaugural, en què Tur va fer memòria d’aquells anys d’inici del segle XX de puixança, “com si haguéssim plantat una llavor” que la dictadura va assecar. https://youtu.be/dkOKi07nRaw?si=SJU7fQ-eKz__Vsf0 Els anys en què conegudes personalitats catalanes eren esperantistes, des del folklorista Joan Amades fins al poeta Carles Riba o el polític Andreu Nin. I evidentment, l’astrònom vigatà Josep Pratdesaba, instigador del congrés de l’any 1924 a Vic, que la regidora de Cultura, Bet Piella, va recordar en el seu parlament de benvinguda. “El fil conductor d’aquell congrés i el d’ara, que la ciutat es prepara per fer-lo vigatà il·lustre després de l’estiu.” Piella també va dir que està en marxa el procés per donar el nom d’Esperanto a un carrer de la ciutat, “espero que abans de final d’any”. L’investigador en història vigatana Carles Costa va recordar la benvinguda al congrés de 1924 que va oferir el canonge Jaume Collell i la implicació de Vic, amb botigues engalanades, en aquell esdeveniment. “La ciutat s’hi va bolcar i es va fer també un monument a la pau, perquè anava molt vinculat al pacifisme.” Costa va ser el principal instigador que en aquesta ocasió els esperantistes hagin tornat allà on fa un segle es van reunir. Tots els parlaments de l’acte es van traduir de l’esperanto al català o a la inversa. Conferències, tallers (com un d’edició de la Viquipèdia en esperanto) o cinema han omplert aquests dies les activitats del congrés, també en els dos idiomes. La biblioteca Joan Triadú ha acollit la major part de les activitats, que continuen encara aquest dilluns. Estan previstes, entre d’altres activitats, la darrera sessió d’un curs per iniciar-se a l’esperanto, un dinar de germanor i l’acte de cloenda al Casino. EN PLA D’IGUALTAT En un moment en què el món gairebé ha donat per fet que la llengua franca és l’anglès, el moviment esperantista a Catalunya “manté la vitalitat”, diu Tur. “Es fan cursos presencials i en línia, editem llibres o participem en el moviment internacional… hi ha esperantistes de tota la vida que el recuperen i de nous que estan aflorant”. Tur veu que el principal avantatge de l’esperanto és que parlants de diferents llengües maternes es puguin comunicar en aquesta “en un pla d’igualtat”. Actualment es calcula que arreu del món hi ha uns dos milions d’esperantistes. Potser algun, encara, a Vic. Vika esperantistaro, o sigui, Vic esperantista. ELS PARLANTS Ramon Torra Esperantista veterà, va aprendre’l per la coneixença en la seva joventut a Manlleu d’un altre practicant, Pere Targarona. “Vam muntar una fàbrica de pues de teler, i mentre apreníem a fer-ho, també apreníem esperanto perquè ens anava dient el nom de cada cosa.” El va practicar durant una colla d’anys, “però per necessitat de feina vaig haver de canviar a altres idiomes”. L’alemany, perquè treballava amb aquest país, i també l’anglès. Tot i això, en recorda molts expressions: “La estonteco de Esperanto estas nia”, és a dir, “el futur de l’esperanto és nostre". Immaculada Tubau Prat Hi ha esperantistes més joves a Osona. Immaculada Garcia en sabia de l’existèn-cia perquè el seu pare n’era. De fet, també formava part de l’actiu nucli esperantista de Manlleu. També un amic esperantista la va aca-bar de fer decidir, “i m’hi vaig posar”. Arran del congrés s’ha creat un grup i ara assisteix a un curs que es fa al Cen-tre Cívic Joan Triadú de Vic. “Som una bona colla, una dotzena de persones.” Tubau creu que això té “un component idealista”. L’esperanto “és una llengua franca de veritat, no hi ha les pàtines culturals que hi ha en l’anglès”.

‘Vika esperantistaro’

El president Illa visita a Mèxic la tomba del santjoaní Jaume Nunó

La mirada d’una ginesta

Més obra de Vernis, al Col·legi d’Aparelladors

Nou propostes culturals i de lleure per al cap de setmana

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Atracament amb un ganivet al centre de Vic