Un feliç aniversari

Hi ha moltes coses que amb el pas dels anys es tornen impossibles. Una seria reproduir, avui, el que la ciutat de Vic va viure els dies 18 i 25 de març de 1986 amb motiu de la inauguració del seu nou camp municipal d’esports, l’actual estadi Hipòlit Planàs. En només una setmana de diferència, jugadors dels primers equips de l’Espanyol i el Barça –amb Lauridsen i Schuster, per citar dues icones d’aquells dos equips– hi van jugar contra la UE Vic per celebrar la posada de llarg del nou estadi. I el cas és, com expliquen els protagonistes d’aquell moment, que en el fons va ser una qüestió de gelosia. La intenció inicial era fer-hi venir el Barça, però va dir que no. Com a resposta, buscant un pla B i la proximitat amb el llavors directiu voltreganès del RCD Espanyol Ramon Nogué, es va convidar aquest club. I va dir que sí. Amb la qual cosa el Barça es devia sentir malament i es va repensar la resposta inicial. O sigui que també. I van venir tots dos. L’Espanyol, primer, i el Barça, després. L’estadi Hipòlit Planàs celebrarà diumenge el 40è aniversari. Ho farà amb una jornada de portes obertes amb acte institucional d’homenatge als impulsors i partit oficial de lliga de Tercera RFEF “que volem que sigui una festa per a tota la ciutat i que ompli el camp”, deia dilluns l’actual president del club, Ignasi Puig. A ell li ha tocat ser protagonista d’una efemèride que va tenir la seva gènesi en les primeres eleccions municipals després del franquisme, el 1979, amb el primer disseny de l’obertura de la ciutat cap a ponent. Aquest projecte havia d’implicar, entre altres coses, traslladar l’antic camp de futbol del carrer Gallissà –al que és ara el sector del Mil·lenari– en uns terrenys entre Vic i Gurb propietat de la Casa de Misericòrdia, que l’Ajuntament va adquirir en subhasta. “Ens va tocar demanar permís a Madrid per fer-ho, i a l’hora de la veritat va aparèixer un subhaster que se’ls volia quedar per especular-hi. El vam cridar a l’Ajuntament per fer-li veure que si es presentava a aquell concurs no trepitjaria mai més la ciutat”, recorda irònic Joan Orriols, llavors regidor d’Esports de l’Ajuntament. I al final van ser per a l’Ajuntament, determinat a tirar endavant les obres al més aviat possible. El problema era que no hi havia partida pressupostària prevista. “No teníem prevista cap partida als pressupostos i al final se n’hi va destinar una que estava encallada des de feia temps i que havia de servir per al col·lector des de les adoberies fins a les depuradora”, recorda Orriols. D’aquí van sortir els diners de l’Ajuntament. I qui va succeir Orriols a la regidoria, Joan Brugués, va entomar les obres. “El pressupost venia de set anys enrere i la realitat feia difícil executar el projecte”, explica. Va coincidir que en paral·lel a Vic també s’havia de fer un nou estadi a Igualada i Generalitat i Diputació es van alinear per col·laborar en el finançament. Però tampoc era suficient. En aquest moment va ser clau la figura de l’empresari Jacint Codina i Genís, membre de la junta directiva i que va assumir directament el repte per part del club. “Ja vaig dir que de la part esportiva no me’n volia cuidar, però de les obres podia fer-ho.” I ho va fer, implicant-se personalment en el projecte, buscant els diners i, al final, afegint-n’hi alguns de la seva butxaca. En total, per fer realitat un nou estadi per poc més de 54 milions de pessetes de l’època (325.000 euros). “La gent quedava parada d’haver pogut aconseguir un estadi com aquell per aquest preu.” “La clau va ser la implicació i l’esforç concret de moltes persones que hi van deixar la pell”, certifiquen tant Brugués com el mateix Codina. “Segurament el preu de mercat hauria estat el doble.” El nou estadi va ser la gènesi de la nova zona esportiva que es va estendre en aquell lloc i que, 40 anys