Lucky Amo i Ernest Boadi tenen 24 anys i són veïns i amics del barri del Remei des de petits. Quan tenien 12 i 10 anys, respectivament, van deixar Ghana amb les seves famílies i es van traslladar a Vic, on van anar a l’escola a la Guixa i al Pare Coll. Al llarg d’aquests anys han compartit molts moments i no és d’estranyar que també els agradi veure junts el futbol per poder comentar les jugades. El bar Alaska és un dels que aquests dies els permet gaudir dels enfrontaments de la selecció del seu país natal i allà es reuneixen amb altres joves com Emmanuel Kuasi i Francis Boadi, també de Ghana –el segon país d’on procedeix més població estrangera de Vic, per darrere el Marroc.
“La selecció ens fa sentir orgullosos del nostre país malgrat que de petits ens era complicat perquè vam patir racisme. Hi ha poc coneixement de l’Àfrica aquí tot i que sembla que de mica en mica va millorant”, deien dilluns al migdia mentre vibraven amb els gols del migcampista de l’Ajax Mohammed Kudus. Els joves ghanesos creuen que per combatre actituds intolerants és clau socialitzar-se i Amo i Boadi, per exemple, tenen amb altres companys un grup de música i estan buscant suport per poder fer un pas endavant i consolidar-se a la ciutat. Tot i així, lamenten que en àmbits com el laboral l’única sortida que troben és en la indústria càrnia. “És una feina dura i molts no la volem fer. Jo hi he estat quatre anys i me n’he cansat. Ara em formaré per poder treballar com a personal de pista a l’aeroport”, explicava Amo.
La música i el futbol –tant mirar-lo com jugar-lo– són les grans distraccions per a aquests amics, que des de ben petits han corregut amb una pilota als peus. Els agrada recordar que a Ghana els nens competeixen sense botes en camps de terra i tots barrejats sense categories d’edat i celebren que cada vegada s’hi sumin més noies i que “tinguem una selecció femenina”. Aquests dies és la masculina la que els fa vibrar i ser optimistes perquè alguns dels seus jugadors ja van guanyar el Mundial Sub-20 l’any 2009. Després de caure a vuitens de final el 2006 i ser la revelació el 2010 quan van arribar als quarts no amaguen que enguany “és una il·lusió molt gran per a tots nosaltres tornar a arribar a classificar-nos per als vuitens”. El partit decisiu per assolir-ho serà aquest divendres (16h) quan es veuran les cares amb l’Uruguai.
