Acostuma a no deixar indiferent els que la veuen jugar a bàsquet i això li ha anat obrint les portes d’un esport on actualment és considerada una de les millors jugadores de la seva edat a tot el món. Mama Dembelé no deixa de progressar a cada entrenament i partit que disputa, i per això no sorprèn que la manlleuenca fos una de les 24 jugadores d’arreu del món d’entre 16 i 18 anys seleccionades per participar al Basketball Without Borders Global Camp que organitzen l’NBA i la FIBA i que es va disputar el passat febrer a Chicago en el marc de l’All Star. Un campus del qual han sortit algunes de les jugadores de les principals lligues sènior d’arreu del món i que li va servir per prendre la decisió que feia temps que tenia en ment: anar a fer la carrera en una universitat dels Estats Units per compaginar els estudis i el bàsquet.
Habitual de les categories inferiors de les seleccions catalana i espanyola, el passat estiu ja va ser escollida per participar a la versió europea del prestigiós campus. No s’esperava, però, que després la triessin per al dels Estats Units “i em va fer molt contenta, perquè incloïa anar a veure l’All Star”. L’experiència va ser “molt impactant” ja des del primer moment. Dembelé recorda que “quan vam arribar a l’aeroport nevava i ens van venir a buscar escortats. Vam acaparar l’interès de molts mitjans i va ser molt emocionant”. El campus consistia en sessions d’entrenament combinades amb una lliga de partits entre tres equips de vuit jugadores cadascun. El conjunt de Dembelé es va plantar a la final, però com en el cas d’Europa va perdre. Un fet que no va ser un impediment per ser considerada MVP defensiu mentre que a l’Europeu la van premiar com a jugadora més competitiva. “És de les millors experiències que he viscut. Vam poder veure l’homenatge a Kobe Bryant i també els jugadors de prop. Vius el bàsquet d’allà, que està molt ben valorat, i m’ha fet decidir que vull provar d’anar-hi a estudiar”, explica. La universitat escollida és la de Missouri i la carrera que farà, Fisioteràpia.
La base formada al CB Manlleu, on va començar a jugar amb 8 anys, forma part des dels 14 anys del Segle XXI, el projecte esportiu de la Federació Catalana de Bàsquetbol que permet compaginar el bàsquet d’alt rendiment amb els estudis. “En aquests cinc anys que fa que hi soc he vist que la majoria de les meves companyes marxaven als Estats Units i m’han pogut informar bé. Sé que serà difícil perquè l’estil de joc és diferent i també les normes, ja que es permet poc contacte, però ho vull intentar”, confessa la jugadora, que està acabant segon de Batxillerat, tot i que ara no sap quan podrà marxar amb l’ajornament de la selectivitat pel coronavirus. “Allà el primer any et fan fer unes classes d’estiu per preparar-te, però no sé com anirà amb aquest canvi de dates”, diu. Tampoc té clar què passarà amb la Lliga Femenina 2, on competeix amb el seu equip.
Tot i així, aquests dies entrena com pot a casa, a Manlleu, per continuar excel·lint en un esport que ella entén “com un art, és la meva manera d’expressar-me, i en gaudeixo molt”.