després, li ha canviat la fesomia. No només pels camps de futbol del costat sinó pel creixement amb altres equipaments, com les pistes d’atletisme, inaugurades un parell de mesos després. https://youtu.be/MwsWEu2Y5dE?si=q0ybjwty-rEihnYX Amb les obres del nou estadi i la implicació directa de la Unió Esportiva Vic en el projecte, es va acordar amb l’Ajuntament cedir la concessió del camp a l’entitat per un període de 35 anys per fer-se’n càrrec. Però no es va arribar a completar. En temps de Jacint Codina i Ylla a la presidència –fill de l’anterior Jacint Codina i antecessor en el càrrec d’Ignasi Puig–, es va aprovar el retorn de la concessió a l’Ajuntament. “Va ser una sàvia decisió. La junta directiva estava abocada a la part esportiva, les competicions, els equips, la formació... i assumir els manteniments de la instal·lació se’ns escapava cada vegada més de les mans.” “Va ser un encert retornar la concessió a l’Ajuntament perquè se’n pogués fer càrrec”, explica. En realitat, fa 40 anys com ara, l’estadi Hipòlit Planàs és, pel seu disseny, una instal·lació que podria correspondre a un equip de Segona Divisió A, diu Codina, que també en va ser jugador. S’hi han anat fent reformes, i en vindran més, però després de quatre dècades de vida encara es manté avui com un referent. Hipòlit Planàs, el carismàtic president que hi dona el nom El camp municipal d’esports de Vic porta el nom d’Hipòlit Planàs des del 2022. Ho va aprovar per unanimitat un ple de l’Ajuntament el desembre de 2021 en reconeixement a una figura que es considera clau en la història de la UE Vic. President de l’entitat entre 1971 i 1979, a banda d’encapçalar una època d’estabilitat i consolidació esportiva va viure també els primers passos per fer realitat el nou estadi. El 2022 va ser, justament, l’any de celebració del centenari de la UE Vic. Cinto Vizcaíno, jugador del Vic i arquitecte del camp Si tothom posa en valor el nom del president Hipòlit Planàs com a primer inspirador d’un nou estadi que no va poder veure –va morir a l’estiu de 1979–, un altre nom propi d’aquesta història és el de Cinto Vizcaíno, que va estrenar com a jugador del Vic el camp que ell mateix va dissenyar com a arquitecte. Per motius de salut, aquest diumenge no hi podrà ser. Però se’l tornarà a recordar com el març de 2016, amb motiu del 30è aniversari del camp, quan ja va ser homenatjat. Programa especial i partit en directe per EL 9 TV Amb motiu dels 40 anys de la inauguració de l’estadi, EL 9 TV en farà un seguiment especial. Aquest dissabte (21.00h) s’emetrà un programa especial amb tertúlia i entrevistes a alguns dels artífexs de la construcció de l’estadi. Diumenge (18.00h) s’emetrà en directe el partit entre la UE Vic i l’Europa B de la jornada de Tercera RFEF. I al vespre, la remissió de l’especial (21.00h), l’emissió en diferit de l’acte commemoratiu (21.45h) i, de nou, el partit de lliga. La gènesi Són, d’esquerra a dreta, Jacint Codina, Joan Orriols i Josep Bover. El primer, l’empresari que des de la junta directiva de la UE Vic va liderar el repte de tirar endavant el nou estadi de futbol. El segon, el regidor d’Esports de l’Ajuntament que va començar a moure el projecte –que continuaria després amb el seu successor, Joan Brugués–. I el tercer, el taxador oficial que va posar preu als terrenys per poder activar la subhasta. I ara, pare d’un membre de junta i avi de dos jugadors. Els Bover, peritatge, directiva i futbol Josep Bover va ser l’encarregat de peritar els terrenys que l’Ajuntament volia destinar a la pràctica esportiva, en un procés que va començar amb el futbol i es va anar ampliant posteriorment amb les instal·lacions d’atletisme i el pavelló. La seva tasca va marcar l’inici d’una nissaga vinculada a l’entitat, continuada pel seu fill Jordi, actual membre de la junta directiva, i pels seus nets, avui integrats