Si bé ja feia un parell d’anys que hi havia les primeres experiències locals i aïllades de pràctica de futbol a Catalunya, hi ha una data de referència que fa evident que aquest esport comença a arrelar-se i estendre’s entre la joventut: el 25 de març de 1895, dia en què els que després serien el Barça i el Borgonyà van disputar el primer partit entre equips de localitats diferents mentre que uns dies més tard, al mes d’abril, van jugar la tornada a Borgonyà. 125 anys després els dos clubs continuen encara actius, però mentre que el Barça s’ha consolidat com el primer i el més gran club poliesportiu del país, el Borgonyà, probablement, és el més petit, amb només un primer equip i amb un nucli de població darrere de 350 persones.
L’auge a casa nostra del que en els inicis s’anomenava foot-ball està estretament lligat a la revolució industrial i a la colònia britànica que treballava a les fàbriques catalanes. Per això, no és d’estranyar que un dels primers llocs on es va començar a practicar fos a Borgonyà. L’origen escocès dels obrers procedents de Paisley, a prop de Glasgow, que van arribar per treballar a la fàbrica amb capital dels empresaris Fabra i Puig i associació de la família Coats, va ser determinant perquè els treballadors juguessin a un esport que coneixien com a manera d’evadir-se després de llargues jornades de treball i ho fessin a l’entorn mateix de les instal·lacions fabrils, que és on hi va haver el primer camp. El mateix va passar a Barcelona, on algunes fàbriques disputaven partits entre elles, fins que el 25 de març de 1985 es va jugar al Velòdrom de la Bonanova de Barcelona el primer enfrontament entre les associacions de foot-ball de Barcelona i Torelló, embrions del Barça i el Borgonyà, que mitjans de comunicació de l’època com El Diluvio i La Vanguardia van qualificar “com el primer partit de l’Estat entre dos equips de localitats diferents”. El membre de la junta del Borgonyà Jordi Rosanes explica que “a l’anada ens van guanyar per 8 a 3 però a la tornada, uns dies després aquí, ara fa just 125 anys, la victòria va ser local per 6 a 3, amb hat-trick d’un jugador que es deia Cochran, gràcies en part al pendent del terreny que els locals coneixien i van aprofitar a l’hora de triar el camp”.
L’èxit que va anar adquirint aquest nou esport amb els anys va generar la necessitat de construir un camp especialment pensat per a la pràctica del futbol més enllà del terreny de joc primigeni al costat de la fàbrica. Aquest espai es va decidir ubicar al costat del riu Ter i es va inaugurar el dia 12 d’octubre de 1924 amb les icòniques casetes de vestidors per als jugadors i àrbitres. Aquell dia es va disputar un partit entre el Sant Andreu i un conjunt comarcal, tot i que dos dies abans l’equip local ja havia fet un amistós previ contra el la Farga d’Ordeig, dita també colònia Lacambra. Va ser a partir d’aquell moment també que l’equip d’aquest nucli de població de Sant Vicenç de Torelló va començar a anar vestit amb les ratlles verticals negres i blanques, els colors dels primers fils que es van produir a la colònia del ram del fil de cotó i també els del Saint Mirren, l’equip de Paisley.
No va passar massa temps fins que es va constatar que la proximitat amb el riu seria un problema endèmic pel club de la colònia. El primer aiguat que es va emportar el camp va ser el famós de l’any 1940, tot i que l’empenta de l’entitat, que ja tenia un centenar de socis, va permetre que es reconstruís al cap de poc. En aquella dècada va ser quan el club es va federar com a CD Borgonyà després d’uns primers anys com a part de la Sociedad Recreativa Borgonyà. L’any 1982 una nova riuada va destrossar el terreny de joc, però l’alegria per l’ascens de l’equip a Segona Regional va fer que els socis i veïns de la colònia es bolquessin en la seva reparació. La darrera crescuda del riu que va deixar el terreny de joc cobert de fang i còdols va ser l’octubre del 2018 i la solidaritat va tornar a ser clau, perquè només uns mesos després la pilota tornés a rodar sobre la gespa natural, un dels trets d’identitat del camp al llarg de tota la història. “Sabem que cada quaranta o cinquanta anys se’ns inunda, però té molt valor i de camps com aquest de gespa natural no en queden”, remarca el president del club, Joan Sadurní, que assegura que “la junta actual som pocs però som gent del poble i ens fa molta gràcia anar mantenint el futbol i el camp”. L’esport introduït per anglesos i escocesos va començar a ser de masses a principi i mitjan segle XX, quan es van anar creant clubs arreu del país.
No massa lluny de Borgonyà, a Ripoll, la història del seu equip de futbol es remunta a l’any 1920, quan “ja consta que es jugava a futbol”, explica Adan Morillas, actual president del club, després de consultar-ho a diversos historiadors del municipi i constava amb el nom de Futbol Club Ripoll. La data de fundació va ser el 17 d’abril, de manera que la setmana passada va fer 100 anys, i l’any 1944 es va canviar el nom per l’actual de Ripoll Club de Futbol.
Durant aquest segle, el club ripollès ha passat per etapes bones i d’altres de més complicades. Esportivament parlant destaca la temporada 1959-60 quan va jugar a Tercera Divisió i també les diverses etapes a Preferent (antiga Primera Catalana). En la darrera dècada, però, el club ha patit una davallada, amb diversos descensos consecutius, que el van portar a jugar a Quarta Catalana, categoria a la qual actualment milita.
La crisi més forta va arribar fa dos anys, quan la junta del Ripoll Club de Futbol va dimitir i va cedir les regnes de l’entitat a tot l’equip directiu de l’Atlètic Ripoll, amb Adan Morillas al capdavant. “Va ser com començar de zero, però som un club en creixement”, apunta l’actual president, que comparteix la presidència dels dos clubs: el Ripoll CF, format pel primer equip amb una plantilla de 23 jugadors i el de Veterans amb 14 jugadors i que fan futbol 7, així com l’At. Ripoll, íntegrament femení. El Ripoll també té la base, però en aquest cas, sota el paraigua de l’Escola de Futbol del Ripollès, que comparteix amb el Campdevànol.
Són ja desenes els esdeveniments esportius que s’han hagut d’ajornar o suspendre aquesta primavera a Osona i el Ripollès a causa de la crisi del coronavirus però aquests dos aniversaris futbolístics, els 125 anys del primer partit de futbol de l’Estat amb participació del Borgonyà i el centenari del Ripoll, han estat especialment sentits pel fet de ser rodons i perquè feia temps que s’hi treballava. El març i l’abril haurien d’haver estat, doncs, mesos per recordar els primers passos de l’esport rei a les dues comarques i posar en valor el fet que tants anys després i malgrat les diverses adversitats a què han hagut de fer front els dos clubs continuen en marxa.
