L’Estadi Olímpic La Cabra va quedar orfe de club el passat dissabte. Segueix els passos del Sant Martí, que des del curs passat juga al camp de l’Esquirol deixant el mític camp de l’Sporting. A les comarques d’Osona i el Ripollès ja no queden camps de terra on es juguin competicions oficials.
Els de La Cabra i el Sant Martí són els últims exemples de l’evolució que han patit els camps de futbol: o gespa artificial o camps abandonats i/o oblidats. Fa uns anys, pràcticament a tots els pobles hi havia un camp de futbol. Un terreny de joc havia de complir poques condicions: un terreny pla, habitualment a prop del poble, i dues porteries. La resta, vestidors, banquetes o marcador, s’hi va anar posant amb el pas dels anys, de la mateixa manera que la majoria d’aquests camps s’han anat remodelant.
D’altres, en canvi, amb els costos cada vegada més elevats tant de manteniment com de les competicions oficials han acabat abandonats. Moltes poblacions petites o pobles amb diferents nuclis que disposaven de camps de futbol han vist com poblacions més grans o el camp municipal passava a convertir-se en el central. Un exemple clar és al Lluçanès, on només el del Pradenc té gespa artificial i és l’únic que s’hi competeix de forma oficial. A camps com el de l’Olost o el de Sant Boi de Lluçanès, de terra, amb la desaparició dels seus clubs, ja no s’hi juguen partits oficials, tot i que encara es mantenen les lletres identificatives i/o els colors que recorden l’Olost o la UE Sant Boi i es fan servir per a actes de festa major.
Més abandonat està el de Santa Creu de Jutglar, on les porteries, rovellades sobre una gespa natural, indiquen que anys enrere també s’hi havia practicat aquest esport. També d’herba natural però amb més bones condicions hi ha el d’Alpens, en una zona on també hi ha l’skate, els gronxadors i un petit rocòdrom. En d’altres llocs només en queda la memòria de les persones més grans: com a Perafita, ara camps de conreu, o a Sora, on al lloc on antigament hi havia ubicat el camp de futbol ara hi ha un carrer amb cases a banda i banda. En aquest cas també s’hi podria afegir el del mític camp de Lacambra, ara convertit en una part de l’aparcament de l’empresa La Farga Group.
Com en el cas d’Olost i Sant Boi de Lluçanès, el camp de futbol de Sant Bartomeu del Grau, el de Vilanova de Sau i el de les Masies de Roda, tots tres de terra, han perdut la seva pràctica habitual de futbol i els seus ajuntaments els utilitzen per a altres activitats. Per exemple, a Sant Bartomeu encara hi ha les bales de palla de quan es fa l’Open de BTT, que té la seu al camp de futbol. I com el cas de La Cabra i el de Sant Martí Sescorts hi hauria el de Sant Cecília, que va abandonar el camp de Can Peirot per jugar els seus partits a la lliga de futbol d’aficionats al camp del Voltregà, a Sant Hipòlit.
Altres camps que s’han quedat orfes de club han estat el de Rupit, que a diferència d’alguns dels comentats des de l’Ajuntament el lloguen per fer estades de pretemporada d’equips de futbol de la comarca o rodalia o per disputar altres activitats. En aquest mateix sentit també hi ha el camp d’El Montanyà -instal·lacions privades-, que hi havia jugat El Brull fa unes temporades, i que en alguna ocasió també s’havia llogat a altres equips per preparar partits, tant a la pretemporada com al llarg de la competició, ja que és de gespa natural. També d’herba natural hi ha el camp del Vinyoles, en més bon estat ara que no hi ha cap equip que hi juga que fa uns anys, quan amb la pràctica de futbol el camp d’herba es convertia en un camp de fang. L’equip del Vinyoles, que juga a Quarta Catalana, disputa els partits al camp dels Despujol, a les Masies de Voltregà, on també juga la Gleva, de la mateixa categoria i que també va abandonar el seu camp per aquestes noves instal·lacions. Un altre dels camps de futbol de la comarca d’Osona que ara tenen una altra tasca és el del Montserratí. L’antic camp de futbol del barri de Montserrat de Torelló, que, entre d’altres, havia utilitzat l’Atlètic Ges, ara està en obres per convertir-se en uns jardins i en una zona de jocs infantils i de lleure i enjardinament.
Al Ripollès l’evolució ha estat la mateixa i molts dels camps que hi havia estan en desús o s’utilitzen per a altres activitats. Han sobreviscut el camp de l’Abadessenc, el del Ripoll i el Camprodon, tots tres amb gespa artificial i amb equips sèniors, i també la Ribetana, a Ribes de Freser, amb futbol base. A Llanars s’hi ha construït un parc infantil i una pista mentre que a Vilallonga, Vallfogona, o Sant Pau de Segúries i Ogassa –en un camp on els jugadors sortien negres per culpa del carbó que hi havia a la conca minera–, ara sense equip, els camps de futbol es mantenen per a activitats festives dels respectius pobles. Un cas a part, però semblant al de Lacambra, és el de la Colònia Llaudet, a Sant Joan de les Abadesses. Sota l’empara de l’empresa de filatures Hilaturas Llaudet, SA, es va crear el Club Esportiu Llaudet, amb diverses seccions esportives, entre elles la de futbol, amb un camp propi i amb un equip que va participar –entre el 1977 i el 1988– en competicions oficials. En el lloc on hi havia el camp de futbol, però, l’any 1988 s’hi va construir una nova fàbrica.
Per al record ja queden els pantalons curts i els genolls pelats per culpa dels camps de terra, o les zones enfangades que no marxaven durant tota la temporada als camps d’herba natural. Uns camps de terra que antigament, a banda de jugar a futbol, també servien d’escenari per a altres activitats –algunes encara s’hi fan–, malgrat que ara es traslladen a pavellons o pistes poliesportives.
Castellterçol, l’últim que s’ha renovat amb gespa artificial
J.C.
De tots els actes esportius, infantils, musicals i culturals de la festa major de Castellterçol, el més espectacular va ser la inauguració del nou camp de futbol en l’estrena de la gespa posada la primavera passada. A la festa s’hi va convidar una colla de persones que en els darrers 50 anys d’una o altra manera han passat per les instal·lacions. L’actual president, Adrià Relats, no cabia a la pell de la joia i emoció que li representava l’esdeveniment. Anys de futbol sobre terra batuda que sovint donava peu que creixessin tota mena d’herbes. Els aficionats veterans convidats van lloar i admirar les obres i van participar en els actes i parlaments, acompanyats d’una colla de veïnes i veïns que no es van voler perdre la festa. Un dron va deixar anar la pilota i els qui al llarg de la història del futbol local ja fos com a jugadors, directius i presidents han emplenat els llibres d’actes de la vida futbolística de la vila van xalar de valent. A partir d’aquesta inauguració s’ha obert una nova perspectiva i il·lusions als infantils, cadets, juvenils i grans, que se senten compensats i agraïts als esforços dels diferents consistoris en els darrers 50 anys per assolir una fita que ja ha iniciat la seva pròpia història.