al futbol base. “Me’n sento molt orgullós”, diu. Ell té la seva història personal –i emocional – amb el nou estadi. Des del 1968 ja exercia com a pèrit i taxador oficial quan va rebre l’encàrrec de l’Ajuntament de treballar “amb urgència” per als terrenys que s’havien d’acabar convertint en seu del futur estadi municipal. Els Cunill, una nissaga dins del camp La UE Vic ha viscut al llarg de la seva història nombrosos casos de famílies amb més d’un jugador al club. Durant anys, quan dos germans coincidien a la mateixa plantilla s’identificaven amb números romans: com els Cunill I i el petit, Cunill II. Darrere aquest segon hi havia Cinto Cunill, destacat golejador i referent ofensiu en el partit inaugural del municipal. Amb 23 anys, recorda aquells dies com “una festa inoblidable”, amb el Barça i l’Espanyol com a rivals i una gran afluència de públic, que va fer que l’estrena fos encara més especial. Avui és el seu fill Roger qui manté el vincle amb el club com a jugador del primer equip des de fa cinc anys. Ara, però, recuperant-se d’una lesió al genoll. “Moltes ganes de tornar.” Els Martínez, un Barça-Vic a casa Són Manolo i Manuel Martínez, pare i fill. El pare va ser el capità de l’equip del FC Barcelona que va jugar al camp del Vic aquell 25 de març de 1986. De fet, Manolo, que és així com se’l coneixia, va jugar 10 temporades com a lateral esquerre del club blaugrana en aquell equip que ara fa 40 anys entrenava Terry Venables i que el va portar a compartir vestuari amb noms que ja són part de l’imaginari culer com Urruti, Alexanko, Julio Alberto, Schuster, Calderé, Carrasco o Archibald. Ara el seu fill, Manuel Martínez, és jugador del primer equip del Vic des de fa uns mesos, quan va deixar Eivissa per la capital d’Osona. Abans havia jugat al Sabadell, Llagostera, Real Murcia i Marbella, entre d’altres. Portes obertes i retrobada d’històrics La celebració de diumenge dels 40 anys començarà a 1/4 de 5 de la tarda amb l’acte institucional que arrencarà amb el Grup Sardanista Riallera, que hi ballarà dues sardanes recreant el que també va fer per la inauguració. Després hi haurà salutació a les autoritats i a exjugadors del Vic, el Barça i l’Espanyol que van ser protagonistes dels dos partits d’inauguració d’aquell març de 1986. Del Vic, Toni Bosch, Josep Gallardo, Albert Sunyer, Joan Pratdesaba, Jordi Florido, Manel Cunill, Santi Pou, Ramon Mayo, Jacint Cunill, Jordi Espona i l’entrenador Àngel Catalán. Del Barça, Esteve Fradera, Josep Moratalla, Paco Clos, Manolo Martínez i Tente Sánchez. I de l’Espanyol, Josep M. Gallart. Després del servei d’honor que farà Jacint Codina hi haurà els parlaments. I a les 6 de la tarda es començarà a disputar el partit de lliga de Tercera RFEF que enfrontarà el Vic amb l’Europa B. A la foto, Ignasi Puig i el regidor Eduard Comerma presentant els actes, dimarts.

Un feliç aniversari

El Barça Atlètic confirma el fitxatge d’Ignasi Quer

El Sabadell d’Albert Orriols puja a Segona Divisió derrotant el Zamora per 4 a 0

Calldetenes renovarà la gespa dels camps de futbol després de gairebé dues dècades d’ús

Futbol, pagesia, amistat i identitat

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

Tanca el Viena de la plaça Major de Vic

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Jordi Pujol, des de Planoles: "Si alguna cosa voldria que es recordés de mi és que he intentat servir Catalunya"

Mònica Usart i el llegat Pratdesaba

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Vicens Maquinària argumenta la compra de Vernis per "la voluntat de continuar avançant en la professionalització"

Vic, el barri de Roda

La desarticulació d’una xarxa d'explotació sexual ‘low cost’ esquitxa Vic

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

Arnau Tordera, i el retorn simfònic d'Obeses, dissabte a la Plaça Major de Vic