‘Vika esperantistaro’

No hi ha el mateix fervor esperantista ara que fa cent anys, quan Vic es va engalanar per acollir l’11è Congrés Català. Però tot i això, el moviment esperantista és viu i es reivindica en la celebració a Vic del mateix esdeveniment. Ara és el 40è congrés, el que s’hi celebra (el franquisme el va estroncar, com tantes altres coses). "L’organització que neix des de baix, des del poble, és cabdal tant per al català com per a l’esperanto”, afirmava dissabte Alfons Tur, el president de Kataluna Esperanto Asocio (Associació Catalana d’Esperanto). Va ser en el discurs inaugural del congrés, que fins aquest dilluns reuneix a Vic un centenar d’esperantistes vinguts d’arreu de Catalunya. Igual que fa cent anys, la Sala de la Columna va acollir l’acte inaugural, en què Tur va fer memòria d’aquells anys d’inici del segle XX de puixança, “com si haguéssim plantat una llavor” que la dictadura va assecar. https://youtu.be/dkOKi07nRaw?si=SJU7fQ-eKz__Vsf0 Els anys en què conegudes personalitats catalanes eren esperantistes, des del folklorista Joan Amades fins al poeta Carles Riba o el polític Andreu Nin. I evidentment, l’astrònom vigatà Josep Pratdesaba, instigador del congrés de l’any 1924 a Vic, que la regidora de Cultura, Bet Piella, va recordar en el seu parlament de benvinguda. “El fil conductor d’aquell congrés i el d’ara, que la ciutat es prepara per fer-lo vigatà il·lustre després de l’estiu.” Piella també va dir que està en marxa el procés per donar el nom d’Esperanto a un carrer de la ciutat, “espero que abans de final d’any”. L’investigador en història vigatana Carles Costa va recordar la benvinguda al congrés de 1924 que va oferir el canonge Jaume Collell i la implicació de Vic, amb botigues engalanades, en aquell esdeveniment. “La ciutat s’hi va bolcar i es va fer també un monument a la pau, perquè anava molt vinculat al pacifisme.” Costa va ser el principal instigador que en aquesta ocasió els esperantistes hagin tornat allà on fa un segle es van reunir. Tots els parlaments de l’acte es van traduir de l’esperanto al català o a la inversa. Conferències, tallers (com un d’edició de la Viquipèdia en esperanto) o cinema han omplert aquests dies les activitats del congrés, també en els dos idiomes. La biblioteca Joan Triadú ha acollit la major part de les activitats, que continuen encara aquest dilluns. Estan previstes, entre d’altres activitats, la darrera sessió d’un curs per iniciar-se a l’esperanto, un dinar de germanor i l’acte de cloenda al Casino. EN PLA D’IGUALTAT En un moment en què el món gairebé ha donat per fet que la llengua franca és l’anglès, el moviment esperantista a Catalunya “manté la vitalitat”, diu Tur. “Es fan cursos presencials i en línia, editem llibres o participem en el moviment internacional… hi ha esperantistes de tota la vida que el recuperen i de nous que estan aflorant”. Tur veu que el principal avantatge de l’esperanto és que parlants de diferents llengües maternes es puguin comunicar en aquesta “en un pla d’igualtat”. Actualment es calcula que arreu del món hi ha uns dos milions d’esperantistes. Potser algun, encara, a Vic. Vika esperantistaro, o sigui, Vic esperantista. ELS PARLANTS Ramon Torra Esperantista veterà, va aprendre’l per la coneixença en la seva joventut a Manlleu d’un altre practicant, Pere Targarona. “Vam muntar una fàbrica de pues de teler, i mentre apreníem a fer-ho, també apreníem esperanto perquè ens anava dient el nom de cada cosa.” El va practicar durant una colla d’anys, “però per necessitat de feina vaig haver de canviar a altres idiomes”. L’alemany, perquè treballava amb aquest país, i també l’anglès. Tot i això, en recorda molts expressions: “La estonteco de Esperanto estas nia”, és a dir, “el futur de l’esperanto és nostre". Immaculada Tubau Prat Hi ha esperantistes més joves a Osona. Immaculada Garcia en sabia de l’existèn-cia perquè el seu pare n’era. De fet, també formava part de l’actiu nucli esperantista de Manlleu. També un amic esperantista la va aca-bar de fer decidir, “i m’hi vaig posar”. Arran del congrés s’ha creat un grup i ara assisteix a un curs que es fa al Cen-tre Cívic Joan Triadú de Vic. “Som una bona colla, una dotzena de persones.” Tubau creu que això té “un component idealista”. L’esperanto “és una llengua franca de veritat, no hi ha les pàtines culturals que hi ha en l’anglès”.

‘Vika esperantistaro’

L’Atlàntida presenta la nova programació amb 59 espectacles, amb protagonisme de la música

Torelló presenta una temporada més de teatre abans de tancar el Cirvianum per obres

Un Picasso inspirat a Campdevànol?

El vigatà Gil Pratsobrerroca s’estrena com a novel·lista amb l’èxit ‘El joc del silenci’

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Aliança Catalana aconsegueix a última hora els suports per salvar 2,7 milions d'Europa per la nau del Pla de Ripoll