El Santigosa seria molt probablement aquesta Setmana Santa el lloc on veure en acció Gabriel Marcelli si la pandèmia no hagués obligat a traslladar a la tardor la tradicional cita de trial de Sant Joan de les Abadesses. El jove pilot gallec afincat a Osona ja va guanyar la prova el 2018 quan residia a Ripoll i formava part del Centre de Tecnificació Esportiva de la capital del Ripollès i té ganes de tornar-hi encara que la seva vida hagi canviat completament. Tres anys després ha entrat a formar part del selecte grup de pilots que competeixen a l’X-Trial i al Mundial de trial GP i acaba de renovar amb Montesa, amb qui ha signat un contracte d’un any ja com a sènior i fora de la Talent School que el va detectar el 2016 a Galícia.
“Portàvem ja quatre anys treballant junts i renovem amb ganes de fer-ho el millor que puguem. Aquest any competiré amb un equip privat només per a mi i amb molt bons plans de futur”, detalla el jove de 21 anys que actualment resideix a Seva buscant més proximitat amb la fàbrica, localitzada a Santa Perpètua de Mogoda, i també estar a un punt més central de Catalunya per entrenar en diferents zones i terrenys. “Des del primer moment que vaig arribar a Catalunya tothom m’ha ajudat molt i estic encantat. És la meca d’aquest esport i sabia que havia de venir per arribar a dalt de tot. Ara aquí, a més a més, puc entrenar amb altres pilots com Adam Raga i Jorge Casales –que en el seu moment també van escollir Osona per la seva centralitat– perquè és la millor manera de progressar”, afirma el pilot.
Campió del món de TR2 i campió absolut d’Europa l’any 2019, Marcelli va fer el salt l’any passat a la categoria absoluta i va ser el millor debutant al Mundial de trial GP, on va acabar sisè, destacant un podi i tres quartes posicions, i també va ser setè a l’X-Trial, amb una tercera posició a Budapest. “Potser m’agrada una mica més el trial indoor, tot i que entrenem bastant per igual. És més vistós i estèticament més bonic”, diu. Tot i així, té objectius ambiciosos en els dos certàmens d’aquesta temporada que sembla que arribaran cap a final d’any a l’espera que baixin els contagis de Covid-19. “M’agradaria quedar dels tres primers en indoor igual que en el Campionat d’Espanya mentre que en l’outdoor em conformaria amb un quart lloc”, confessa. I és que per ara veu difícil desbancar les dues llegendes d’aquest esport dels últims anys, Toni Bou i Adam Raga. “Sí que em noto que estic una mica més a prop de l’Adam, però en el cas d’en Toni és molt difícil a hores d’ara. Tots dos són dos mites difícils d’igualar”, assegura el gallec, que no amaga l’admiració per Bou, no només pels 28 títols mundials que acumula sinó també per la seva manera de ser i de pilotar. “És molt normal i natural quan hi parles i té una manera de pilotar inconfusible. És com si la moto fos una extremitat més del seu cos i hi estigués unit. Cap de nosaltres és capaç de fer el que fa ell a dia d’avui”, insisteix.
Per intentar estar cada dia més a prop seu, Gabriel Marcelli es prepara durant quatre hores diàries sobre la moto de dilluns a divendres als matins seguides de dues hores més de treball al gimnàs a la tarda. Una rutina estricta per anar millorant en un esport on va arribar de rebot després de provar el motocròs i l’enduro. Des de llavors la seva trajectòria ha estat com una bola que no ha parat de girar i de fer-se grossa fins arribar a picar la porta de les posicions d’honor.
{{ comment.text }}